Canvis

{{AP|llengües de França|lliteratura francesa}}

{{AP|llengües de França|lliteratura francesa}}

[[Archiu:Road signs bilingual Breton in Quimper.jpg|thumb|Senyals bilingües en francés i bretó, una llengua regional de França]]

[[Archiu:Road signs bilingual Breton in Quimper.jpg|thumb|Senyals bilingües en francés i bretó, una llengua regional de França]]

La [[llengua oficial]] de la República Francesa és el [[francés]], i d'acort en el segon artícul de la [[constitució de França|constitució francesa]], el govern té l'obligació de comunicar-se principalment en francés. Ademés, tot i que segons la [[llei de Toubon]], la publicitat comercial pot utilisar les llengües regionals, sempre ha d'utilisar també el francés. Des de [[1872]], data en qué la [[Tercera República Francesa|Tercera República]] va instaurar l'educació primària universal, l'us de les llengües regionals va ser durament reprimit, en l'objectiu de crear unitat nacional.<ref name=britannica>[http://www.britannica.com/EBchecked/topic/215768/France France]. Encyclopedia Britannica. Data d'accés: 25 d'agost, 2008</ref> En esta política, el francés s'ha impost al restant  de llengües regionals i variants llingüístiques que es parlen arreu del territori francés. Tot i que no gogen de cap reconeiximent oficial, algunes d'estes llengües s'ensenyen en les escoles públiques com a segona llengua optativa—com és el cas del [[català]] al departament dels [[Pirineus Orientals]]—i a les universitats.<ref name=britannica/> L'immigració ha portat moltes llengües estrangeres, en especial l'[[àrap]].<ref name=britannica/>  

La [[llengua oficial]] de la República Francesa és el [[francés]], i d'acort en el segon artícul de la [[constitució de França|constitució francesa]], el govern té l'obligació de comunicar-se principalment en francés. Ademés, tot i que segons la [[llei de Toubon]], la publicitat comercial pot utilisar les llengües regionals, sempre ha d'utilisar també el francés. Des de [[1872]], data en qué la [[Tercera República Francesa|Tercera República]] va instaurar l'educació primària universal, l'us de les llengües regionals va ser durament reprimit, en l'objectiu de crear unitat nacional.<ref name=britannica>[http://www.britannica.com/EBchecked/topic/215768/France France]. Encyclopedia Britannica. Data d'accés: 25 d'agost, 2008</ref> En esta política, el francés s'ha impost al restant  de llengües regionals i variants llingüístiques que es parlen arreu del territori francés. Encara que que no gogen de cap reconeiximent oficial, algunes d'estes llengües s'ensenyen en les escoles públiques com a segona llengua optativa—com és el cas del [[català]] al departament dels [[Pirineus Orientals]]—i a les universitats.<ref name=britannica/> L'immigració ha portat moltes llengües estrangeres, en especial l'[[àrap]].<ref name=britannica/>  

En l'any [[1999]], un proyecte encomanat pel govern francés, identificà 75 llengües que qualificarien per al reconeiximent en la ratificació de la [[Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries]], de les quals 24 són autòctones en la metròpolis, i les atres són dels territoris d'ultramar.<ref>Cerquiglini, Bernard (1999) [http://www.culture.gouv.fr/culture/dglf/lang-reg/rapport_cerquiglini/langues-france.html Report Les Langues de la France]. Rapport au Ministre de l'Education Nationale, de la Recherche et de la Technologie, et à la Ministre de la Culture et de la Communication. Data d'accés: 25 d'agost, 2008</ref> El [[Consell Constitucional]], això no obstant, bloquejà la signatura de la Carta, en argumentar que contradia la provisió constitucional de la Quinta República que establia que el francés era la llengua de la República. Tot i que el govern no els ha donat l'estatus d'oficialitat, la Delegació General de la Llengua Francesa, va adquirir la funció adicional d'observar i estudiar les "llengües de França", i el seu títul s'ha convertit en la "Delegació General de la Llengua Francesa i les Llengües de França".<ref>[http://www.culture.gouv.fr/culture/dglf/garde.htm Délégation Général à la langue française]. Data d'accés: 25 d'agost, 2008</ref> Més recentment, en la llei de revisió constitucional del juliol 2008, el 75è artícul de la constitució va ser modificat, en un primer intent per a reconéixer la diversitat llingüística de l'Estat i ara establix "''les llengües regionals pertanyen al patrimoni de França''".<ref>[http://www.senat.fr/dossierleg/pjl07-365.html Projet de Loi constitutionnelle de modernisation des institutions de la Ve République]. Senat francés. (22 de juliol, 2008). Data d'accés: 25 d'agost, 2008</ref> A pesar de tot, les llengües regionals estan minvant ràpidament.<ref name=ciapeople/>

