2012
edicions
Canvis
sense resum d'edició
Les llengües romàniques (també nomenades llengües neollatines o ab el nom conjunt de [[romanç]]) són una rama indoeuropea de llengües estretament relacionades entre si i que històricament aparegueren com a evolució del llatí vulgar (entenent en son sentit etimològic de "parlat pel poble" i com oposat al llatí clàssic).
Les '''llengües romàniques''' (també nomenades '''llengües neollatines''' o ab el nom conjunt de '''romanç''') són una rama indoeuropea de llengües estretament relacionades entre si i que històricament aparegueren com a evolució del llatí vulgar (entenent en son sentit etimològic de "parlat pel poble" i com opost al llatí clàssic).
La llengua romanç més parlada és el [[Idioma espanyol|castellà]], parlat per més de 400 millons de persones.
La llengua romanç més parlada és el [[Idioma espanyol|castellà]], parlat per més de 400 millons de persones.
== Ubicació i Historia (La Romania) ==
== Ubicació i Historia (La Romania) ==
[[Image:Llenguesromancesedudrodpa1.jpg|thumb|right|400px|Llengües romances d'Europa.]]
[[Image:Llenguesromancesedudrodpa1.jpg|thumb|right|400px|Llengües romances d'Europa.]]
Estes llengües se parlaven i se seguixen parlant en un territori qeu recivix el nom de Romania, i que cobrix en sa major part el sur europeu del antic imperi romà. Els termens "romà/na" i "Rumania" procedixen efectivament del adjectiu llatí romanus: se considerava que els seus parlants empleaven una llengua presa de la dels romans, per oposició a atres llengües presents en els territoris del antic Imperi, com el fràncit en França, llengua dels francs perteneixquent a la família de les llengües germàniques.
Estes llengües se parlaven i se seguixen parlant en un territori qeu recivix el nom de Romania, i que cobrix en sa major part el sur europeu del antic imperi romà. Els termens "romà/na" i "Rumania" procedixen efectivament del adjectiu llatí romanus: se considerava que els seus parlants empleaven una llengua presa de la dels romans, per oposició a atres llengües presents en els territoris del antic Imperi, com el fràncit en França, llengua dels francs pertanyent a la família de les llengües germàniques.
El primer escrit en qeu s'encontra el terme "romà", d'una manera o atra, se remonta al sínot de Tours, en el any 813. És a partir d'eixe sínot en qeu se considera que la primera llengua vulgar se separa del llatí, i se designa en efecte com a una llengua apart. Es tracta d'una forma de proto-francés, que rep el nom de romana lingua o roman. No obstant, en els Cartularis de Valposta, n'hi ha un text anterior que data del any 804, i està escrit en castellà molt antic.
El primer escrit en qeu s'encontra el terme "romà", d'una manera o atra, se remonta al sínot de Tours, en el any 813. És a partir d'eixe sínot en que se considera que la primera llengua vulgar se separa del llatí, i se designa en efecte com a una llengua apart. Es tracta d'una forma de proto-francés, que rep el nom de romana lingua o roman. No obstant, en els Cartularis de Valposta, n'hi ha un text anterior que data del any 804, i està escrit en castellà molt antic.
La evolució del laltí vulgar cara a les llengües romàniques se data, grosso modo, de la siguient manera:
La evolució del [[llatí vulgar]] cara a les llengües romàniques se data, grosso modo, de la siguient manera:
*Entre el 200 aec i el 400 aproximadament: diferents formes de llatí vulgar.
*Entre el 200 aec i el 400 aproximadament: diferents formes de llatí vulgar.
*Entre el 500 i 600: estes formes comencen a distinguir-se'n entre si.
*Entre el 500 i 600: estes formes comencen a distinguir-se'n entre si.
== Característiques comunes ==
== Característiques comunes ==
Encara que les llengües romances reresenten evolucions divergents del llatí, els seus rascs comuns de fet es deuen pràcicament sempre al resultat de retindre algun aspecte llingüístic que ya estava en llatí, i en molts manco casos al efecte de la influència comú de atra llengua sobre varies llengües romàniques. Les característiques principals presenten en totes les llengües romànique són les siguients:
Encara que les llengües romances representen evolucions divergents del llatí, els seus rascs comuns de fet es deuen pràcticament sempre al resultat de retindre algun aspecte llingüístic que ya estava en llatí, i en molts manco casos al efecte de la influència comú de atra llengua sobre varies llengües romàniques. Les característiques principals presenten en totes les llengües romàniques són les següents:
*Les llengües romances són totes llengües fusionants.
*Les llengües romances són totes llengües fusionants.
*El Alineament morfosintàtic dominant d'estes llengües es de tipo nominatiu-acusatiu.
*El Alineament morfosintàtic dominant d'estes llengües es de tipo nominatiu-acusatiu.
*El orde bàssic pareix ser SVO, tenen preposició i els determinats generalment precedixen al sustantiu (encara que en rumà el artícul es postposat).
*El orde bàssic pareix ser SVO, tenen preposició i els determinats generalment precedixen al substantiu (encara que en [[rumà]] l'artícul es postposat).
*Presència d'un sistema de flexió verbal en numeroses formes i ple de irregularitats. El verp inclou les categories de persona, número, temps i modo gramatical, variant en general la forma flexiva d'acort a quins valors de dita categoria està expresant la forma verbal conjugà.
