Equilibrat de rodes
L'equilibrat de rodes, o equilibrat de neumàtics, consistix en controlar i corregir la distribució de la massa dins d'un neumàtic d'un automòvil o de tota la roda (inclosa la llanda ) sobre la que està montat, .per assegurar-se que la vibració residual se situa dins de llímits acceptables.

Quan la roda gira, les asimetria en la distribució de la seua massa poden fer que aplique forces i parells periòdics a l'eix, lo que pot causar destorbament en la conducció, normalment com a vibracions verticals i laterals, i açò també pot fer que el volant oscile. La freqüència i la magnitut d'este destorbament del trayecte sol aumentar en la velocitat i les suspensions del vehícul poden excitar-se quan la freqüència de rotació de la roda és igual a la freqüència de resonància de la suspensió.
L'equilibrat dels neumàtics es medix en les fàbriques i els tallers de reparació per mig de dos métodos: en Equilibrats estàtics i en Equilibrats dinàmics. Els neumàtics en grans desequilibris es degraden o es rebugen. Quan els neumàtics s'instalen en les rodes en el punt de venda, es tornen a medir en una màquina d'equilibrar i apliquen contrapeso de correcció per a contrarrestar el seu desequilibri combinat. Els neumàtics es poden reequilibrar si el conductor percep una vibració excessiva. L'equilibri dels neumàtics és diferent de l'alineació de les rodes.
Equilibri estàtic
L'equilibri estàtic requerix que el centre de massa de la roda estiga situat al seu eix de rotació, generalment en el centre de l'eix sobre el que està montada. L'equilibri estàtic es pot medir per mig d'una màquina d'equilibri estàtic a on el neumàtic es coloca sobre un huso vertical que no gira. Si el centre de massa del neumàtic no es troba en este eix vertical, la gravetat farà que l'eix es desvie. La cantitat de deflexión indica la magnitut del desequilibri i l'orientació de la deflexión indica l'ubicació angular del desequilibri. En les fàbriques de fabricació de neumàtics, els equilibradores estàtics utilisen sensors montats en el conjunt del tornell. En les tendes al por menor de neumàtics, els Equilibrats estàtics solen ser Equilibrats de bombetes no rotatius, a on la magnitut i l'àngul del desequilibri s'indica per mig de la bombeta central en un manómetro de vidre ple d'oli. Encara que algunes tendes molt chicotetes que no tenen màquines especialisades seguixen fent este procés, han segut substituïdes en gran manera en tendes més grans per a màquines.
Equilibri dinàmic
L'equilibri dinàmic requerix que un eix principal del moment d'inèrcia del neumàtic estiga alineat en l'eix al voltant del com gira el neumàtic, generalment l'eix sobre el que està montat. En la fàbrica de neumàtics, el neumàtic i la roda estan montats en una roda de prova de la màquina d'equilibri, el conjunt es gira a 100 RPM (10 a 15) mph en sensors recents d'alta sensibilitat) o superior, 300 RPM (55 a 60 mph en sensors típics de baixa sensibilitat) i les forces de desequilibri es medixen per mig de sensors. Estes forces es resolen en valors estàtics i de parella per als plans interior i exterior de la roda, i es comparen en la tolerància de desequilibri (els llímits màxims de fabricació permesos). Si no es comprova el neumàtic, pot provocar vibracions en la suspensió del vehícul sobre el que està montat. En les tendixques minoristes de neumàtics, els conjunts de neumàtics / rodes es comproven en un equilibrat de gir, que determina la cantitat i l'àngul de desequilibri. Els contrapeso d'equilibri s'adapten a les bridas exterior i interior de la roda.[1]
Encara que l'equilibri dinàmic és teòricament millor que l'equilibri estàtic, ya que es poden medir i corregir els desequilibris tant dinàmics com a estàtics, la seua eficàcia es discutix per la naturalea flexible del caucho. Un neumàtic en una màquina de hilar lliure pugues no experimentar la mateixa distorsió centrífuga, distorsió de la calor, ni el pes i la cambra que experimentaria en un vehícul. Per lo tant, l'equilibri dinàmic pot crear nous desequilibris no desijats.[2]
L'equilibri dinàmic ha requerit tradicionalment l'eliminació de la roda del vehícul, pero els sensors instalats en els coches moderns, tals com els frens antibloqueo, podrien permetre estimar el desequilibri durant la conducció.[3]
La física de l'equilibri dinàmic
En una primera aproximació, que descuida les deformacions per la seua elasticitat, la roda és un rotor rígit que està obligat a girar al voltant del seu eix. Si un eix principal del moment d'inèrcia de la roda no està alineat en l'eix, per una distribució de massa asimètrica, és necessari un parell extern, perpendicular a l'eix, per a forçar la roda a girar al voltant de l'eix. Este parell adicional deu proporcionar l'eix i la seua orientació gira contínuament en la roda. La reacció a este parell, per la tercera llei de Newton, s'aplica a l'eix, que ho transferix a la suspensió i pot fer que vibre. Els tècnics d'automoció poden reduir esta vibració a un nivell acceptable en equilibrar la roda afegint chicotetes masses a les llandes de la roda interior i exterior que duen l'eix principal en l'alineació en l'eix.
Vore també
Referències
- ↑ Baruh, Haim (2014). Applied Dynamics., Hoboken: CRC Press, p. 586. OCLC 908079666. ISBN 978-1-4822-5079-4.
- ↑ Editors(maig de 1976).«Popular Mechanics».Popular Mechanics.: 200.
- ↑ Jianbo Lu, Dimitar Filev and Len Johnson(2011).AE Int. J. Mater. Manuf..4(1): 1036–1047.doi:10.4271/2011-01-0981.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Equilibrado de ruedas» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.