2744
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Pàgina nova, en el contingut: «L''''electronegativitat''' és una mesura de la capacitat d'un àtom (o de manera menys freqüent d'un grup funcional) per a atraure als Electró|ele...»
L''''electronegativitat''' és una mesura de la capacitat d'un [[àtom]] (o de manera menys freqüent d'un [[grup funcional]]) per a atraure als [[Electró|electrons]], quan forma un [[enllaç químic]] en una molècula<ref>[http://goldbook.iupac.org/E01990.html Electronegativity.]", ''[[Compendium of Chemical Terminology]]''</ref> També devem considerar la distribució de '''densitat electrònica''' al voltant d'un àtom determinat front a atres distints, tant en una espècie molecular com en sistemes o espècies no moleculars. El [[flúor]] és l'element en més @electronegatividad, el [[#Franci]] és l'element en menys electronegativitat.
L'electronegatividad d'un àtom determinat està afectada fonamentalment per dos magnitudes: el seu [[massa atòmica]] i la distancia promig dels [[Electró de valència|electrons de valència]] sobre el [[núcleu atòmic]]. Esta propietat s'ha pogut correlacionar en atres propietats atòmiques i moleculars. Va ser [[Linus Pauling]] l'investigador que va propondre esta magnitut per primera volta en l'any 1932, com un desenroll més del seu [[teoria de l'enllaç de valència]].<ref name="paulingJACS">{{cita publicació |autor= Pauling, L.
|enlaceautor=Linus Pauling
|any= 1932
|publicació= [[Journal of the American Chemical Society]]
|volumen= 54
|número= 9
|pàgines= 3570–3582
|títul= The Nature of the Chemical Bond. IV. The Energy of Single Bonds and the Relative Electronegativity of Atoms
|doi= 10.1021/ja01348a011}}</ref>
La electronegativitat no es pot medir experimentalment de manera directa com, per eixemple, la [[energia de ionisació]], pero es pot determinar de manera indirecta efectuant càlculs a partir d'atres propietats atòmiques o moleculars.
S'han propost distints métodos per a la seua determinació i encara que hi ha menudes diferències entre els resultats obtinguts tots els métodos mostren la mateixa tendència periòdica entre els elements.
El procediment de càlcul més comú és l'inicialment propost per Pauling. El resultat obtingut per mig d'este procediment és un número [[adimensional]] que s'inclou dins de l'escala de Pauling. Esta escala varia entre 0,7 per a l'element menys electronegatiu i 4,0 per al major.
És interessant senyalar que la electronegativitat no és estrictament una propietat atòmica, puix es referix a un àtom dins d'una molècula<ref name="NOTCB">{{cita libro|autor=Pauling, Linus|año=1960|título=Nature of they Chemical Bond|editorial=Cornell University Press|páginas=88–107|isbn=0801403332}}</ref> y, por tanto, puede variar ligeramente cuando varía el "entorno"<ref>{{cita libro|autor=Greenwood, N. N.; Earnshaw, A. |año=1984|título=Chemistry of the Elements|editorial=Pergamon|isbn=0-08-022057-6|página=30}}</ref>d'un mateix àtom en distints enllaços de distintes molècules. La propietat equivalent de la electronegativitat per a un àtom aïllat seria la [[afinitat electrònica]] o electroafinitat.
Dos àtoms en electronegativitats molt diferents formen un enllaç iònic. Parells d'àtoms en diferències menudes d'electronegativitat formen enllaços covalents polars en la càrrega negativa en l'àtom de major electronegativitat.
== Escales d'electronegativitat ==
{{referencies|t=20130923}}
Els diferents valors d'electronegativitat es classifiquen segons diferents escales, entre elles la [[escala de Pauling]] anteriorment aludida i la [[escala de Mulliken]].
