Canvis

Durant el sigle XVI es conclogué la segona fase del campanar (encara que la torre es va ensulsiar en acabar el sigle per un terratrémol i ha patit diverses reformes a la llarga dels sigles per este mateix motiu). També es construí el [[Cor (arquitectura)|cor]], i es feren obres de reparació i sanejament a l'iglésia, entre les quals destaquen les fetes als contraforts vells, que s'enderrocaren i es reconstruïren. Ademés s'hi feren obres al cementeri i es va obrir una porta a la cinquena capella pel nord.

Durant el sigle XVI es conclogué la segona fase del campanar (encara que la torre es va ensulsiar en acabar el sigle per un terratrémol i ha patit diverses reformes a la llarga dels sigles per este mateix motiu). També es construí el [[Cor (arquitectura)|cor]], i es feren obres de reparació i sanejament a l'iglésia, entre les quals destaquen les fetes als contraforts vells, que s'enderrocaren i es reconstruïren. Ademés s'hi feren obres al cementeri i es va obrir una porta a la cinquena capella pel nord.

A inicis del sigle XVII s'enllosà l'iglésia pel mestre picapedrer Felip Pérez, i s'acabaren algunes obres com la sala de l'archiu (situada sobre l'última capella del [[costat de l'Evangeli]]), la [[sala capitular]] i el presbiteri. Este últim s'enlluerní en una decoració [[neoclàssica]] i Nofre Trotonda presentà un proyecte de renovació de l'interior de l'iglésia en el mateix estil.<ref>VIDAL LORENZO, C., ''Gandia des de la Seu. Una mirada al passat'', pàg. 26</ref> Esta proposta de reforma classicista va començar a a l'iglésia en l'enderrocà de la capella de Sant Pasqual per a fer un Transagrari en accés pels dos costats del retaule major, a càrrec de Nofre Trotonda. va seguir en el campanar, que es va reconstruir per estar en ruïnes des del primer cos, obra també a càrrec de Trotonda feta entre [[1756]] i [[1766]]. Del proyecte de Trotonda, [[llec]] del propenc [[Sant Jeroni de Cotalba|Monasteri de Sant Jeroni de Cotalba]], de renovació de [[1783]] només es conseguix enlluir l'apsis com hem dit abans, i no es continua per les dificultats tècniques a la nau i econòmiques, detenint-se la reforma. Es consultà a l'[[Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles|Acadèmia]] i es rep un nou proyecte Vicent Marzo, els seu president, el [[1796]], pero tot i aixina no es seguix avant.

A inicis del sigle XVII s'enllosà l'iglésia pel mestre picapedrer Felip Pérez, i s'acabaren algunes obres com la sala de l'archiu (situada sobre l'última capella del [[costat de l'Evangeli]]), la [[sala capitular]] i el presbiteri. Este últim s'enlluerní en una decoració [[neoclàssica]] i Nofre Trotonda presentà un proyecte de renovació de l'interior de l'iglésia en el mateix estil.<ref>VIDAL LORENZO, C., ''Gandia des de la Seu. Una mirada al passat'', pàg. 26</ref> Esta proposta de reforma classicista va començar a a l'iglésia en l'enderrocà de la capella de Sant Pasqual per a fer un Transagrari en accés pels dos costats del retaule major, a càrrec de Nofre Trotonda. va seguir en el campanar, que es va reconstruir per estar en ruïnes des del primer cos, obra també a càrrec de Trotonda feta entre [[1756]] i [[1766]]. Del proyecte de Trotonda, [[llec]] del propenc [[Sant Jeroni de Cotalba|Monasteri de Sant Jeroni de Cotalba]], de renovació de [[1783]] a soles es conseguix enlluir l'apsis com hem dit abans, i no es continua per les dificultats tècniques a la nau i econòmiques, detenint-se la reforma. Es consultà a l'[[Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles|Acadèmia]] i es rep un nou proyecte Vicent Marzo, els seu president, el [[1796]], pero tot i aixina no es seguix avant.

[[Image:Col·legiata Gandia interior.jpg|300px|thumbnail|right|Interior de la Colegiata de Gandia]]

[[Image:Col·legiata Gandia interior.jpg|300px|thumbnail|right|Interior de la Colegiata de Gandia]]

L'any [[1836]] en la desamortisació va ser confiscat el patrimoni colegial i el temple serví de parròquia, no tornaria a tindre el títul de [[Col·legiata]] fins el juny de [[1911]]. El [[6 de juny]] de [[1931]] fon declarada Monument Històric Nacional. El [[2 d'agost]] de [[1936]] la colegiata es crema i es saquejada, reduint a cendra gran part del seu patrimoni, com el retaule de [[Paolo de San Leocadio]] i [[Damià Forment]], les estàtues de la Porta dels Apòstols o la destrucció de la capçalera.

