Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
No hi ha canvi en el tamany ,  11:05 21 feb 2018
m
Text reemplaça - 'davall' a 'devall'
Llínea 14: Llínea 14:  
El [[marxisme]] argumenta a favor de propietat colectiva dels [[mijos de producció]], i l'eventual abolició de l'Estat i les classes socials, en una etapa intermedia crida [[dictadura del proletariat]] en la qual "el proletariat organisat en classe dominant" eliminarà els vestigis de capitalisme.  
 
El [[marxisme]] argumenta a favor de propietat colectiva dels [[mijos de producció]], i l'eventual abolició de l'Estat i les classes socials, en una etapa intermedia crida [[dictadura del proletariat]] en la qual "el proletariat organisat en classe dominant" eliminarà els vestigis de capitalisme.  
   −
El Marxisme original es reivindica [[Comunisme|comunista]] i critica a atres corrents socialistes per les seues llimitacions o la seua posada en pràctica. Hi ha diversos tipo i corrents dins del marxisme. No obstant això, en l'essencial totes compartixen les seues principals idees i qüestions centrals. Algunes d'estes són el [[materialisme històric]] i la [[dialèctica]], com a métodos d'anàlisis de circumstàncies històriques i actuals; la crítica frontal a les arrels del [[sistema capitalista]] i les seues distintes contradiccions socials, els seus aparells de coerció (encoberts davall distintes formes i règims polítics) i elements vestigials del [[feudalisme]] i el [[Antic Règim]] com la [[monarquia]], l'[[absolutisme]], o el [[clero]]; el [[socialisme científic]], com corrent intelectual diferenciada dins del [[socialisme]]; la tradició del [[moviment obrer]], anàlisis de les seues derrotes i lluites i defensa de les seues conquistes, junt en atres [[moviments socials]]; defensa de la [[consciència de classe]], enfront de l'[[alienació]] i la [[falsa consciència]], i crítica a les distintes formes d'opressió i injustícies, com a mijà per a impulsar la lluita per l'abolició de les classes socials i tota font d'opressió mateixa; defensa de la [[revolució social]] i del [[control obrer]], com a forma d'acabar en el sistema capitalista i conseguir estadis irreversibles de societat comunista, igualitària i avançada, sense classes i sense Estat, en un fortíssim desenrollam dels mijos de producció, de la cultura i les llibertats; rebuig i crítica al [[imperialisme]] i la seua política, que veu en la guerra un negoci, i una eixida a les crisis cícliques, i comporta la colonisació, subdesenroll i sometiment de pobles.
+
El Marxisme original es reivindica [[Comunisme|comunista]] i critica a atres corrents socialistes per les seues llimitacions o la seua posada en pràctica. Hi ha diversos tipo i corrents dins del marxisme. No obstant això, en l'essencial totes compartixen les seues principals idees i qüestions centrals. Algunes d'estes són el [[materialisme històric]] i la [[dialèctica]], com a métodos d'anàlisis de circumstàncies històriques i actuals; la crítica frontal a les arrels del [[sistema capitalista]] i les seues distintes contradiccions socials, els seus aparells de coerció (encoberts devall distintes formes i règims polítics) i elements vestigials del [[feudalisme]] i el [[Antic Règim]] com la [[monarquia]], l'[[absolutisme]], o el [[clero]]; el [[socialisme científic]], com corrent intelectual diferenciada dins del [[socialisme]]; la tradició del [[moviment obrer]], anàlisis de les seues derrotes i lluites i defensa de les seues conquistes, junt en atres [[moviments socials]]; defensa de la [[consciència de classe]], enfront de l'[[alienació]] i la [[falsa consciència]], i crítica a les distintes formes d'opressió i injustícies, com a mijà per a impulsar la lluita per l'abolició de les classes socials i tota font d'opressió mateixa; defensa de la [[revolució social]] i del [[control obrer]], com a forma d'acabar en el sistema capitalista i conseguir estadis irreversibles de societat comunista, igualitària i avançada, sense classes i sense Estat, en un fortíssim desenrollam dels mijos de producció, de la cultura i les llibertats; rebuig i crítica al [[imperialisme]] i la seua política, que veu en la guerra un negoci, i una eixida a les crisis cícliques, i comporta la colonisació, subdesenroll i sometiment de pobles.
    
Hi ha certes versions simplificades o distorsionades del marxisme, producte en la majoria de casos de la ideologia dominant de certs règims polítics sorgits en el si d'una revolució socialista inacabada, al voltant del seu propi debilitament, en les que històricament han buscat donar justificació i soport ideològic a aparells d'Estat de caràcter burocràtic, en part heretats del vell sistema, en part desenrollats despuix de temps de crisis.  
 
