Canvis

== Història ==

== Història ==

A finals del sigle XIV el duc [[Alfondo el Vell]] inicia la construcció d'una iglésia major. D'esta primera iglésia provenen les escultures de l'Apostolat, obra [[Joan Llobet|Joan]] i [[Pere Llobet]] destinat a la decoració del frontispici de la frontera de ponent.<ref name="books.google.cat">[http://books.google.cat/books?id=l0YRU1jn2IYC&pg=PA375&lpg=PA375&dq=pere+llobet+gandia+mnac&source=bl&ots=veudwqZQAk&sig=fqNISHhbVEKTJsL-75AEN1ri4ek&hl=ca&ei=Q2keS_blIoPUjAe2oaSoCw&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CAsQ6AEwAA#v=onepage&q=pere%20llobet%20gandia%20mnac&f=false Sobre les escultures d'apòstols procedents de Santa Maria de Gandia]</ref> D'estes figures, datades del [[1387]], se'n conserven quatre al [[MNAC]], són [[Pau de Tars|sant Pau]], [[sant Lluc]], [[sant Joan Evangelista]] i [[Mateu apòstol|sant Mateu]].<ref>[http://www.flickr.com/photos/jaumemeneses/2965133676/ Image de les quatre estàtues expostes en el MNAC]</ref> Atres tres figures es guarden al [[Museu danés d'Art i Disseny]] o [http://www.kunstindustrimuseet.dk/en/ ''Kunstindustrimuseet''] de [[Copenhaguen]], són un [[sant Pere]], un [[Sant Jaume el Major|sant Jaume]] i una atra identificada en [[sant Bartomeu apòstol]].<ref name="books.google.cat"/>

A finals del [[sigle XIV]] el duc [[Alfondo el Vell]] inicia la construcció d'una iglésia major. D'esta primera iglésia provenen les escultures de l'Apostolat, obra [[Joan Llobet|Joan]] i [[Pere Llobet]] destinat a la decoració del frontispici de la frontera de ponent.<ref name="books.google.cat">[http://books.google.cat/books?id=l0YRU1jn2IYC&pg=PA375&lpg=PA375&dq=pere+llobet+gandia+mnac&source=bl&ots=veudwqZQAk&sig=fqNISHhbVEKTJsL-75AEN1ri4ek&hl=ca&ei=Q2keS_blIoPUjAe2oaSoCw&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CAsQ6AEwAA#v=onepage&q=pere%20llobet%20gandia%20mnac&f=false Sobre les escultures d'apòstols procedents de Santa Maria de Gandia]</ref> D'estes figures, datades del [[1387]], se'n conserven quatre al [[MNAC]], són [[Pau de Tars|sant Pau]], [[sant Lluc]], [[sant Joan Evangelista]] i [[Mateu apòstol|sant Mateu]].<ref>[http://www.flickr.com/photos/jaumemeneses/2965133676/ Image de les quatre estàtues expostes en el MNAC]</ref> Atres tres figures es guarden al [[Museu danés d'Art i Disseny]] o [http://www.kunstindustrimuseet.dk/en/ ''Kunstindustrimuseet''] de [[Copenhaguen]], són un [[sant Pere]], un [[Sant Jaume el Major|sant Jaume]] i una atra identificada en [[sant Bartomeu apòstol]].<ref name="books.google.cat"/>

Cap a l'any [[1417]], estant al cap del ducat [[Alfondo V de Ribagorça|Alfondo el Jove]], s'inicia la construcció d'un nou temple, pero la seua mort la paralisà. D'esta época dataria la portada lateral gòtica de santa Maria o del Mercat, obra de Joan Franch, molt semblant a la portada del capítul de la [[catedral de Valéncia]].

Cap a l'any [[1417]], estant al cap del ducat [[Alfondo V de Ribagorça|Alfondo el Jove]], s'inicia la construcció d'un nou temple, pero la seua mort la paralisà. D'esta época dataria la portada lateral gòtica de santa Maria o del Mercat, obra de Joan Franch, molt semblant a la portada del capítul de la [[catedral de Valéncia]].

