Escrutini
El escrutini[1] és el moment crucial de reconte de vots en una elecció. En les eleccions per a ocupar càrrecs estatals el sistema està especialment reglamentat i controlat per a evitar el frau electoral. Bàsicament existixen dos sistemes d'escrutini: escrutini manual i escrutini electrònic.


L'escrutini manual es realisa bàsicament en tres etapes successives:
- Conteo vot per vot, marcià per
- marcià
- Escrutini provisorio dels telegrames
- Escrutini definitiu
L'escrutini electrònic encara no s'ha generalisat, i ademés d'existir qüestions de despesa excessiva per a molts països, ha generat també crítiques sobre els mecanismes de control del conteo.
Les tres etapes de l'escrutini manual
Conteo en cada taula
Finalisada l'elecció, la taula electoral es tanca i el president de la mateixa (usualment un ciutadà designat per sorteig) i els fiscals de cada partit que controlen la taula, es reunixen a soles per a procedir al conteo de cada vot.
En este reconte l'única autoritat és el president de taula, que és qui decidix si algun vot deu ser declarat nul o en blanc. Els fiscals no poden prendre decisions, i només poden impugnar certs vots o recórrer decisions del president de taula, sobre vots concrets.
Finalisat el conteo de tots els vots, els resultats es coloquen en un acta, que firma el president de la taula i els fiscals dels partits polítics presents. Degut a que la firma del fiscal implica l'acceptació per part del partit polític del contingut de l'acta, en avant no es podran qüestionar ni impugnar vots o qüestions que no hagen segut plantejades pels fiscals en cada taula.
Les paperetes es coloquen en l'urna en una còpia de l'acta, l'urna es tanca en una faixa firmada pel president i els fiscals, i s'envien, l'urna i l'acta, al centre de còmput per a que es procedixca a l'escrutini definitiu. Una còpia firmada de cada acta s'entrega a cada u dels fiscals de cada partit polític.
L'urna és usualment traslladada per autoritats públiques neutrals acompanyades per fiscals dels partits, en la finalitat de controlar que les mateixes no siguen reemplaçades o afectades en cap sentit.
Simultàneament el president de taula realisa un telegrama en els resultats bolcats en l'acta, el que és enviat immediatament al centre de còmput per a que es procedixca a l'escrutini provisional.
Escrutini provisional
Per la demora que implica enviar totes les urnes i actes originals a un únic centre de còmput per a que es procedixca a a el conteo, usualment es realisa un escrutini provisional, que consistix en efectuar el conteo seguint els telegrames en els resultats de cada urna enviats pels presidents de taula. Degut a que els partits polítics que fiscalizan l'elecció conten en còpies de les actes en les que estan els resultats enviats per telegrama, estos poden fàcilment verificar si les senyes que es van bolcant coincidixen o no en la documentació que tenen en el seu poder.
L'escrutini provisional no computa com vots positius, ni als vots impugnats ni als vots recorreguts, la validea dels quals recent va a ser decidida en l'escrutini definitiu.
L'escrutini provisional carix de valor llegal i pràcticament mai coincidix exactament en el resultat final establit pel escrutini definitiu. No obstant, degut a que els partits polítics poden controlar la correspondència del mateix en les senyes en el seu poder derivats de les còpies de les actes de cada taula, usualment solen acceptar les conclusions principals que resulten de l'escrutini provisional. Esta és la raó per la qual és costum que el candidat perdedor reconega la seua derrota basat en les senyes de l'escrutini provisional, sense esperar a l'escrutini definitiu.
De tots modos, aun cuando un partit haja acceptat la victòria d'un atre basant-se en les senyes que resulten de l'escrutini provisional, és indispensable realisar l'escrutini definitiu, no només perque és l'únic resultat llegalment vàlit, sino perque les menudes diferències que solen registrar-se solen definir importants qüestions electorals, com els pisos mínims per a que els candidats puguen resultar electes, els dividents per a establir la representació proporcional i per lo tant la cantitat de representants que li correspon a cada força, eleccions en diferències mínimes entre els candidats, etc.
Escrutini definitiu
L'escrutini definitiu és l'únic que té validea llegal i es realisa baix l'autoritat d'un juge electoral neutral. Comença a realisar-se usualment alguns dies despuix de finalisat l'escrutini provisional i pot durar dies o semanes, segons la complexitat de l'elecció que s'escruta.
En principi l'escrutini definitiu consistix en contar tots els resultats bolcats en totes les actes confeccionades en les taules electorals. No obstant, també correspon a l'escrutini definitiu verificar si les pròpies actes són vàlides, i resoldre sobre els vots impugnats i recorreguts que els diferents partits polítics puguen haver realisat en cada taula i que consten en les actes. En canvi, en l'escrutini provisional no es pot revisar ni canviar resultats bolcats en actes vàlides, sobre els que no va haver cuestionaments en les taules, al moment de realisar-se el primer reconte.
En cas que les actes no siguen considerades vàlides o existixquen impugnacions per part d'algun partit polític, el juge electoral pot ordenar que l'urna corresponent siga oberta, per a resoldre la qüestió. En casos extrems pugues també ordenar una elecció complementària llimitada als ciutadans inclosos en la taula invalidada.
Les decisions del juge electoral, poden ser apelades pels partits polítics que se senten afectats, com en qualsevol atre cas del sistema judicial.
Una volta realisat l'escrutini definitiu i agotades totes les apelacions que pogueren haver realisat els partits polítics, es confecciona el resultat definitiu, únic llegalment vàlit, i l'atribució dels càrrecs als candidats victoriosos.