Hi ha certes versions simplificades o distorsionades del marxisme, producte en la majoria de casos de la ideologia dominant de certs règims polítics sorgits en el si d'una revolució socialista inacabada, al voltant del seu propi debilitament, en les que històricament han buscat donar justificació i soport ideològic a aparells d'Estat de caràcter burocràtic, en part heretats del vell sistema, en part desenrollats despuix de temps de crisis.  
Llínea 26: Llínea 26:  
L'apariència lliure del contracte entre capitalista i treballador (que segons la teoria lliberal hauria de ser individual i sense interferències de negociació colectiva de sindicats o llegislació protectora de l'Estat) a penes emmascara la pressió a qué està somés este per l'existència d'un [[eixèrcit industrial de reserva]], que és com Marx denomina als desocupats que estan disposts a substituir-li. No és original de Marx, sino de Ricardo i atres pensadors lliberals ([[Ferdinand Lassalle]]), la idea que el funcionament lliure del mercat somet als salaris a una ''[[llei de bronze]]'' que impedix que ascendixquen més allà del llímit de la subsistència. Els proletaris deuen de cuidar ells mateixos de la reproducció de la força de treball.
 
L'apariència lliure del contracte entre capitalista i treballador (que segons la teoria lliberal hauria de ser individual i sense interferències de negociació colectiva de sindicats o llegislació protectora de l'Estat) a penes emmascara la pressió a qué està somés este per l'existència d'un [[eixèrcit industrial de reserva]], que és com Marx denomina als desocupats que estan disposts a substituir-li. No és original de Marx, sino de Ricardo i atres pensadors lliberals ([[Ferdinand Lassalle]]), la idea que el funcionament lliure del mercat somet als salaris a una ''[[llei de bronze]]'' que impedix que ascendixquen més allà del llímit de la subsistència. Els proletaris deuen de cuidar ells mateixos de la reproducció de la força de treball.
 
   
 
   
La crítica [[Marxisme|marxista]] al capitalisme sosté que este [[modes de producció|modi de producció]] conté contradiccions inherents que provoquen les [[crisis cícliques]]. [[Karl Marx]], en la seua obra ''[[El Capital]]'', fonamenta esta opinió aduint que cada vegada és més difícil per al capitalista valorar el seu capital. Les relacions de competència a qué està subjecte el capitalista, obliguen a este a implementar de manera constant i creixent nova i millor maquinària per a incrementar la productivitat del treball i, d'esta manera, vendre les seues mercaderies a preu més davall que els seus competidors directes. D'esta manera, disminuïx el component "treball viu" (la contractació de treballadors) donant lloc al que Marx denomina "eixercit industrial de reserva" és a dir, una considerable part de la classe obrera que queda a l'espera d'un treball. Esta espera forçosa que imposta el capitalisme a la classe obrera, fa que este "eixercit industrial de reserva" es convertixca, d'una banda, en una important massa de pobres i indigents, i, d'atra banda, en causa de la impossibilitat que el salari ascendixca ràpidament (a causa de l'excedent d'oferta de força de treball).
+
La crítica [[Marxisme|marxista]] al capitalisme sosté que este [[modes de producció|modi de producció]] conté contradiccions inherents que provoquen les [[crisis cícliques]]. [[Karl Marx]], en la seua obra ''[[El Capital]]'', fonamenta esta opinió aduint que cada vegada és més difícil per al capitalista valorar el seu capital. Les relacions de competència a qué està subjecte el capitalista, obliguen a este a implementar de manera constant i creixent nova i millor maquinària per a incrementar la productivitat del treball i, d'esta manera, vendre les seues mercaderies a preu més devall que els seus competidors directes. D'esta manera, disminuïx el component "treball viu" (la contractació de treballadors) donant lloc al que Marx denomina "eixercit industrial de reserva" és a dir, una considerable part de la classe obrera que queda a l'espera d'un treball. Esta espera forçosa que imposta el capitalisme a la classe obrera, fa que este "eixercit industrial de reserva" es convertixca, d'una banda, en una important massa de pobres i indigents, i, d'atra banda, en causa de la impossibilitat que el salari ascendixca ràpidament (a causa de l'excedent d'oferta de força de treball).
    
== Socialdemocràcia ==
 
== Socialdemocràcia ==
124 718

edicions

Menú de navegació