A finals del sigle XV i ya en els [[Família Borja|Borja]] com a nous senyors, la duquesa [[Maria Enríquez]] va reemprendre l'ampliació i enriquiment del temple, conseguint d'[[Aleixandre VI]] una [[bula]] que elevava la parròquia de santa Maria en l'actual Col·legiata, fet que ocorregué el [[26 d'octubre]] de [[1499]]. El [[7 de febrer]] de l'any [[1500]] entraven solemnement a la Colegiata les restes dels ducs [[Pere Lluís de Borja|Pere Lluís]] i [[Joan Borja]], dutes des de l'iglésia de [[Santa Maria del Popolo]] de [[Roma]]. La cerimònia fon curiosament preparada per la viuda dels dos germans i [[Ducat de Gandia|duquesa]] regent Maria Enríquez, per tal que foren soterrats a la tomba enfront de l'altar de l'iglésia (segons l'acta notarial de Lluís Erau<ref>Archivo Histórico Nacional, Protocol Lluís Erau, llig 1123-2</ref>). Aixina entre [[1500]] i [[1507]]<ref name="A">A. Zaragozá i M. Gómez-Ferrer, ''Pere Compte. Arquitecte'', Valéncia, 2007, p. 172, ISBN 978-84-4824552-8</ref> el temple quedà conclòs en quatre trams més a la nau i la frontera dels peus, la ''Porta dels Apòstols'' com a remat final de l'ampliació promoguda per ella.  

A finals del [[sigle XV]] i ya en els [[Família Borja|Borja]] com a nous senyors, la duquesa [[Maria Enríquez]] va reemprendre l'ampliació i enriquiment del temple, conseguint d'[[Aleixandre VI]] una [[bula]] que elevava la parròquia de santa Maria en l'actual Col·legiata, fet que ocorregué el [[26 d'octubre]] de l'any [[1499]]. El [[7 de febrer]] de l'any [[1500]] entraven solemnement a la Colegiata les restes dels ducs [[Pere Lluís de Borja|Pere Lluís]] i [[Joan Borja]], dutes des de l'iglésia de [[Santa Maria del Popolo]] de [[Roma]]. La cerimònia fon curiosament preparada per la viuda dels dos germans i [[Ducat de Gandia|duquesa]] regent Maria Enríquez, per tal que foren soterrats a la tomba enfront de l'altar de l'iglésia (segons l'acta notarial de Lluís Erau<ref>Archivo Histórico Nacional, Protocol Lluís Erau, llig 1123-2</ref>). Aixina entre [[1500]] i [[1507]]<ref name="A">A. Zaragozá i M. Gómez-Ferrer, ''Pere Compte. Arquitecte'', Valéncia, 2007, p. 172, ISBN 978-84-4824552-8</ref> el temple quedà conclòs en quatre trams més a la nau i la frontera dels peus, la ''Porta dels Apòstols'' com a remat final de l'ampliació promoguda per ella.  

L'estil d'esta porta estaria a cavall entre l'últim [[Gòtic català|gòtic]] i un primerenc [[renaiximent]]. La seua realisació, o almenys els seu disseny, es podria adscriure a [[Pere Compte]] o al seu círcul, per la seua similitut formal (a pesar del seu estat) en les portades de la [[Llonja de Valéncia]] o del [[Monasteri de la Trinitat]]. L'atribució a Compte o a algú del seu círcul ve reforçada per la seua presència a Gandia el març de [[1498]] realisant una visura de l'obra feta per l'obrer de vila Bernat Puig al [[Convent de Santa Clara de Gandia|monasteri de Santa Clara]]<ref name="A01">A. Zaragozá i M. Gómez-Ferrer, ''Pere Compte. Arquitecte'', Valéncia, 2007, p. 174, ISBN 978-84-4824552-8</ref>, edifici que, com la colegiata, també estava baix la protecció de la duquesa Maria Enríquez; a més que hi treballaren directament mestres del círcul de Compte, com Joan Trilles (el setembre de [[1490]] hi ha documentat un pagament a Trilles de 40 lliures<ref name="A01"/>). La decoració i les escultures és obra del taller dels [[Damià Forment|Forment]], Pau i els seus fills Onofre i Damià. També baix el mecenage de la duquesa es pintà el ''retaule dels Set Goigs'' obra de [[Paolo de San Leocadio]] pel que fa a la pintura, i de [[Damià Forment]] pel que fa a la talla i escultura.

