78 854
edicions
Canvis
Pàgina nova, en el contingut: «Un '''any''' és el periodo de temps que tarda la Terra a orbitar una volta al voltant del Sol. El terme ''any'' també s'usa per a referir-se al periodo ...».
Un '''any''' és el periodo de temps que tarda la [[Terra]] a orbitar una volta al voltant del [[Sol]]. El terme ''any'' també s'usa per a referir-se al periodo orbital de qualsevol [[planeta]] i, per extensió, s'aplica a atres cicles orbitals. La senzillea d'esta definició oculta la [[complexitat]] del seu còmput. Es consideren diversos "anys" segons la referència triada per a determinar la seua duració:
* L'any sideral o [[any sidéreu]]: Temps que transcorre entre dos passos consecutius de la Terra per un mateix punt de la seua òrbita. Generalment usat pels [[astrònom]]s, és la mesura més exacta d'un any. Referència: les estreles.
**Duració: 366,256 363 004 [[dia sidéreu|dies siderals]], o 365,256 363 004 [[dia solar mig|dies solars mijans]], 365 dies 6 hores 9 minuts 9,76 segons, és dir, un dia solar mig menys.
* L'any tròpic, any solar o [[any tropical]]: temps transcorregut entre dos passos successius del Sol pel [[equinocci]] mig. En atres paraules, temps de [[primavera]] a primavera per eixemple. Referència: equinocci vernal. Les civilisacions Mesopotàmica i Egípcia van conseguir uns valors molt aproximats al real per a l'any tròpic, sobretot considerant l'escasetat de mijos de l'época.
**Duració: 365,242 190 402 dies solars mijans, 365 d 5 h 48 m 45.25 s.
*Any de calendari: número de dies complets considerats com un any a efectes civils o religiosos. Perquè s'ajuste als cicles astronòmics, que importen fraccions de dia, este còmput de temps varia cada any.
Civilment s'utilisen l'any tròpic i l'any calendari, sempre en excepcions: la [[civilisació islàmica]], per eixemple, es rig per un [[calendari]] llunar.
== atres definicions ==
En [[Astronomia]] i [[Astrofísica]], a més de l'any sidéreu són d'interés:
* El [[any anomalístic]]: temps transcorregut entre dos passos successius de la Terra pel [[periheli]] de la seua òrbita (365,2596 dies)
* El [[Any còsmic|any còsmic o galàctic]]: temps transcorregut en una òrbita del Sol entorn del centre de la [[Via Làctea]] (uns 220 millons d'anys)
* El [[any platònic]]: temps en que l'eix de la Terra descriu un círcul complet en l'esfera celest a causa de la [[precessió]] (uns 25.800 anys)
* El [[any d'eclipse]]: temps entre dos passos successius del Sol per un [[nodo]] de l'òrbita de la [[Lluna]], moment en que pot succeir un [[eclipse]].
== Evolució històrica de l'any solar ==
* Any egipci: Estimava que un any durava 365 dies. El calendari egipci va patir desfasaments de temps molt notables i es va tractar de reformar durant el Congrés de Cánope, on es va concloure que l'any durava 365.25 dies.
{{VT|Calendari egipci}}
* Any solar julià: Basat en el congrés de Cánope, estimava que un any durava 365,25 dies solars, o siga 365 dies i 6 hores. També considerava que cada quatre anys es contaren 366 dies solars. A eixe any Quart se li va cridar [[any bisext|bisext]] perqué els antics romans contaven la data [[calendari julià#elaboració del calendari julià|23 de febrer]] dos vegades.
{{VT|Calendari julià}}
* Any solar gregorià: És l'any calendari. És una correcció al contar l'any solar julià, perqué en [[1582]] uns astrònoms van descobrir un desfasament gradual de temps en el [[calendari julià]]. Després d'una llarga investigació, van concloure que un any durava aproximadament 365,2425 dies solars, és dir 365 dies, 5 hores, 49 minuts i 12 segons. També es va determinar que els [[any secular|años seculars]] podien ser [[any bisext|bisexts]], només si eren divisibles entre 400.