En l'any [[1999]], un proyecte encomanat pel govern francés, identificà 75 llengües que qualificarien per al reconeiximent en la ratificació de la [[Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries]], de les quals 24 són autòctones en la metròpolis, i les atres són dels territoris d'ultramar.<ref>Cerquiglini, Bernard (1999) [http://www.culture.gouv.fr/culture/dglf/lang-reg/rapport_cerquiglini/langues-france.html Report Les Langues de la France]. Rapport au Ministre de l'Education Nationale, de la Recherche et de la Technologie, et à la Ministre de la Culture et de la Communication. Data d'accés: 25 d'agost, 2008</ref> El [[Consell Constitucional]], això no obstant, bloquejà la signatura de la Carta, en argumentar que contradia la provisió constitucional de la Quinta República que establia que el francés era la llengua de la República. Encara que que el govern no els ha donat l'estatus d'oficialitat, la Delegació General de la Llengua Francesa, va adquirir la funció adicional d'observar i estudiar les "llengües de França", i el seu títul s'ha convertit en la "Delegació General de la Llengua Francesa i les Llengües de França".<ref>[http://www.culture.gouv.fr/culture/dglf/garde.htm Délégation Général à la langue française]. Data d'accés: 25 d'agost, 2008</ref> Més recentment, en la llei de revisió constitucional del juliol 2008, el 75è artícul de la constitució va ser modificat, en un primer intent per a reconéixer la diversitat llingüística de l'Estat i ara establix "''les llengües regionals pertanyen al patrimoni de França''".<ref>[http://www.senat.fr/dossierleg/pjl07-365.html Projet de Loi constitutionnelle de modernisation des institutions de la Ve République]. Senat francés. (22 de juliol, 2008). Data d'accés: 25 d'agost, 2008</ref> A pesar de tot, les llengües regionals estan minvant ràpidament.<ref name=ciapeople/>

=== Religió ===

=== Religió ===

[[Archiu:NotreDameI.jpg|thumb|[[Catedral de Notre Dame]], a [[París]]]]

[[Archiu:NotreDameI.jpg|thumb|[[Catedral de Notre Dame]], a [[París]]]]

França és un estat llaic; la llibertat religiosa és un dret constitucional. Segons el concepte de [[llaïcitat]] francés, vigent des de [[1905]], el govern té la prohibició llegal de reconéixer cap "religió", pero reconeix les "organisacions religioses", sense comentar res de la doctrina religiosa. Les organisacions religioses, al seu torn, no han d'intervindre en la política i el govern francesos. S'estima que entre el 83 i el 88% dels francesos són nominalment [[catolicisme|catòlics]], entre el 5 i el 10% [[islam|musulmans]], el 2% [[protestantisme|protestants]], i l'1% [[judaisme|judeus]].<ref name=ciapeople/> Segons l'enquesta de l'[[Eurobaròmetro]] del 2005, el 34% dels ciutadans francesos varen respondre que "crien en l'existència d'un deu", mentres que el 27% va respondre que "crien en l'existència d'algun esperit o força de vida"; el 33% negava l'existència de qualsevol deïtat, esperit o força de vida.<ref name=EUROBAROMETER>{{ref-web |url=http://ec.europa.eu/public_opinion/archives/ebs/ebs_225_report_en.pdf|títol=Eurobarometer on Social Values, Science and technology 2005 - page 11|consulta=5 de maig, 2007}}</ref> Tot i que a soles l'1% dels francesos són judeus, la comunitat judeua és la més gran d'Europa, en 600.000 adherents. El número total de musulmans varia segons la font, tot i que el Ministeri de l'Interior va estimar el número total entre 5 i 6 milions.<ref>[http://www.guardian.co.uk/world/2004/apr/23/france.islam France to train imams in 'French Islam'], The Guardian</ref><ref>{{ref-web  

França és un estat llaic; la llibertat religiosa és un dret constitucional. Segons el concepte de [[llaïcitat]] francés, vigent des de [[1905]], el govern té la prohibició llegal de reconéixer cap "religió", pero reconeix les "organisacions religioses", sense comentar res de la doctrina religiosa. Les organisacions religioses, al seu torn, no han d'intervindre en la política i el govern francesos. S'estima que entre el 83 i el 88% dels francesos són nominalment [[catolicisme|catòlics]], entre el 5 i el 10% [[islam|musulmans]], el 2% [[protestantisme|protestants]], i l'1% [[judaisme|judeus]].<ref name=ciapeople/> Segons l'enquesta de l'[[Eurobaròmetro]] del 2005, el 34% dels ciutadans francesos varen respondre que "crien en l'existència d'un deu", mentres que el 27% va respondre que "crien en l'existència d'algun esperit o força de vida"; el 33% negava l'existència de qualsevol deïtat, esperit o força de vida.<ref name=EUROBAROMETER>{{ref-web |url=http://ec.europa.eu/public_opinion/archives/ebs/ebs_225_report_en.pdf|títol=Eurobarometer on Social Values, Science and technology 2005 - page 11|consulta=5 de maig, 2007}}</ref> Encara que que a soles l'1% dels francesos són judeus, la comunitat judeua és la més gran d'Europa, en 600.000 adherents. El número total de musulmans varia segons la font, tot i que el Ministeri de l'Interior va estimar el número total entre 5 i 6 milions.<ref>[http://www.guardian.co.uk/world/2004/apr/23/france.islam France to train imams in 'French Islam'], The Guardian</ref><ref>{{ref-web  

| url = http://www.state.gov/g/drl/rls/irf/2005/51552.htm| títol = France - International Religious Freedom Report 2005

| url = http://www.state.gov/g/drl/rls/irf/2005/51552.htm| títol = France - International Religious Freedom Report 2005

}}</ref>

}}</ref>