L'estil d'esta porta estaria a cavall entre l'últim [[Gòtic català|gòtic]] i un primerenc [[renaiximent]]. La seua realisació, o almenys els seu disseny, es podria adscriure a [[Pere Compte]] o al seu círcul, per la seua similitut formal (a pesar del seu estat) en les portades de la [[Llonja de Valéncia]] o del [[Monasteri de la Trinitat]]. L'atribució a Compte o a algú del seu círcul ve reforçada per la seua presència a Gandia el març de [[1498]] realisant una visura de l'obra feta per l'obrer de vila Bernat Puig al [[Convent de Santa Clara de Gandia|monasteri de Santa Clara]]<ref name="A01">A. Zaragozá i M. Gómez-Ferrer, ''Pere Compte. Arquitecte'', Valéncia, 2007, p. 174, ISBN 978-84-4824552-8</ref>, edifici que, com la colegiata, també estava baix la protecció de la duquesa Maria Enríquez; a més que hi treballaren directament mestres del círcul de Compte, com Joan Trilles (el setembre de [[1490]] hi ha documentat un pagament a Trilles de 40 lliures<ref name="A01"/>). La decoració i les escultures és obra del taller dels [[Damià Forment|Forment]], Pau i els seus fills Onofre i Damià. També baix el mecenage de la duquesa es pintà el ''retaule dels Set Goigs'' obra de [[Paolo de San Leocadio]] pel que fa a la pintura, i de [[Damià Forment]] pel que fa a la talla i escultura.

Durant el sigle XVI es conclogué la segona fase del campanar (encara que la torre es va ensulsiar en acabar el sigle per un terratrémol i ha patit diverses reformes a la llarga dels sigles per este mateix motiu). També es construí el [[Cor (arquitectura)|cor]], i es feren obres de reparació i sanejament a l'iglésia, entre les quals destaquen les fetes als contraforts vells, que s'enderrocaren i es reconstruïren. Ademés s'hi feren obres al cementeri i es va obrir una porta a la cinquena capella pel nord.

Durant el [[sigle XVI]] es conclogué la segona fase del campanar (encara que la torre es va ensulsiar en acabar el sigle per un terratrémol i ha patit diverses reformes a la llarga dels sigles per este mateix motiu). També es construí el [[Cor (arquitectura)|cor]], i es feren obres de reparació i sanejament a l'iglésia, entre les quals destaquen les fetes als contraforts vells, que s'enderrocaren i es reconstruïren. Ademés s'hi feren obres al cementeri i es va obrir una porta a la cinquena capella pel nord.

A inicis del sigle XVII s'enllosà l'iglésia pel mestre picapedrer Felip Pérez, i s'acabaren algunes obres com la sala de l'archiu (situada sobre l'última capella del [[costat de l'Evangeli]]), la [[sala capitular]] i el presbiteri. Este últim s'enlluerní en una decoració [[neoclàssica]] i Nofre Trotonda presentà un proyecte de renovació de l'interior de l'iglésia en el mateix estil.<ref>VIDAL LORENZO, C., ''Gandia des de la Seu. Una mirada al passat'', pàg. 26</ref> Esta proposta de reforma classicista va començar a a l'iglésia en l'enderrocà de la capella de Sant Pasqual per a fer un Transagrari en accés pels dos costats del retaule major, a càrrec de Nofre Trotonda. va seguir en el campanar, que es va reconstruir per estar en ruïnes des del primer cos, obra també a càrrec de Trotonda feta entre [[1756]] i [[1766]]. Del proyecte de Trotonda, [[llec]] del propenc [[Sant Jeroni de Cotalba|Monasteri de Sant Jeroni de Cotalba]], de renovació de [[1783]] a soles es conseguix enlluir l'apsis com hem dit abans, i no es continua per les dificultats tècniques a la nau i econòmiques, detenint-se la reforma. Es consultà a l'[[Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles|Acadèmia]] i es rep un nou proyecte Vicent Marzo, els seu president, el [[1796]], pero tot i aixina no es seguix avant.

