124 534
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
mLlínea 30:
Llínea 30: − +
Text reemplaça - 'esglésies' a 'iglésies'
La capella major era de planta quadrada (possiblement una construcció anterior reaprofitada<ref name="A"/>) fon enderrocada entre setembre i decembre del [[1936]] i només queden fotos. De grans proporcions (7x7 m.) i coberta en voltes de creueria es situava a la capçalera despuix d'un arc toral obert en la paret frontal de la nau, posteriorment ha sigut reconstruïda en forma poligonal.
La capella major era de planta quadrada (possiblement una construcció anterior reaprofitada<ref name="A"/>) fon enderrocada entre setembre i decembre del [[1936]] i només queden fotos. De grans proporcions (7x7 m.) i coberta en voltes de creueria es situava a la capçalera despuix d'un arc toral obert en la paret frontal de la nau, posteriorment ha sigut reconstruïda en forma poligonal.
El recreiximent exterior dels contraforts sobre la frontera principal, la que recau a la plaça de l'Ajuntament, sobreïxen uns 60 cm. del mur de tancament de les capelles laterals, característica que els dona una esveltesa major. Estos recreiximents en forma de grans modillons ya es donaren en atres esglésies [[Orde del Císter|cistercenques]] i esglésies catalanes i aragoneses, pero en cap cas arriben a l'important volum de Gandia. Una atra característica destacable del temple és la seua unitat constructiva, a pesar del seu llarc procés constructiu.
El recreiximent exterior dels contraforts sobre la frontera principal, la que recau a la plaça de l'Ajuntament, sobreïxen uns 60 cm. del mur de tancament de les capelles laterals, característica que els dona una esveltesa major. Estos recreiximents en forma de grans modillons ya es donaren en atres iglésies [[Orde del Císter|cistercenques]] i iglésies catalanes i aragoneses, pero en cap cas arriben a l'important volum de Gandia. Una atra característica destacable del temple és la seua unitat constructiva, a pesar del seu llarc procés constructiu.
La ''Porta dels Apòstols'' està formada per una successió d'arcs apuntats formats per tres peces de carreus en els laterals i dovelles, en dos portes. Degué tindre una teulada chicoteta per a protegir-la de la pluja, com apareix en gravats i fotografies més antics. S'han colocat unes rèpliques de les escultures substituint les desaparegudes, a uns 1,5 m. del terra i que representen a una Mare de Deu en el Chiquet (al [[mainell]]), els dos apòstols Sant Pere i Sant Pau als costats, al [[Timpà (arquitectura)|timpà]] hi ha un Deu Pare de 1,90 m. flanquejat pels arcàngels [[Sant Miquel Arcàngel|sant Miquel]] i [[Gabriel|sant Gabriel]]. Sobre el dintell de les dos portes està l'escut dels Borja-Enríquez. Dalt la portada existix una gran [[rosassa]] de 4,20 m i decoració flamígera, i a banda i banda, dos làpides commemoratives en [[lletres romanes]], i no gòtiques, signe de modernitat.
La ''Porta dels Apòstols'' està formada per una successió d'arcs apuntats formats per tres peces de carreus en els laterals i dovelles, en dos portes. Degué tindre una teulada chicoteta per a protegir-la de la pluja, com apareix en gravats i fotografies més antics. S'han colocat unes rèpliques de les escultures substituint les desaparegudes, a uns 1,5 m. del terra i que representen a una Mare de Deu en el Chiquet (al [[mainell]]), els dos apòstols Sant Pere i Sant Pau als costats, al [[Timpà (arquitectura)|timpà]] hi ha un Deu Pare de 1,90 m. flanquejat pels arcàngels [[Sant Miquel Arcàngel|sant Miquel]] i [[Gabriel|sant Gabriel]]. Sobre el dintell de les dos portes està l'escut dels Borja-Enríquez. Dalt la portada existix una gran [[rosassa]] de 4,20 m i decoració flamígera, i a banda i banda, dos làpides commemoratives en [[lletres romanes]], i no gòtiques, signe de modernitat.