L'any [[1836]] en la desamortisació va ser confiscat el patrimoni colegial i el temple serví de parròquia, no tornaria a tindre el títul de [[Col·legiata]] fins el juny de [[1911]]. El [[6 de juny]] de [[1931]] fon declarada Monument Històric Nacional. El [[2 d'agost]] de [[1936]] la colegiata es crema i es saquejada, reduint a cendra gran part del seu patrimoni, com el retaule de [[Paolo de San Leocadio]] i [[Damià Forment]], les estàtues de la Porta dels Apòstols o la destrucció de la capçalera.

Passada la guerra, el [[1941]] la ''Dirección General de Regiones Devastadas'' va escomençar un proyecte de Reconstrucció , elaborat per Pablo Soler i Vicente Valls.<ref>ICARO, ''Patrimonio Monumental:Intervenciones recientes'', ''La Seu Colegiata de Gandia'', pàg. 172</ref> Aquest pla pretenia obrir l'iglésia al cult i dotar-la d'un nou apsis i els locals necessaris per a la parròquia. Aixina, el [[1946]] en la capçalera a mig acabar i l'interior tancat es reobrí al cult. Més tart es construí una desmesurada capella de la [[Verge dels Desamparats]] adossada al costat esquerre de la nau i quasi de la mateixa altura i carregant sobre els vells contraforts, edifici que només s'explica dins del context de la posguerra i de fervor marià. La direcció de Belles Arts va intervindre i va paralisar les obres, ya quasi acabades l'any [[1959]], i posteriorment ([[1968]]-[[1972]]) a enderrocar-la, iniciant al mateix temps una restauració del mur nort baix les directrius d'Alejandro Ferrant.

Passada la guerra, el [[1941]] la ''Dirección General de Regiones Devastadas'' va escomençar un proyecte de Reconstrucció , elaborat per Pablo Soler i Vicente Valls.<ref>ICARO, ''Patrimonio Monumental:Intervenciones recientes'', ''La Seu Colegiata de Gandia'', pàg. 172</ref> Aquest pla pretenia obrir l'iglésia al cult i dotar-la d'un nou apsis i els locals necessaris per a la parròquia. Aixina, el [[1946]] en la capçalera a mig acabar i l'interior tancat es reobrí al cult. Més tart es construí una desmesurada capella de la [[Verge dels Desamparats]] adossada al costat esquerre de la nau i quasi de la mateixa altura i carregant sobre els vells contraforts, edifici que a soles s'explica dins del context de la posguerra i de fervor marià. La direcció de Belles Arts va intervindre i va paralisar les obres, ya quasi acabades l'any [[1959]], i posteriorment ([[1968]]-[[1972]]) a enderrocar-la, iniciant al mateix temps una restauració del mur nort baix les directrius d'Alejandro Ferrant.

En els últims temps s'ha procedit, be que lentament i sense continuïtat, a la seua restauració. L'any [[1982]] es va restaurar parcialment la capella 7 i la ''Porta de santa Maria''. El [[1993]] s'encarrega un Estudi Previ i plans generals, davant la desconeixença general sobre el temple i les seues patologies. El [[1995]] s'inicia una campanya de conscienciació davant de l'estat de l'iglésia, llavors es forma els ''Amics de la Seu'', més tart fundació dedicada a la protecció i apreciació de l'edifici, editant el [[2002]] el ''Llibre de la Seu'' (''La Seu de santa Maria de Gandia'', Ed. Amics de la Seu, Gandia 2002). El [[1999]] es restauraren les cobertes. L'any [[2003]] es restaura la Porta dels Apòstols, colocant-se rèpliques de les escultures originals, obra de Ricardo Rico <ref>http://www.ricardoricoescultor.com</ref> i Jose Esteve Edo.<ref>{{citar web|url=http://www.ricardoricoescultor.com/2009/08/19/puerta-colegiata-gandia/|títol=Puerta Colegiata (Gandia) <nowiki>|</nowiki> Ricardo Rico, Escultor<!--Títol generat per bot-->}}</ref> Durant els anys [[2008]] i [[2009]] es procedix a la restauració de les voltes i l'interior.<ref>{{citar web|url=http://www.lasprovincias.es/valencia/20080516/ediciones/colegiata-gandia-cerrara-durante-20080516.html|títol=La Colegiata de Gandia se cerrará durante dos años para la restauración de las bóvedas. Las Provincias<!--Títol generat per bot-->}}</ref>