A inicis del [[sigle XVII]] s'enllosà l'iglésia pel mestre picapedrer Felip Pérez, i s'acabaren algunes obres com la sala de l'archiu (situada sobre l'última capella del [[costat de l'Evangeli]]), la [[sala capitular]] i el presbiteri. Este últim s'enlluerní en una decoració [[neoclàssica]] i Nofre Trotonda presentà un proyecte de renovació de l'interior de l'iglésia en el mateix estil.<ref>VIDAL LORENZO, C., ''Gandia des de la Seu. Una mirada al passat'', pàg. 26</ref> Esta proposta de reforma classicista va començar a a l'iglésia en l'enderrocà de la capella de Sant Pasqual per a fer un Transagrari en accés pels dos costats del retaule major, a càrrec de Nofre Trotonda. va seguir en el campanar, que es va reconstruir per estar en ruïnes des del primer cos, obra també a càrrec de Trotonda feta entre els anys [[1756]] i [[1766]]. Del proyecte de Trotonda, [[llec]] del propenc [[Sant Jeroni de Cotalba|Monasteri de Sant Jeroni de Cotalba]], de renovació de [[1783]] a soles es conseguix enlluir l'apsis com hem dit abans, i no es continua per les dificultats tècniques a la nau i econòmiques, detenint-se la reforma. Es consultà a l'[[Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles|Acadèmia]] i es rep un nou proyecte Vicent Marzo, els seu president, el [[1796]], pero tot i aixina no es seguix avant.

[[Image:Col·legiata Gandia interior.jpg|300px|thumbnail|right|Interior de la Colegiata de Gandia]]

[[Image:Col·legiata Gandia interior.jpg|300px|thumbnail|right|Interior de la Colegiata de Gandia]]

L'any [[1836]] en la desamortisació va ser confiscat el patrimoni colegial i el temple serví de parròquia, no tornaria a tindre el títul de [[Col·legiata]] fins el juny de [[1911]]. El [[6 de juny]] de [[1931]] fon declarada Monument Històric Nacional. El [[2 d'agost]] de [[1936]] la colegiata es crema i es saquejada, reduint a cendra gran part del seu patrimoni, com el retaule de [[Paolo de San Leocadio]] i [[Damià Forment]], les estàtues de la Porta dels Apòstols o la destrucció de la capçalera.

En l'any [[1836]] en la desamortisació va ser confiscat el patrimoni colegial i el temple serví de parròquia, no tornaria a tindre el títul de [[Col·legiata]] fins el juny de [[1911]]. El [[6 de juny]] de [[1931]] fon declarada Monument Històric Nacional. El [[2 d'agost]] de [[1936]] la colegiata es crema i es saquejada, reduint a cendra gran part del seu patrimoni, com el retaule de [[Paolo de San Leocadio]] i [[Damià Forment]], les estàtues de la Porta dels Apòstols o la destrucció de la capçalera.

Passada la guerra, el [[1941]] la ''Dirección General de Regiones Devastadas'' va escomençar un proyecte de Reconstrucció , elaborat per Pablo Soler i Vicente Valls.<ref>ICARO, ''Patrimonio Monumental:Intervenciones recientes'', ''La Seu Colegiata de Gandia'', pàg. 172</ref> Aquest pla pretenia obrir l'iglésia al cult i dotar-la d'un nou apsis i els locals necessaris per a la parròquia. Aixina, el [[1946]] en la capçalera a mig acabar i l'interior tancat es reobrí al cult. Més tart es construí una desmesurada capella de la [[Verge dels Desamparats]] adossada al costat esquerre de la nau i quasi de la mateixa altura i carregant sobre els vells contraforts, edifici que a soles s'explica dins del context de la posguerra i de fervor marià. La direcció de Belles Arts va intervindre i va paralisar les obres, ya quasi acabades l'any [[1959]], i posteriorment ([[1968]]-[[1972]]) a enderrocar-la, iniciant al mateix temps una restauració del mur nort baix les directrius d'Alejandro Ferrant.

