Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
No hi ha canvi en el tamany ,  20:48 13 jun 2019
m
Text reemplaça - ' sigut ' a ' segut '
Llínea 22: Llínea 22:  
La definició marxista del modi de producció capitalista se centra en l'establiment d'unes [[relacions de producció]] basades socialment en l'existència de [[proletari]]s desposseïts de qualsevol tipo de relació en els [[mijos de producció]], que pertanyen al [[capitalista]], en el que es veuen obligats a realisar un [[contracte]] en apariència lliure, pel que li venen la seua [[força de treball]] a canvi d'un [[salari]]. És el capitalista el que organisa la producció, que en el seu aspecte tècnic està determinat per un nivell de desenroll econòmic propi de l'época industrial, en qué el [[Capital (economia)|capital]] ha adquirit el predomini sobre la terra, que era la [[força productiva]] dominant en els modes de producció anteriors ([[esclavisme]] i [[feudalisme]]).  
 
La definició marxista del modi de producció capitalista se centra en l'establiment d'unes [[relacions de producció]] basades socialment en l'existència de [[proletari]]s desposseïts de qualsevol tipo de relació en els [[mijos de producció]], que pertanyen al [[capitalista]], en el que es veuen obligats a realisar un [[contracte]] en apariència lliure, pel que li venen la seua [[força de treball]] a canvi d'un [[salari]]. És el capitalista el que organisa la producció, que en el seu aspecte tècnic està determinat per un nivell de desenroll econòmic propi de l'época industrial, en qué el [[Capital (economia)|capital]] ha adquirit el predomini sobre la terra, que era la [[força productiva]] dominant en els modes de producció anteriors ([[esclavisme]] i [[feudalisme]]).  
   −
La clau de la concepció marxista del capitalisme està en els conceptes de [[alienació]] (el fet que el procés i el producte del treball se convertixquen en aliens al treballador); i de [[plusvàlua]], o siga, la part de la cantitat de treball incorporada pel treballador assalariat a fi de treball que excedix en valor a allò que s'ha pagat pel salari. En eixa diferència de valor consistix per a [[Karl Marx|Marx]] el [[benefici]] del capitalista, ya que és este el que realisa el valor d'allò que s'ha produït per mijà de la venda en el [[mercat]], que genera un [[preu]] que ha de ser superior al [[cost de producció]] si és que l'activitat econòmica ha sigut reeixida.
+
La clau de la concepció marxista del capitalisme està en els conceptes de [[alienació]] (el fet que el procés i el producte del treball se convertixquen en aliens al treballador); i de [[plusvàlua]], o siga, la part de la cantitat de treball incorporada pel treballador assalariat a fi de treball que excedix en valor a allò que s'ha pagat pel salari. En eixa diferència de valor consistix per a [[Karl Marx|Marx]] el [[benefici]] del capitalista, ya que és este el que realisa el valor d'allò que s'ha produït per mijà de la venda en el [[mercat]], que genera un [[preu]] que ha de ser superior al [[cost de producció]] si és que l'activitat econòmica ha segut reeixida.
    
L'apariència lliure del contracte entre capitalista i treballador (que segons la teoria lliberal hauria de ser individual i sense interferències de negociació colectiva de sindicats o llegislació protectora de l'Estat) a penes emmascara la pressió a qué està somés este per l'existència d'un [[eixèrcit industrial de reserva]], que és com Marx denomina als desocupats que estan disposts a substituir-li. No és original de Marx, sino de Ricardo i atres pensadors lliberals ([[Ferdinand Lassalle]]), la idea que el funcionament lliure del mercat somet als salaris a una ''[[llei de bronze]]'' que impedix que ascendixquen més allà del llímit de la subsistència. Els proletaris deuen de cuidar ells mateixos de la reproducció de la força de treball.
 
L'apariència lliure del contracte entre capitalista i treballador (que segons la teoria lliberal hauria de ser individual i sense interferències de negociació colectiva de sindicats o llegislació protectora de l'Estat) a penes emmascara la pressió a qué està somés este per l'existència d'un [[eixèrcit industrial de reserva]], que és com Marx denomina als desocupats que estan disposts a substituir-li. No és original de Marx, sino de Ricardo i atres pensadors lliberals ([[Ferdinand Lassalle]]), la idea que el funcionament lliure del mercat somet als salaris a una ''[[llei de bronze]]'' que impedix que ascendixquen més allà del llímit de la subsistència. Els proletaris deuen de cuidar ells mateixos de la reproducció de la força de treball.
124 718

edicions

Menú de navegació