En els últims temps s'ha procedit, be que lentament i sense continuïtat, a la seua restauració. L'any [[1982]] es va restaurar parcialment la capella 7 i la ''Porta de santa Maria''. El [[1993]] s'encarrega un Estudi Previ i plans generals, davant la desconeixença general sobre el temple i les seues patologies. El [[1995]] s'inicia una campanya de conscienciació davant de l'estat de l'iglésia, llavors es forma els ''Amics de la Seu'', més tart fundació dedicada a la protecció i apreciació de l'edifici, editant el [[2002]] el ''Llibre de la Seu'' (''La Seu de santa Maria de Gandia'', Ed. Amics de la Seu, Gandia 2002). El [[1999]] es restauraren les cobertes. L'any [[2003]] es restaura la Porta dels Apòstols, colocant-se rèpliques de les escultures originals, obra de Ricardo Rico <ref>http://www.ricardoricoescultor.com</ref> i Jose Esteve Edo.<ref>{{citar web|url=http://www.ricardoricoescultor.com/2009/08/19/puerta-colegiata-gandia/|títol=Puerta Colegiata (Gandia) <nowiki>|</nowiki> Ricardo Rico, Escultor<!--Títol generat per bot-->}}</ref> Durant els anys [[2008]] i [[2009]] es procedix a la restauració de les voltes i l'interior.<ref>{{citar web|url=http://www.lasprovincias.es/valencia/20080516/ediciones/colegiata-gandia-cerrara-durante-20080516.html|títol=La Colegiata de Gandia se cerrará durante dos años para la restauración de las bóvedas. Las Provincias<!--Títol generat per bot-->}}</ref>

La Colegiata de Gandia és una iglésia de gòtic valencià<ref>ICARO, ''Patrimonio Monumental:Intervenciones recientes, La Seu Colegiata de Gandia'', pàg. 166</ref> en una sola [[Nau (arquitectura)|nau]] de 14,50 metros de llum, en nou trams, huit capelles laterals situades entre els contraforts, coberta en voltes de creueria de gran pendent (fins a 20,50 m.) i sostre recolzat directament sobre la plementeria.

La Colegiata de Gandia és una iglésia de gòtic valencià<ref>ICARO, ''Patrimonio Monumental:Intervenciones recientes, La Seu Colegiata de Gandia'', pàg. 166</ref> en una sola [[Nau (arquitectura)|nau]] de 14,50 metros de llum, en nou trams, huit capelles laterals situades entre els contraforts, coberta en voltes de creueria de gran pendent (fins a 20,50 m.) i sostre recolzat directament sobre la plementeria.

La capella major era de planta quadrada (possiblement una construcció anterior reaprofitada<ref name="A"/>) fon enderrocada entre setembre i decembre del [[1936]] i només queden fotos. De grans proporcions (7x7 m.) i coberta en voltes de creueria es situava a la capçalera despuix d'un arc toral obert en la paret frontal de la nau, posteriorment ha sigut reconstruïda en forma poligonal.

La capella major era de planta quadrada (possiblement una construcció anterior reaprofitada<ref name="A"/>) fon enderrocada entre setembre i decembre del [[1936]] i a soles queden fotos. De grans proporcions (7x7 m.) i coberta en voltes de creueria es situava a la capçalera despuix d'un arc toral obert en la paret frontal de la nau, posteriorment ha sigut reconstruïda en forma poligonal.

El recreiximent exterior dels contraforts sobre la frontera principal, la que recau a la plaça de l'Ajuntament, sobreïxen uns 60&nbsp;cm. del mur de tancament de les capelles laterals, característica que els dona una esveltesa major. Estos recreiximents en forma de grans modillons ya es donaren en atres iglésies [[Orde del Císter|cistercenques]] i iglésies catalanes i aragoneses, pero en cap cas arriben a l'important volum de Gandia. Una atra característica destacable del temple és la seua unitat constructiva, a pesar del seu llarc procés constructiu.

El recreiximent exterior dels contraforts sobre la frontera principal, la que recau a la plaça de l'Ajuntament, sobreïxen uns 60&nbsp;cm. del mur de tancament de les capelles laterals, característica que els dona una esveltesa major. Estos recreiximents en forma de grans modillons ya es donaren en atres iglésies [[Orde del Císter|cistercenques]] i iglésies catalanes i aragoneses, pero en cap cas arriben a l'important volum de Gandia. Una atra característica destacable del temple és la seua unitat constructiva, a pesar del seu llarc procés constructiu.