Canvis

Les principals divisions administratives franceses són les regions, un total de 26 (de les quals 22 pertanyen a la França Europea). El següent tipo de divisió administrativa és el departament, un total de 100 (de les quals 4 són d'ultramar). La següent divisió administrativa és el districte o ''arrondissement'', i n'existixen 342. Els districtes se subdividixen en 4.035 cantons per motius administratius i electorals. Finalment, també els districtes estan dividits en 36.682 municipis o ''communes''.  

Les principals divisions administratives franceses són les regions, un total de 26 (de les quals 22 pertanyen a la França Europea). El següent tipo de divisió administrativa és el departament, un total de 100 (de les quals 4 són d'ultramar). La següent divisió administrativa és el districte o ''arrondissement'', i n'existixen 342. Els districtes se subdividixen en 4.035 cantons per motius administratius i electorals. Finalment, també els districtes estan dividits en 36.682 municipis o ''communes''.  

Les regions, els departaments i els municipis són coneguts com a "colectivitats territorials" (''collectivités territoriales''), la qual cosa vol dir que els residents poden elegir als membres d'una assamblea local i un cap eixecutiu, mentres que els districtes i els cantons són meres divisions administratives i/o electorals sense autonomia. Fins a l'any [[1940]] els districtes també eren colectivitats territorials en una assamblea local (el consell de districte), pero varen ser eliminades durant el règim de Vichy, i abolides en la [[Quarta República Francesa|Quarta República]] el [[1946]].

Les regions, els departaments i els municipis són coneguts com a "colectivitats territorials" (''collectivités territoriales''), lo que vol dir que els residents poden elegir als membres d'una assamblea local i un cap eixecutiu, mentres que els districtes i els cantons són meres divisions administratives i/o electorals sense autonomia. Fins a l'any [[1940]] els districtes també eren colectivitats territorials en una assamblea local (el consell de districte), pero varen ser eliminades durant el règim de Vichy, i abolides en la [[Quarta República Francesa|Quarta República]] el [[1946]].

Tres comunes o municipis importants –[[París]], [[Lió]] i [[Marsella]]– es dividixen en ''arrondissement'' o districtes municipals per a la seua administració territorial en batlles locals i dispone d'una certa autonomia financera i administrativa al si del mateix consell municipal. El departament de París a soles es constituïx d'una sola comuna o municipi, i les quatre regions d'ultramar –[[Guadaloupe]], [[Martinica]], [[Guayana Francesa]] i l'[[Illa de la Reunió]]– són constituïdes a soles per un departament. La regió de [[Còrsega]], que comprén dos departaments, té un estatut especial de colectivitat territorial llaugerament diferent de les atres regions europees (n'és considerat una, a pesar de no ser una regió continental). Totes les regions, continentals o d'ultramar, són parts integrants de l'[[Unió Europea]].  

Tres comunes o municipis importants –[[París]], [[Lió]] i [[Marsella]]– es dividixen en ''arrondissement'' o districtes municipals per a la seua administració territorial en batlles locals i dispone d'una certa autonomia financera i administrativa al si del mateix consell municipal. El departament de París a soles es constituïx d'una sola comuna o municipi, i les quatre regions d'ultramar –[[Guadaloupe]], [[Martinica]], [[Guayana Francesa]] i l'[[Illa de la Reunió]]– són constituïdes a soles per un departament. La regió de [[Còrsega]], que comprén dos departaments, té un estatut especial de colectivitat territorial llaugerament diferent de les atres regions europees (n'és considerat una, a pesar de no ser una regió continental). Totes les regions, continentals o d'ultramar, són parts integrants de l'[[Unió Europea]].  

== Etnografia ==

== Etnografia ==

Des de temps prehistòrics, França ha segut un encreuament de comerç, migració i invasions. Quatre són els grups ètnics principals de França: precèltics, [[celtes]], [[llatins]] i [[pobles germànics|germànics]] ([[francs]], [[visigot]]s, [[burgundis]] i [[víkings]]). Ademés d'estes poblacions "històriques", nous pobles han immigrat a França des del [[sigle XIX]]: [[Bèlgica|belgues]], [[Itàlia|italians]], [[Espanya|espanyols]], [[Portugal|portuguesos]], [[Polònia|polonesos]], [[Romania|rumans]], [[Grècia|grecs]], [[judeu]]s de l'Europa Oriental i del [[Magrib]], [[àraps]] i [[berbers]] del [[Magrib]], [[Afro-francesos]] i [[China|chinencs]] entre d'atres. S'estima que el 40% de la població francesa descendix, en diverses proporcions, d'estos grups migratoris, cosa que fa de França un dels estats més diversos ètnicament d'Europa, a pesar de l'estereotip popular de França com a nació [[Gàlia|gala]]. No obstant la integració dels pobles europeus va ser més fàcil que no els pobles no-europeus, la qual cosa ha produït barreres culturals i discriminació social.

Des de temps prehistòrics, França ha segut un encreuament de comerç, migració i invasions. Quatre són els grups ètnics principals de França: precèltics, [[celtes]], [[llatins]] i [[pobles germànics|germànics]] ([[francs]], [[visigot]]s, [[burgundis]] i [[víkings]]). Ademés d'estes poblacions "històriques", nous pobles han immigrat a França des del [[sigle XIX]]: [[Bèlgica|belgues]], [[Itàlia|italians]], [[Espanya|espanyols]], [[Portugal|portuguesos]], [[Polònia|polonesos]], [[Romania|rumans]], [[Grècia|grecs]], [[judeu]]s de l'Europa Oriental i del [[Magrib]], [[àraps]] i [[berbers]] del [[Magrib]], [[Afro-francesos]] i [[China|chinencs]] entre d'atres. S'estima que el 40% de la població francesa descendix, en diverses proporcions, d'estos grups migratoris, cosa que fa de França un dels estats més diversos ètnicament d'Europa, a pesar de l'estereotip popular de França com a nació [[Gàlia|gala]]. No obstant la integració dels pobles europeus va ser més fàcil que no els pobles no-europeus, lo que ha produït barreres culturals i discriminació social.

=== Llengües ===

=== Llengües ===