Canvis

== Història ==

== Història ==

{{AP|Història de França}}

{{AP|Història de França}}

Els llímits territorials de la França moderna són bastant semblants als de l'antic territori de la [[Gàlia]], habitada pels [[gals]], un poble [[celtes|celta]]. La Gàlia fon conquerida pels [[romans]] al [[sigle I aC|sigle primer aC]], i els gals van adoptar la llengua i la cultura [[Llengües romàniques|romàniques]]. El [[cristianisme]] també hi va arrelar en els sigles [[sigle II|segon]] i [[sigle III|tercer]] de la nostra era. Les fronteres orientals de la Gàlia vora el [[Rin]] foren traspassades per tribus [[germànics|germàniques]] al [[sigle IV]], principalment pels [[francs]], dels quals deriva el nom del país; la ''França'' (o [[Illa de França]]) fon un domini feudal dels reis [[Capets]] francesos al voltant de [[París]].

Els llímits territorials de la França moderna són bastant semblants als de l'antic territori de la [[Gàlia]], habitada pels [[gals]], un poble [[celtes|celta]]. La Gàlia fon conquerida pels [[romans]] al [[sigle I aC|sigle primer aC]], i els gals varen adoptar la llengua i la cultura [[Llengües romàniques|romàniques]]. El [[cristianisme]] també hi va arrelar en els sigles [[sigle II|segon]] i [[sigle III|tercer]] de la nostra era. Les fronteres orientals de la Gàlia vora el [[Rin]] foren traspassades per tribus [[germànics|germàniques]] al [[sigle IV]], principalment pels [[francs]], dels quals deriva el nom del país; la ''França'' (o [[Illa de França]]) fon un domini feudal dels reis [[Capets]] francesos al voltant de [[París]].

[[Image:843-870 Europe.jpg|230px|left|thumb|Divisió de l'[[imperi Carolingi]] pels tractats de [[Tractat de Verdun|Verdun]] ([[843]]) i [[Tractat de Meerssen|Meerssen]] ([[870]]).]]

[[Image:843-870 Europe.jpg|230px|left|thumb|Divisió de l'[[imperi Carolingi]] pels tractats de [[Tractat de Verdun|Verdun]] ([[843]]) i [[Tractat de Meerssen|Meerssen]] ([[870]]).]]

Encara que l'inici de la [[Llista de reis de França|monarquia francesa]] sovint remonta al [[sigle V]], l'existència continuada de França com a entitat autònoma comença en la divisió de l'[[imperi Franc]] de [[Carlemany]] en dos parts, oriental i occidental, al [[sigle IX]]. La part oriental donaria orige al que ara és [[Alemanya]], mentres que la part occidental és a l'orige de França.

Encara que l'inici de la [[Llista de reis de França|monarquia francesa]] sovint remonta al [[sigle V]], l'existència continuada de França com a entitat autònoma comença en la divisió de l'[[imperi Franc]] de [[Carlemany]] en dos parts, oriental i occidental, al [[sigle IX]]. La part oriental donaria orige al que ara és [[Alemanya]], mentres que la part occidental és a l'orige de França.

Els descendents de Carlemany van governar França fins al [[987]], quan [[Huc Capet]], duc de França i comte de París, fon coronat Rei de França. Els seus descendents, que inicien la dinastia dels [[Capets]], governarien el [[Regne de França]] fins al [[1792]], quan la [[Revolució Francesa]] va establir la [[Primera República Francesa]], en un periodo de transformacions radicals que va començar el [[1789]].

Els descendents de Carlemany varen governar França fins al [[987]], quan [[Huc Capet]], duc de França i comte de París, fon coronat Rei de França. Els seus descendents, que inicien la dinastia dels [[Capets]], governarien el [[Regne de França]] fins al [[1792]], quan la [[Revolució Francesa]] va establir la [[Primera República Francesa]], en un periodo de transformacions radicals que va començar el [[1789]].

