Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
37 bytes afegits ,  09:08 15 jun 2010
sense resum d'edició
Llínea 3: Llínea 3:     
== Ubicació i Historia (La Romania) ==
 
== Ubicació i Historia (La Romania) ==
[[Image:Llenguesromancesedudrodpa1.jpg|thumb|right|400px|Llengües romances d'Europa.]]
+
[[Image:Llenguesromancesedudrodpa1.jpg|thumb|right|400px|<center>Llengües romances d'Europa.</center>]]
 
Estes llengües se parlaven i se seguixen parlant en un territori qeu recivix el nom de Romania, i que cobrix en sa major part el sur europeu del antic imperi romà. Els termens "romà/na" i "Rumania" procedixen efectivament del adjectiu llatí romanus: se considerava que els seus parlants empleaven una llengua presa de la dels romans, per oposició a atres llengües presents en els territoris del antic Imperi, com el fràncit en França, llengua dels francs pertanyent a la família de les llengües germàniques.
 
Estes llengües se parlaven i se seguixen parlant en un territori qeu recivix el nom de Romania, i que cobrix en sa major part el sur europeu del antic imperi romà. Els termens "romà/na" i "Rumania" procedixen efectivament del adjectiu llatí romanus: se considerava que els seus parlants empleaven una llengua presa de la dels romans, per oposició a atres llengües presents en els territoris del antic Imperi, com el fràncit en França, llengua dels francs pertanyent a la família de les llengües germàniques.
El primer escrit en qeu s'encontra el terme "romà", d'una manera o atra, se remonta al sínot de Tours, en el any 813. És a partir d'eixe sínot en que se considera que la primera llengua vulgar se separa del llatí, i se designa en efecte com a una llengua apart. Es tracta d'una forma de proto-francés, que rep el nom de romana lingua o roman. No obstant, en els Cartularis de Valposta, n'hi ha un text anterior que data del any 804, i està escrit en castellà molt antic.
+
El primer escrit en qeu s'encontra el terme "romà", d'una manera o atra, se remonta al sínot de Tours, en el any [[813]]. És a partir d'eixe sínot en que se considera que la primera llengua vulgar se separa del llatí, i se designa en efecte com a una llengua apart. Es tracta d'una forma de proto-francés, que rep el nom de romana lingua o roman. No obstant, en els Cartularis de Valposta, n'hi ha un text anterior que data del any [[804]], i està escrit en [[castellà]] molt antic.
    
La evolució del [[llatí vulgar]]  cara a les llengües romàniques se data, grosso modo, de la siguient manera:
 
La evolució del [[llatí vulgar]]  cara a les llengües romàniques se data, grosso modo, de la siguient manera:
Llínea 52: Llínea 52:     
=== Llengües occitano-romàniques ===
 
=== Llengües occitano-romàniques ===
Llengües que formen un continuum dialectal estés per les [[Illes Balears]], la ciutat de l'Alguer, i el terci sur de França. A voltes se consideren part del grup ibero-romànic, a voltes galo-romànic i a voltes les llengües occitanes del galo-romànic i les espanyoles del ibero-romànic. Les llengües occitanes (Occità) a diferència de les atres tres llengües, està en perill d'extinció.
+
Llengües que formen un continuum dialectal estés per les [[Illes Balears]], la ciutat de [[l'Alguer]], i el terci sur de [[França]]. A voltes se consideren part del grup ibero-romànic, a voltes galo-romànic i a voltes les llengües occitanes del galo-romànic i les espanyoles del ibero-romànic. Les llengües occitanes (Occità) a diferència de les atres tres llengües, està en perill d'extinció.
 
*[[Occità]]:
 
*[[Occità]]:
 
**[[Provençal]]
 
**[[Provençal]]
124 373

edicions

Menú de navegació