Embassament de Benaixeve

El embassament o assut de Benaixeve, es troba situat en el riu Turia, en el municipi del mateix nom, en la província de Valéncia, Comunitat Valenciana, Espanya.

Este es troba a 7 quilómetros del caixco urbà, té la capacitat per a almagasenar 228 millons de metros cúbics. L'altura és de 110 metros sobre fonaments i 90 sobre el caixer del riu. L'esgambi en la seua coronació és de 10,50 metros. La llongitut del túnel de desviació és de 492 metros i la superfície de la conca suma un total de 4.200 quilómetros quadrats.

Des de 1955 ha demostrat que facilita l'abastiment d'aigua a Valéncia, al mateix temps que el rec en zones extenses com Camp de Túria i L'Horta.

Història

Benaixeve és un poble de reduïdes dimensions el qual conta en 180 habitants, segons les últimes senyes, d'entre 70 i 80 anys. Est posseïx tres pedanies: el Llogaret de Neva, un terreny que solia estar cobert de neu i el qual conforma el núcleu de lo que és l'actual poble de Benaixeve; el poblat de les Colónies i el del Pantà, antigues vivendes que hui en dia s'usen com a segona residència i que anteriorment varen pertànyer a lis treballadors de la Confederació i de l'antiga Fàbrica de Ciment de Portolés i Cía, la qual va estar activa entre els anys quaranta i xixanta.

Anys més vesprada, José Marqués, un ingenier de camins natural de Llíria, va iniciar el proyecte de l'embassament perque estava interessat en la regulació dels cabals del Turia i en la derivació de sobrants per a crear una zona de rec en el pla de Casinos-Llíria. Va ser inclós en el Pla d'Obres Hidràuliques de 1912. En 1931 la Direcció general d'Obres Hidràuliques va aprovar la seua construcció i el proyecte va ser encarregat a Fausto Elío i Torres. Diverses discrepàncies entre la direcció general i l'ingenier de camins varen motivar l'encàrrec d'un nou proyecte a Carlos Dicenta, finalment aprovat. Durant la Segona República va ser batejat com a «embassament de Blasco Ibáñez». Les obres varen ser inaugurades en 1933 per Niceto Alcalà-Zamora, Manuel Azaña i Indalecio Prieto, pero es varen paralisar durant la guerra. En 1940, es varen recomençar els treballs per mig de l'establiment del Destacament Penitenciari de Benaixeve, donant aixina oportunitat a presos republicans per a redimir les seues penes. La construcció va concloure en l'any 1955, rebatejant-se com a «embassament del Generalísimo». Va ser l'assut més alt d'Espanya en els seus 105 metros i es varen reunir a veïns del mateix poble i presos polítics per a participar en les tasques més dures de la construcció. L'actual embassament de Benaixeve ocupa 722 ha, en una capacitat màxima de 221 hm³. Té un assut de gravetat i un aliviadero tipo Morning-Glory i d'ell partix el canal Campos del Turia, que abastix una important zona regable entre els térmens de Casinos i Bétera.

L'inundació del pantà va provocar l'abandó del poble de Benaixeve, els habitants del qual varen tindre que desplaçar-se a un nou núcleu construït a pocs quilómetros de l'embassament, que conserva el nom de Benaixeve, i a atres dos edificats més propencs a Valéncia, Sant Antonio de Benaixeve i Sant Isidro de Benaixeve. Famílies sanceres, veïns i amics varen quedar separats per a sempre entre estos tres núcleus.

En el mateix any, es va iniciar la construcció d'una fàbrica de ciment situada just al costat de l'embassament. L'empresa que es va encarregar de la seua construcció va ser Portolés i Cía, formada per Carlos Portolés, coronel de l'estat major i Joaquín Gallego , ingenier.

El pantà pertany a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer i és utilisat per a diverses activitats recreatives, existint una reserva natural d'animals en una de les seues penínsules en una extensió de 365 ha, la reserva de Valdeserrillas.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Embassament de Benaixeve.