*Presència d'un sistema de flexió verbal en numeroses formes i ple de irregularitats. El verp inclou les categories de persona, número, temps i modo gramatical, variant en general la forma flexiva d'acort a quins valors de dita categoria està expresant la forma verbal conjugà.
*Presència de al manco dos possibilitats per al gènere gramatical (masculí / femení), dos possibilitats per al número gramatical (singular /plural).
*Presència de al manco dos possibilitats per al gènere gramatical (masculí / femení), dos possibilitats per al número gramatical (singular /plural).
== Llista de llengües romàniques ==
== Llista de llengües romàniques ==
Front a tot convé aclarar que hasda el moment no existix una clasificació unificà i científica respecte als grups i subgrups d'estes varietats llingüístiques. En tot i això, tradicionalment se les agrupa segons els territoris a on evolucionàren, tenint en conte també rascs distintius fonètics i gramàtics. D'acort en estos cirteris, se considera llengua romànica oriental aquella que formen el plural per mig de vocals (generalment -i o -e= i no sonorisen les oclusives sordes intervocàliques /p, t, k/ de orige llatí; mentres que perteneixen a la Romania Occidental aquelles varietats que sonorisen /p, t, k/ intervocàliques o formen el plural en -s. Entre estes dos rames formarien un grup de transició els dialectes centrals i meridionals d'Itàlia, incluint també el italià estàndar.
Front a tot convé aclarar que fins el moment no existix una classificació unificà i científica respecte als grups i subgrups d'estes varietats llingüístiques. En tot i això, tradicionalment se les agrupa segons els territoris a on evolucionàren, tenint en conte també rascs distintius fonètics i gramàtics. D'acort en estos criteris, se considera llengua romànica oriental aquella que formen el plural per mig de vocals (generalment -i o -e= i no sonorisen les oclusives sordes intervocàliques /p, t, k/ de orige llatí; mentres que perteneixen a la Romania Occidental aquelles varietats que sonorisen /p, t, k/ intervocàliques o formen el plural en -s. Entre estes dos rames formarien un grup de transició els dialectes centrals i meridionals d'Itàlia, incluint també el italià estàndart.
Per atra part, ha de tindre's en conte qeu al referir-se a una "llengua romànica", en esta se pot al mateix temps compendre varis dialectes (per eixemple les llengües retorromàniques tradicionalment se lesconsidera una sola lelngua en tres dialectes principals). Cap notar que la elecció de u d'estos dialectes com a llengua oficial sol obeir a raons polítiques. Es dificil jujar pel fet de ser imposible definir científica i llingüísticament qué és exàctament un dialecte i qué és una llengua. Siga com siga,. estes varietats romàniques formen un continuum dialectal de les quals les seues diferències mutues son en ocasions mínimes, arribant a ser inteligibles entre si en la majoria de casos (més de manera escrita que de manera oral. encara que fàcilment inteligibles), per eixemple un hispanoparlant (parlant de castellà) pot comendre de la siguient manera:
Per atra part, ha de tindre's en conte qeu al referir-se a una "llengua romànica", en esta se pot al mateix temps comprendre varis dialectes (per eixemple les llengües retorromàniques tradicionalment se les considera una sola lelngua en tres dialectes principals). Cap notar que la elecció de u d'estos dialectes com a llengua oficial sol obeir a raons polítiques. Es dificil jujar pel fet de ser impossible definir científica i llingüísticament qué és exactament un dialecte i qué és una llengua. Siga com siga,. estes varietats romàniques formen un continuum dialectal de les quals les seues diferències mútues son en ocasions mínimes, arribant a ser inteligibles entre si en la majoria de casos (més de manera escrita que de manera oral. encara que fàcilment inteligibles), per eixemple un hispanoparlant (parlant de castellà) pot comendre de la siguient manera:
(Tant escrit com oral): Gallec, valencià, italià, asturià.
(Tant escrit com oral): [[Gallec]], [[valencià]], [[italià]], [[asturià]].
(Escrit només): francés, portugués, rumà, català, occità i mallorquí.
(Escrit només): [[francés]], [[portugués]], [[rumà]], [[català]], [[occità]] i [[mallorquí]].
La llista siguient se llimitarà a mostrar les llengües més conegudes (entre paréntesis, el nom de la propia llengua):
La llista següent se llimitarà a mostrar les llengües més conegudes (entre paréntesis, el nom de la propia llengua):
=== Llengües galorromàniques ===
=== Llengües galorromàniques ===
=== Llengües occitano-romàniques ===
=== Llengües occitano-romàniques ===
Llengües que formen un continuum dialectal extendit per les Illes Balears, la ciutat de l'Alguero, i el terci sur de França. A voltes se consideren part del grup ibero-romànic, a voltes galo-romànic i a voltes les llengües occitanes del galo-romànic i les espanyoles del ibero-romànic. Les llengües occitanes (Occità) a diferència de les atres tres llengües, està en perill d'extinció.
Llengües que formen un continuum dialectal estés per les [[Illes Balears]], la ciutat de l'Alguer, i el terci sur de França. A voltes se consideren part del grup ibero-romànic, a voltes galo-romànic i a voltes les llengües occitanes del galo-romànic i les espanyoles del ibero-romànic. Les llengües occitanes (Occità) a diferència de les atres tres llengües, està en perill d'extinció.
*[[Occità]]:
*[[Occità]]:
**[[Provençal]]
**[[Provençal]]