| Hi ha certes versions simplificades o distorsionades del marxisme, producte en la majoria de casos de la ideologia dominant de certs règims polítics sorgits en el si d'una revolució socialista inacabada, al voltant del seu propi debilitament, en les que històricament han buscat donar justificació i soport ideològic a aparells d'Estat de caràcter burocràtic, en part heretats del vell sistema, en part desenrollats despuix de temps de crisis. | | Hi ha certes versions simplificades o distorsionades del marxisme, producte en la majoria de casos de la ideologia dominant de certs règims polítics sorgits en el si d'una revolució socialista inacabada, al voltant del seu propi debilitament, en les que històricament han buscat donar justificació i soport ideològic a aparells d'Estat de caràcter burocràtic, en part heretats del vell sistema, en part desenrollats despuix de temps de crisis. |
− | Estos periodos de crisis sorgixen a causa de l'acumulació de successives derrotes de la revolució en la dinàmica internacional, la qual cosa genera una situació d'aïllament, de gradual recuperació del capitalisme estranger i les seues velles potències, de fustigació, bloqueig, carestia, falta d'ajuda i recursos, i atres tantes dificultats internes, per no parlar de l'amenaça de guerra civil o invasió estrangera, etc.; situació que provoca estancament i impedix avançar cap a la construcció del [[socialisme]], i superació total del capitalisme i la seua antiga burocràcia, que per un temps persistix i, de prolongar-se massa, acaba per reimplantar-se adoptant noves formes polítiques de coerció, o donant lloc a la reaparación de velles formes d'opressió i relacions socials, minant les bases del nou sistema i impedint que este es consolide, fins al seu afonament; açò va ocórrer històricament en l'[[Unió Soviètica]] des de mijos del [[periodo d'entreguerres]], coincidint en el fracàs de la [[Revolució del proletariat|revolució proletària]] o [[Revolució social|socialista]] en [[Revolució de Novembre|Alemanya]] i [[República Soviètica Hongaresa|Hongria]], en [[Europa Central]], aixina com en [[Repúbliques Soviètiques|Europa De l'Est]], [[República Socialista Soviètica Persa|Pèrsia]], i més tart [[Revolució China|China]], i en l'ascens del [[feixisme]], encapçalament per [[Mussolini]], [[Hitler]] i [[Chiang Kai Shek]]. | + | Estos periodos de crisis sorgixen a causa de l'acumulació de successives derrotes de la revolució en la dinàmica internacional, lo que genera una situació d'aïllament, de gradual recuperació del capitalisme estranger i les seues velles potències, de fustigació, bloqueig, carestia, falta d'ajuda i recursos, i atres tantes dificultats internes, per no parlar de l'amenaça de guerra civil o invasió estrangera, etc.; situació que provoca estancament i impedix avançar cap a la construcció del [[socialisme]], i superació total del capitalisme i la seua antiga burocràcia, que per un temps persistix i, de prolongar-se massa, acaba per reimplantar-se adoptant noves formes polítiques de coerció, o donant lloc a la reaparación de velles formes d'opressió i relacions socials, minant les bases del nou sistema i impedint que este es consolide, fins al seu afonament; açò va ocórrer històricament en l'[[Unió Soviètica]] des de mijos del [[periodo d'entreguerres]], coincidint en el fracàs de la [[Revolució del proletariat|revolució proletària]] o [[Revolució social|socialista]] en [[Revolució de Novembre|Alemanya]] i [[República Soviètica Hongaresa|Hongria]], en [[Europa Central]], aixina com en [[Repúbliques Soviètiques|Europa De l'Est]], [[República Socialista Soviètica Persa|Pèrsia]], i més tart [[Revolució China|China]], i en l'ascens del [[feixisme]], encapçalament per [[Mussolini]], [[Hitler]] i [[Chiang Kai Shek]]. |
| La definició marxista del modi de producció capitalista se centra en l'establiment d'unes [[relacions de producció]] basades socialment en l'existència de [[proletari]]s desposseïts de qualsevol tipo de relació en els [[mijos de producció]], que pertanyen al [[capitalista]], en el que es veuen obligats a realisar un [[contracte]] en apariència lliure, pel que li venen la seua [[força de treball]] a canvi d'un [[salari]]. És el capitalista el que organisa la producció, que en el seu aspecte tècnic està determinat per un nivell de desenroll econòmic propi de l'época industrial, en qué el [[Capital (economia)|capital]] ha adquirit el predomini sobre la terra, que era la [[força productiva]] dominant en els modes de producció anteriors ([[esclavisme]] i [[feudalisme]]). | | La definició marxista del modi de producció capitalista se centra en l'establiment d'unes [[relacions de producció]] basades socialment en l'existència de [[proletari]]s desposseïts de qualsevol tipo de relació en els [[mijos de producció]], que pertanyen al [[capitalista]], en el que es veuen obligats a realisar un [[contracte]] en apariència lliure, pel que li venen la seua [[força de treball]] a canvi d'un [[salari]]. És el capitalista el que organisa la producció, que en el seu aspecte tècnic està determinat per un nivell de desenroll econòmic propi de l'época industrial, en qué el [[Capital (economia)|capital]] ha adquirit el predomini sobre la terra, que era la [[força productiva]] dominant en els modes de producció anteriors ([[esclavisme]] i [[feudalisme]]). |
− | Els [[anarquisme|anarquistes]] clàssics, s'han opost al "[[capitalisme]]" donant-li el sentit d'una aliança entre el [[govern]] i les empreses, la qual cosa podríem denominar actualment [[capitalisme d'Estat]]. | + | Els [[anarquisme|anarquistes]] clàssics, s'han opost al "[[capitalisme]]" donant-li el sentit d'una aliança entre el [[govern]] i les empreses, lo que podríem denominar actualment [[capitalisme d'Estat]]. |
| Els anarquistes, clàssics i moderns, no tenen una única proposta econòmica, que pot anar des de l'[[economia de mercat]] a l'[[economia planificada]],<ref>[http://www.elindependent.org/articulos/article.asp?id=193 Anarquisme: Dos classes], per [[Wendy McElroy]]</ref> no obstant això tots es consideren contraris a tota forma de sistema polític [[monopoli|monopòlic]] (tinga el nom que tinga) i per això estan a favor d'una abolició del [[Estat]] (ja que el radicalisme anarquista és sobretot anti[[estatista]]), ya que sostenen que el [[privilegi]] econòmic illegítim essencialment sorgix o és producte del [[poder polític]]. | | Els anarquistes, clàssics i moderns, no tenen una única proposta econòmica, que pot anar des de l'[[economia de mercat]] a l'[[economia planificada]],<ref>[http://www.elindependent.org/articulos/article.asp?id=193 Anarquisme: Dos classes], per [[Wendy McElroy]]</ref> no obstant això tots es consideren contraris a tota forma de sistema polític [[monopoli|monopòlic]] (tinga el nom que tinga) i per això estan a favor d'una abolició del [[Estat]] (ja que el radicalisme anarquista és sobretot anti[[estatista]]), ya que sostenen que el [[privilegi]] econòmic illegítim essencialment sorgix o és producte del [[poder polític]]. |