{{VT|Calendari gregorià}}
== Equivalències d'atres unitats de temps en anys ==
* 12 [[mes]]és és un any
* Un [[bieni]] són 2 anys
* Un [[lustro|lustro o quinqueni]] són 5 anys
* Una [[década]] són 10 anys
* Un [[sigle]] són 100 anys
* Un [[milenari]] són 1.000 anys
== Veja també ==
* [[Década]]
* [[Any zero]]
* [[Any llum]]
[[Categoria:Unitats de temps|Anzzo]]
[[Categoria:Anys| ]]
* L'any sideral o [[any sidéreu]]: Temps que transcorre entre dos passos consecutius de la Terra per un mateix punt de la seua òrbita. Generalment usat pels [[astrònom]]s, és la mesura més exacta d'un any. Referència: les estreles.
**Duració: 366,256 363 004 [[dia sidéreu|dies siderals]], o 365,256 363 004 [[dia solar mig|dies solars mijans]], 365 dies 6 hores 9 minuts 9,76 segons, és dir, un dia solar mig menys.
* L'any tròpic, any solar o [[any tropical]]: temps transcorregut entre dos passos successius del Sol pel [[equinocci]] mig. En atres paraules, temps de [[primavera]] a primavera per eixemple. Referència: equinocci vernal. Les civilisacions Mesopotàmica i Egípcia van conseguir uns valors molt aproximats al real per a l'any tròpic, sobretot considerant l'escasetat de mijos de l'época.
**Duració: 365,242 190 402 dies solars mijans, 365 d 5 h 48 m 45.25 s.
*Any de calendari: número de dies complets considerats com un any a efectes civils o religiosos. Perquè s'ajuste als cicles astronòmics, que importen fraccions de dia, este còmput de temps varia cada any.
Civilment s'utilisen l'any tròpic i l'any calendari, sempre en excepcions: la [[civilisació islàmica]], per eixemple, es rig per un [[calendari]] llunar.
== atres definicions ==
En [[Astronomia]] i [[Astrofísica]], a més de l'any sidéreu són d'interés:
* El [[any anomalístic]]: temps transcorregut entre dos passos successius de la Terra pel [[periheli]] de la seua òrbita (365,2596 dies)
* El [[Any còsmic|any còsmic o galàctic]]: temps transcorregut en una òrbita del Sol entorn del centre de la [[Via Làctea]] (uns 220 millons d'anys)
* El [[any platònic]]: temps en que l'eix de la Terra descriu un círcul complet en l'esfera celest a causa de la [[precessió]] (uns 25.800 anys)
* El [[any d'eclipse]]: temps entre dos passos successius del Sol per un [[nodo]] de l'òrbita de la [[Lluna]], moment en que pot succeir un [[eclipse]].
== Evolució històrica de l'any solar ==
* Any egipci: Estimava que un any durava 365 dies. El calendari egipci va patir desfasaments de temps molt notables i es va tractar de reformar durant el Congrés de Cánope, on es va concloure que l'any durava 365.25 dies.
{{VT|Calendari egipci}}
* Any solar julià: Basat en el congrés de Cánope, estimava que un any durava 365,25 dies solars, o siga 365 dies i 6 hores. També considerava que cada quatre anys es contaren 366 dies solars. A eixe any Quart se li va cridar [[any bisext|bisext]] perqué els antics romans contaven la data [[calendari julià#elaboració del calendari julià|23 de febrer]] dos vegades.
{{VT|Calendari julià}}
* Any solar gregorià: És l'any calendari. És una correcció al contar l'any solar julià, perqué en [[1582]] uns astrònoms van descobrir un desfasament gradual de temps en el [[calendari julià]]. Després d'una llarga investigació, van concloure que un any durava aproximadament 365,2425 dies solars, és dir 365 dies, 5 hores, 49 minuts i 12 segons. També es va determinar que els [[any secular|años seculars]] podien ser [[any bisext|bisexts]], només si eren divisibles entre 400.
{{VT|Calendari gregorià}}
== Equivalències d'atres unitats de temps en anys ==
* 12 [[mes]]és és un any
* Un [[bieni]] són 2 anys
* Un [[lustro|lustro o quinqueni]] són 5 anys
* Una [[década]] són 10 anys
* Un [[sigle]] són 100 anys
* Un [[milenari]] són 1.000 anys
== Veja també ==
* [[Década]]
* [[Any zero]]
* [[Any llum]]
[[Categoria:Unitats de temps|Anzzo]]
[[Categoria:Anys| ]]