[[Napoleó Bonaparte]] va agarrar el control de la República el [[1799]], de la qual se'n va proclamar Primer Cònsul. Els seus eixèrcits van participar en diverses guerres arreu d'Europa, van conquistar diversos països i van establir nous regnes encapçalats per membres de la família de Napoleó. Després de la seua derrota el [[1815]], la monarquia francesa fon restablida, la qual més avant va ser abolida llegislativament i seguida per una [[Segona República Francesa|Segona República]] el [[1848]]. Esta segona república va finalisar quan l'últim nebot de l'Emperador, [[Napoleó III|Lluís Napoleó Bonaparte]], en fon elegit President i va proclamar un [[Segon Imperi Francés|Segon Imperi]] el [[1852]]. No tan ambiciós com el seu tio, el segon Napoleó també fon  finalment destronat, i el règim republicà va tornar durant la [[Tercera República Francesa|Tercera República]] ([[1870]]).

[[Napoleó Bonaparte]] va agarrar el control de la República el [[1799]], de la qual se'n va proclamar Primer Cònsul. Els seus eixèrcits varen participar en diverses guerres arreu d'Europa, varen conquistar diversos països i varen establir nous regnes encapçalats per membres de la família de Napoleó. Després de la seua derrota el [[1815]], la monarquia francesa fon restablida, la qual més avant va ser abolida llegislativament i seguida per una [[Segona República Francesa|Segona República]] el [[1848]]. Esta segona república va finalisar quan l'últim nebot de l'Emperador, [[Napoleó III|Lluís Napoleó Bonaparte]], en fon elegit President i va proclamar un [[Segon Imperi Francés|Segon Imperi]] el [[1852]]. No tan ambiciós com el seu tio, el segon Napoleó també fon  finalment destronat, i el règim republicà va tornar durant la [[Tercera República Francesa|Tercera República]] ([[1870]]).

Si be al final resultà vencedora tant a la [[Primera Guerra Mundial]] com a la [[Segona Guerra Mundial|Segona]], França ha patit pèrdues significatives tant en el seu territori colonial ([[Imperi colonial francés]]) com en el seu estatut econòmic, de força de treball i com a nació dominant. Des de [[1958]], s'ha fet a la mida una democràcia semipresidencial (coneguda com la [[Quinta República Francesa|Quinta República]]) que no ha sucumbit a la inestabilitat que van experimentar els règims anteriors, de naturalea més de tipo parlamentari.

Si be al final resultà vencedora tant a la [[Primera Guerra Mundial]] com a la [[Segona Guerra Mundial|Segona]], França ha patit pèrdues significatives tant en el seu territori colonial ([[Imperi colonial francés]]) com en el seu estatut econòmic, de força de treball i com a nació dominant. Des de [[1958]], s'ha fet a la mida una democràcia semipresidencial (coneguda com la [[Quinta República Francesa|Quinta República]]) que no ha sucumbit a la inestabilitat que varen experimentar els règims anteriors, de naturalea més de tipo parlamentari.

Després de la inestabilitat política i les manifestacions nacionalistes a [[Algèria]], el govern de Pflimlin va ser depost. El Parlament va demandar al general de Gaulle a prendre la direcció del país, per evitar una eventual guerra civil. De Gaulle es va convertir en President del Consell el juny de [[1958]], en poders plens i en la tasca de redactar una constitució que establí la Cinquena República. En va ser electe president el decembre del mateix any.  

Després de la inestabilitat política i les manifestacions nacionalistes a [[Algèria]], el govern de Pflimlin va ser depost. El Parlament va demandar al general de Gaulle a prendre la direcció del país, per evitar una eventual guerra civil. De Gaulle es va convertir en President del Consell el juny de [[1958]], en poders plens i en la tasca de redactar una constitució que establí la Cinquena República. En va ser electe president el decembre del mateix any.  

De Gaulle va utilisar en diverses vegades el [[referèndum]] principalment el referèndum que va decidir que l'elecció del president de la República es faria per mijà del sufragi universal. El [[1965]], en la primera elecció en sufragi universal directe, de Gaulle va ser reelegit en el 55% dels vots contra el 45% del seu adversari [[François Mitterrand]].  