En general, els diferents valors d'electronegativitat dels àtoms determinen el tipo d'enllaç que es formarà en la molècula que els combina. Aixina, segons la diferència entre les electronegativitat d'estos es pot determinar (convencionalment) si l'enllaç serà, segons l'escala de Linus Pauling:
* ''Covalent no polar'': La seua escala de medició és de 0.0-0.4
* ''[[enllaç covalent|Covalent]] polar'': la seua escala de medició és de 0.4-1.7
* ''[[enllaç iònic|Iònic]]'': La seua escala de medició és d'1.8 en avant.
{{Traduït de|es|Electronegatividad}}
L'electronegatividad d'un àtom determinat està afectada fonamentalment per dos magnitudes: el seu [[massa atòmica]] i la distancia promig dels [[Electró de valència|electrons de valència]] sobre el [[núcleu atòmic]]. Esta propietat s'ha pogut correlacionar en atres propietats atòmiques i moleculars. Va ser [[Linus Pauling]] l'investigador que va propondre esta magnitut per primera volta en l'any 1932, com un desenroll més del seu [[teoria de l'enllaç de valència]].<ref name="paulingJACS">{{cita publicació |autor= Pauling, L.
|enlaceautor=Linus Pauling
|any= 1932
|publicació= [[Journal of the American Chemical Society]]
|volumen= 54
|número= 9
|pàgines= 3570–3582
|títul= The Nature of the Chemical Bond. IV. The Energy of Single Bonds and the Relative Electronegativity of Atoms
|doi= 10.1021/ja01348a011}}</ref>
La electronegativitat no es pot medir experimentalment de manera directa com, per eixemple, la [[energia de ionisació]], pero es pot determinar de manera indirecta efectuant càlculs a partir d'atres propietats atòmiques o moleculars.
S'han propost distints métodos per a la seua determinació i encara que hi ha menudes diferències entre els resultats obtinguts tots els métodos mostren la mateixa tendència periòdica entre els elements.
El procediment de càlcul més comú és l'inicialment propost per Pauling. El resultat obtingut per mig d'este procediment és un número [[adimensional]] que s'inclou dins de l'escala de Pauling. Esta escala varia entre 0,7 per a l'element menys electronegatiu i 4,0 per al major.
És interessant senyalar que la electronegativitat no és estrictament una propietat atòmica, puix es referix a un àtom dins d'una molècula<ref name="NOTCB">{{cita libro|autor=Pauling, Linus|año=1960|título=Nature of they Chemical Bond|editorial=Cornell University Press|páginas=88–107|isbn=0801403332}}</ref> y, por tanto, puede variar ligeramente cuando varía el "entorno"<ref>{{cita libro|autor=Greenwood, N. N.; Earnshaw, A. |año=1984|título=Chemistry of the Elements|editorial=Pergamon|isbn=0-08-022057-6|página=30}}</ref>d'un mateix àtom en distints enllaços de distintes molècules. La propietat equivalent de la electronegativitat per a un àtom aïllat seria la [[afinitat electrònica]] o electroafinitat.
Dos àtoms en electronegativitats molt diferents formen un enllaç iònic. Parells d'àtoms en diferències menudes d'electronegativitat formen enllaços covalents polars en la càrrega negativa en l'àtom de major electronegativitat.
== Escales d'electronegativitat ==
{{referencies|t=20130923}}
Els diferents valors d'electronegativitat es classifiquen segons diferents escales, entre elles la [[escala de Pauling]] anteriorment aludida i la [[escala de Mulliken]].
En general, els diferents valors d'electronegativitat dels àtoms determinen el tipo d'enllaç que es formarà en la molècula que els combina. Aixina, segons la diferència entre les electronegativitat d'estos es pot determinar (convencionalment) si l'enllaç serà, segons l'escala de Linus Pauling:
* ''Covalent no polar'': La seua escala de medició és de 0.0-0.4
* ''[[enllaç covalent|Covalent]] polar'': la seua escala de medició és de 0.4-1.7
* ''[[enllaç iònic|Iònic]]'': La seua escala de medició és d'1.8 en avant.
{{Traduït de|es|Electronegatividad}}