Embassament de Vaal
El embassament de Vaal, en Suràfrica es va construir en 1938 i es troba a 77 km al sur del Aeroport Internacional OR Tambo, en Johannesburgo. L'embassament té una superfície d'uns 320 km2, una capacitat de 2536 hm3 i 47 metros de profunditat.[1] Es troba en el riu Vaal, un dels rius de major cabal de Suràfrica. Atres rius que desemboquen en l'assut són el riu Wilge, el Molspruit i el Grootspruit. Té més de 800 km de costa i és el segon embassament més gran de Suràfrica per superfície i el quarto més gran per volum. Forma part del Proyecte Aigua de les Terres Altes de Lesotho.
La costa de l'embassament pertany a tres províncies: l'Estat Lliure té el tram més llarc, Mpumalanga té una costa bella i relativament verge, mentres que la més despullada en diferència és la de Gauteng. L'assut va ser posat en funcionament en 1939 i té 60 aliviaderos capaços de lliberar 115 m3/s.[2][3][1] El mur de l'assut té 63 m d'alt. Pel gran tamany de l'embassament, existix un problema d'evaporament.
Història
La construcció de l'assut de Vaal va escomençar durant la depressió de principis dels anys trenta i l'assut es va completar en 1938 en una altura de 54,2 m per damunt i una capacitat de suministrament total de 994 hm3. L'assut és una estructura de formigó en una secció de farcidura de terra en el flanc dret. Va ser construït com una iniciativa conjunta entre Rand Water i el Departament de Regadiu (ara conegut com a Departament d'Assunts Hídrics).
Posteriorment, a principis dels anys cinquanta, l'assut es va elevar fins a una altura de 60,3 m, lo que va aumentar la capacitat a 2188 hm3 . En 1985 es va produir una segona elevació de 3.05 m, fins als 63,4 m per damunt de la base més baixa. La capacitat actual de l'assut és de 2609,8 hm3 , en la possibilitat d'almagasenar atres 663 hm3, el 26 % de la totalitat, per a previndre les inundacions.
La capacitat d'atenuar inundacions es va posar a prova en febrer de 1996, quan es va produir la major inundació jamai registrada en el lloc de la presa Vaal. Es va produir una entrada de més de 4700 m3/s en l'assut Vaal, que ya estava a plena capacitat per les abundants pluges, i solament gràcies a la gestió del personal d'Hidrologia de DWAF es va llimitar l'inundació màxima lliberada per l'assut a 2300 m3/s , que varen evitar greus danys aigües avall. L'embassament va alcançar un màxim del 118,5% de la seua capacitat el 19 de febrer de 1996, retenint 194 hm3, que haurien causant danys massius.
El Proyecte d'Aigua de les Terres Altes de Lesotho alimenta el sistema en aigua per gravetat, contribuint aixina a un suministrament estable a la població i al complex industrial de Gauteng. Esta aigua és bombejada des de Lesotho als rius Liebenbergsvlei i Wilge.
l'embassament de Sterkfontein forma part del pla de transferència d'aigua Tugela-Vaal per al transvasament d'aigua entre conques del riu Thukela en KwaZulu-Natal en la finalitat d'aumentar els nivells en el sistema del riu Vaal. L'aigua del embassament de Sterkfontein es trascola una volta que el nivell de la presa Vaal cau per baix del 16%.
L'assut té la seua pròpia illa d'uns 5 km de llongitut. L'illa va ser utilisada com a lloc de reunió secret pel govern del apartheid, pero ara és sèu de la carrera anual de yates Round the Island, que figura en el Lliure Guinness de récorts mundials com la carrera de yates d'interior més gran del món [4]
El 4 de maig de 1948, BOAC va introduir els hidroavions Short Solent en el servici del Regne Unit (Southampton) a Suràfrica (Vaaldam).[5] El chicotet poble de Deneysville va ser utilisat com a punt de parada pels antics hidroavions BOAC .
Deports aquàtics
L'assut de Vaal és un lloc de peixca de carpes i bagres d'aigua dolça. Les seues vores estan repletes de peixcadors durant tot l'any.
Ací se celebren molts events de deports aquàtics de classe mundial, inclosa la carrera anual de yates "Round The Island" organisada pel Lake Deneys Yacht Club.[6]
Deneysville és la ciutat més gran prop de l'assut de Vaal, aixina cridada en honor de Deneys Reitz, ministre de Regadiu durant la construcció. Oferix un centre comercial per a l'assut. Hi ha tres clubs nàutics i dos ports deportius.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 «VAAL DAM». Department of Water Affairs. Archivat des d'el original, el 2019-06-26. Consultat el 2009-12-19.
- ↑ «The History of the Vaal dam» (en anglés). Vaaldam. Consultat el 4 de març de 2025.
- ↑ «VAAL DAM». Department of Water Affairs. Archivat des d'el original, el 2019-06-26. Consultat el 2009-12-19.
- ↑ «Vaal Dam – Attractions – Gauteng Tourism Authority». Archivat des d'el original, el 2010-12-19.
- ↑ «Museum History 1940–1950». British Airways Museum. Archivat des d'el original, el 2008-12-27. Consultat el 2009-07-10.
- ↑ «There's much more to LDYC than Sailing». Lake Deneys Yacht Club. Consultat el 2009-07-10.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Embalse de Vaal» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.