De Gaulle va utilisar en diverses vegades el [[referèndum]] principalment el referèndum que va decidir que l'elecció del president de la República es faria per mijà del sufragi universal. El [[1965]], en la primera elecció en sufragi universal directe, de Gaulle va ser reelegit en el 55% dels vots contra el 45% del seu adversari [[François Mitterrand]].  

El [[maig]] de [[1968]] van començar les manifestacions estudiantils (moviment que despuix s'estendria a atres regions del món) van concentrar els partits d'esquerra, sacsant el règim de de Gaulle. Després d'una manifestació pro-de Gaulle als Camps Elíseus el van donar un nou soport. El [[1969]], pero, el govern de Gaulle va llançar un referèndum sobre la creació de 21 regions en poders polítics llimitats i sobre la transformació del Senat en una cambra corporativa. En el "no" del referèndum, de Gaulle va renunciar.  

El [[maig]] de [[1968]] varen començar les manifestacions estudiantils (moviment que despuix s'estendria a atres regions del món) varen concentrar els partits d'esquerra, sacsant el règim de de Gaulle. Després d'una manifestació pro-de Gaulle als Camps Elíseus el varen donar un nou soport. El [[1969]], pero, el govern de Gaulle va llançar un referèndum sobre la creació de 21 regions en poders polítics llimitats i sobre la transformació del Senat en una cambra corporativa. En el "no" del referèndum, de Gaulle va renunciar.  

Els seus successors van ser el gaullista Georges Pompidou (1969-1974), el republicà independent Valéry Giscard d'Estaing (elegit el 1974), el socialista François Mitterrand (elegit el 1981 i reelegit el 1988), i el neo-gaullista Jacques Chirac (elegit el 1995 i reelegit el 2002). El 2007 el president elegit és [[Nicolas Sarkozy]] i el 2012 és elegit president [[François Hollande]].

Els seus successors varen ser el gaullista Georges Pompidou (1969-1974), el republicà independent Valéry Giscard d'Estaing (elegit el 1974), el socialista François Mitterrand (elegit el 1981 i reelegit el 1988), i el neo-gaullista Jacques Chirac (elegit el 1995 i reelegit el 2002). El 2007 el president elegit és [[Nicolas Sarkozy]] i el 2012 és elegit president [[François Hollande]].

== Geografia==

== Geografia==

=== Orografia i hidrografia ===

=== Orografia i hidrografia ===

{{AP|llista dels rius de França}}

{{AP|llista dels rius de França}}

França posseïx una gran varietat de paisages, que van des de les planes costaneres del nort i l'oest, on França toca en la [[Mar del Nort]] i l'[[Oceà Atlàntic]], fins a les serrades del sud (els [[Pirineus]]) i el sud-est (els [[Alps]]). En esta darrera, hi ha el pic més alt d'[[Europa occidental]], el [[Mont Blanc]] (4.810 m; el punt més alt de l'[[Europa]] és el mont [[Elbrus]], en 5.642 m, a la [[montanyes del Caucas|serra del Caucas]] a [[Geòrgia]]).

França posseïx una gran varietat de paisages, que varen des de les planes costaneres del nort i l'oest, on França toca en la [[Mar del Nort]] i l'[[Oceà Atlàntic]], fins a les serrades del sud (els [[Pirineus]]) i el sud-est (els [[Alps]]). En esta darrera, hi ha el pic més alt d'[[Europa occidental]], el [[Mont Blanc]] (4.810 m; el punt més alt de l'[[Europa]] és el mont [[Elbrus]], en 5.642 m, a la [[montanyes del Caucas|serra del Caucas]] a [[Geòrgia]]).

Entremig hi ha atres regions elevades com el [[Massís Central]] i els [[Vosges]] (estos al nord-est), i grans conques fluvials com les dels rius [[Garona]], [[riu Loira|Loira]] i [[Sena]], que desemboquen a l'Atlàntic; el [[Rin]], que servix de frontera en [[Alemanya]], i el [[Roine]], que desemboca al [[Mediterràneu]].

Entremig hi ha atres regions elevades com el [[Massís Central]] i els [[Vosges]] (estos al nord-est), i grans conques fluvials com les dels rius [[Garona]], [[riu Loira|Loira]] i [[Sena]], que desemboquen a l'Atlàntic; el [[Rin]], que servix de frontera en [[Alemanya]], i el [[Roine]], que desemboca al [[Mediterràneu]].