Passada la guerra, en l'any [[1941]] la ''Dirección General de Regiones Devastadas'' va escomençar un proyecte de Reconstrucció , elaborat per Pablo Soler i Vicente Valls.<ref>ICARO, ''Patrimonio Monumental:Intervenciones recientes'', ''La Seu Colegiata de Gandia'', pàg. 172</ref> Este pla pretenia obrir l'iglésia al cult i dotar-la d'un nou apsis i els locals necessaris per a la parròquia. Aixina, en l'any [[1946]] en la capçalera a mig acabar i l'interior tancat es reobrí al cult. Més tart es construí una desmesurada capella de la [[Verge dels Desamparats]] adossada al costat esquerre de la nau i quasi de la mateixa altura i carregant sobre els vells contraforts, edifici que a soles s'explica dins del context de la posguerra i de fervor marià. La direcció de Belles Arts va intervindre i va paralisar les obres, ya casi acabades en l'any [[1959]], i posteriorment ([[1968]]-[[1972]]) a enderrocar-la, iniciant al mateix temps una restauració del mur nort baix les directrius d'Alejandro Ferrant.

En els últims temps s'ha procedit, be que lentament i sense continuïtat, a la seua restauració. L'any [[1982]] es va restaurar parcialment la capella 7 i la ''Porta de santa Maria''. El [[1993]] s'encarrega un Estudi Previ i plans generals, davant la desconeixença general sobre el temple i les seues patologies. El [[1995]] s'inicia una campanya de conscienciació davant de l'estat de l'iglésia, llavors es forma els ''Amics de la Seu'', més tart fundació dedicada a la protecció i apreciació de l'edifici, editant el [[2002]] el ''Llibre de la Seu'' (''La Seu de santa Maria de Gandia'', Ed. Amics de la Seu, Gandia 2002). El [[1999]] es restauraren les cobertes. L'any [[2003]] es restaura la Porta dels Apòstols, colocant-se rèpliques de les escultures originals, obra de Ricardo Rico <ref>http://www.ricardoricoescultor.com</ref> i Jose Esteve Edo.<ref>{{citar web|url=http://www.ricardoricoescultor.com/2009/08/19/puerta-colegiata-gandia/|títol=Puerta Colegiata (Gandia) <nowiki>|</nowiki> Ricardo Rico, Escultor<!--Títol generat per bot-->}}</ref> Durant els anys [[2008]] i [[2009]] es procedix a la restauració de les voltes i l'interior.<ref>{{citar web|url=http://www.lasprovincias.es/valencia/20080516/ediciones/colegiata-gandia-cerrara-durante-20080516.html|títol=La Colegiata de Gandia se cerrará durante dos años para la restauración de las bóvedas. Las Provincias<!--Títol generat per bot-->}}</ref>

En els últims temps s'ha procedit, be que lentament i sense continuïtat, a la seua restauració. En l'any [[1982]] es va restaurar parcialment la capella 7 i la ''Porta de santa Maria''. En [[1993]] s'encarrega un Estudi Previ i plans generals, davant la desconeixença general sobre el temple i les seues patologies. En l'any [[1995]] s'inicia una campanya de conscienciació davant de l'estat de l'iglésia, llavors es forma els ''Amics de la Seu'', més tart fundació dedicada a la protecció i apreciació de l'edifici, editant en l'any [[2002]] el ''Llibre de la Seu'' (''La Seu de santa Maria de Gandia'', Ed. Amics de la Seu, Gandia 2002). En [[1999]] es restauraren les cobertes. En l'any [[2003]] es restaura la Porta dels Apòstols, colocant-se rèpliques de les escultures originals, obra de Ricardo Rico <ref>http://www.ricardoricoescultor.com</ref> i Jose Esteve Edo.<ref>{{citar web|url=http://www.ricardoricoescultor.com/2009/08/19/puerta-colegiata-gandia/|títol=Puerta Colegiata (Gandia) <nowiki>|</nowiki> Ricardo Rico, Escultor<!--Títol generat per bot-->}}</ref> Durant els anys [[2008]] i [[2009]] es procedix a la restauració de les voltes i l'interior.<ref>{{citar web|url=http://www.lasprovincias.es/valencia/20080516/ediciones/colegiata-gandia-cerrara-durante-20080516.html|títol=La Colegiata de Gandia se cerrará durante dos años para la restauración de las bóvedas. Las Provincias<!--Títol generat per bot-->}}</ref>

== Descripció ==

== Descripció ==