Canvis

L''''electronegativitat'''  és una mesura de la capacitat d'un [[àtom]] (o de manera menys freqüent d'un [[grup funcional]]) per a atraure als [[Electró|electrons]], quan forma un [[enllaç químic]] en una molècula<ref>[http://goldbook.iupac.org/E01990.html Electronegativity.]", ''[[Compendium of Chemical Terminology]]''</ref> També devem considerar la distribució de '''densitat electrònica''' al voltant d'un àtom determinat front a atres distints, tant en una espècie molecular com en sistemes o espècies no moleculars. El [[flúor]] és l'element en més @electronegatividad, el [[#Franci]] és l'element en menys electronegativitat.

L''''electronegativitat'''  és una mesura de la capacitat d'un [[àtom]] (o de manera menys freqüent d'un [[grup funcional]]) per a atraure als [[Electró|electrons]], quan forma un [[enllaç químic]] en una molècula<ref>[http://goldbook.iupac.org/E01990.html Electronegativity.]", ''[[Compendium of Chemical Terminology]]''</ref> També devem considerar la distribució de '''densitat electrònica''' al voltant d'un àtom determinat front a atres distints, tant en una espècie molecular com en sistemes o espècies no moleculars. El [[flúor]] és l'element en més electronegativitat, el [[Franci]] és l'element en menys electronegativitat.

L'electronegatividad d'un àtom determinat està afectada fonamentalment per dos magnitudes: el seu [[massa atòmica]] i la distancia promig dels [[Electró de valència|electrons de valència]] sobre el [[núcleu atòmic]]. Esta propietat s'ha pogut correlacionar en atres propietats atòmiques i moleculars. Va ser [[Linus Pauling]] l'investigador que va propondre esta magnitut per primera volta en l'any 1932, com un desenroll més del seu [[teoria de l'enllaç de valència]].<ref name="paulingJACS">{{cita publicació |autor= Pauling, L.

L'electronegatividad d'un àtom determinat està afectada fonamentalment per dos magnitudes: el seu [[massa atòmica]] i la distancia promig dels [[Electró de valència|electrons de valència]] sobre el [[núcleu atòmic]]. Esta propietat s'ha pogut correlacionar en atres propietats atòmiques i moleculars. Va ser [[Linus Pauling]] l'investigador que va propondre esta magnitut per primera volta en l'any 1932, com un desenroll més del seu [[teoria de l'enllaç de valència]].<ref name="paulingJACS">{{cita publicació |autor= Pauling, L.