=== Religió ===

=== Religió ===

[[Archiu:NotreDameI.jpg|thumb|[[Catedral de Notre Dame]], a [[París]]]]

[[Archiu:NotreDameI.jpg|thumb|[[Catedral de Notre Dame]], a [[París]]]]

França és un estat llaic; la llibertat religiosa és un dret constitucional. Segons el concepte de [[llaïcitat]] francés, vigent des de [[1905]], el govern té la prohibició llegal de reconéixer cap "religió", pero reconeix les "organisacions religioses", sense comentar res de la doctrina religiosa. Les organisacions religioses, al seu torn, no han d'intervindre en la política i el govern francesos. S'estima que entre el 83 i el 88% dels francesos són nominalment [[catolicisme|catòlics]], entre el 5 i el 10% [[islam|musulmans]], el 2% [[protestantisme|protestants]], i l'1% [[judaisme|judeus]].<ref name=ciapeople/> Segons l'enquesta de l'[[Eurobaròmetro]] del 2005, el 34% dels ciutadans francesos van respondre que "crien en l'existència d'un deu", mentres que el 27% va respondre que "crien en l'existència d'algun esperit o força de vida"; el 33% negava l'existència de qualsevol deïtat, esperit o força de vida.<ref name=EUROBAROMETER>{{ref-web |url=http://ec.europa.eu/public_opinion/archives/ebs/ebs_225_report_en.pdf|títol=Eurobarometer on Social Values, Science and technology 2005 - page 11|consulta=5 de maig, 2007}}</ref> Tot i que a soles l'1% dels francesos són judeus, la comunitat judeua és la més gran d'Europa, en 600.000 adherents. El número total de musulmans varia segons la font, tot i que el Ministeri de l'Interior va estimar el número total entre 5 i 6 milions.<ref>[http://www.guardian.co.uk/world/2004/apr/23/france.islam France to train imams in 'French Islam'], The Guardian</ref><ref>{{ref-web  

França és un estat llaic; la llibertat religiosa és un dret constitucional. Segons el concepte de [[llaïcitat]] francés, vigent des de [[1905]], el govern té la prohibició llegal de reconéixer cap "religió", pero reconeix les "organisacions religioses", sense comentar res de la doctrina religiosa. Les organisacions religioses, al seu torn, no han d'intervindre en la política i el govern francesos. S'estima que entre el 83 i el 88% dels francesos són nominalment [[catolicisme|catòlics]], entre el 5 i el 10% [[islam|musulmans]], el 2% [[protestantisme|protestants]], i l'1% [[judaisme|judeus]].<ref name=ciapeople/> Segons l'enquesta de l'[[Eurobaròmetro]] del 2005, el 34% dels ciutadans francesos varen respondre que "crien en l'existència d'un deu", mentres que el 27% va respondre que "crien en l'existència d'algun esperit o força de vida"; el 33% negava l'existència de qualsevol deïtat, esperit o força de vida.<ref name=EUROBAROMETER>{{ref-web |url=http://ec.europa.eu/public_opinion/archives/ebs/ebs_225_report_en.pdf|títol=Eurobarometer on Social Values, Science and technology 2005 - page 11|consulta=5 de maig, 2007}}</ref> Tot i que a soles l'1% dels francesos són judeus, la comunitat judeua és la més gran d'Europa, en 600.000 adherents. El número total de musulmans varia segons la font, tot i que el Ministeri de l'Interior va estimar el número total entre 5 i 6 milions.<ref>[http://www.guardian.co.uk/world/2004/apr/23/france.islam France to train imams in 'French Islam'], The Guardian</ref><ref>{{ref-web  

| url = http://www.state.gov/g/drl/rls/irf/2005/51552.htm| títol = France - International Religious Freedom Report 2005

| url = http://www.state.gov/g/drl/rls/irf/2005/51552.htm| títol = France - International Religious Freedom Report 2005

}}</ref>

}}</ref>