El Saler
El Saler és una pedania de la ciutat de Valéncia pertanyent al districte dels Poblats del Sur.
GeografiaEditar
El Saler té un enclavament privilegiat, ya que es troba en ple Parc natural de l'Albufera. Està emplaçat en la franja llitoral o restinga de l'Albufera de Valéncia, entre la marjal que fins al sigle XVII era encara partix integrant del llac i el bosc de la Dehesa, en un llarc de més de 10 km i un esgambi mig d'1 km.
DemografiaEditar
A lo llarc de la primera mitat del sigle XX la població va anar creixent paulatinament fins a la década de 1960, en que va tindre lloc un fortíssim increment que ha continuat fins a recentment.
Segons les senyes oficials del INE, en l'any 2023 conta en 1.929 habitants censats.
| Evolució demogràfica | |||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1855 | 1871 | 2023 | |||||||||||||||||
| 39 | 70 | 1.929 | |||||||||||||||||
HistòriaEditar
Es diu que el seu nom prové de que antigament s'arreplegava sal en l'ubicació de la pedania. Les primeres referències sobre la zona del Saler daten de l'época de Jaume I d'Aragó, concretament del privilegi otorgat en Morella en l'any 1250 pel qual el monarca es reservava per a sí i la seua família els ingressos provinents de la producció de la sal, ademés de regular la seua venda, circulació i preu.
En l'any 1761 ya apareix reflectit el nom de El Saler en la cartografia de l'Albufera de Valéncia realisada per Bautista Romero i en 1795 Cavanilles va descriure El Saler i les seues afores aixina:
Monuments i lloc d'interésEditar
Patrimoni naturalEditar
- Dehesa: bosc mediterràneu situat entre l'Albufera de Valéncia i la mar, una de les zones en major diversitat de flora i fauna del parc natural de l'Albufera
- Plaja de El Saler: al nort de la Gola del Pujol
- Plaja de la Dehesa: al sur de la Gola del Pujol
El bosc de la Devesa i les plages del Saler i de la Devesa són els seus grans reclams ecològics i turístics.
Patrimoni arquitectònicEditar
- Iglésia parroquial de Sant Josep: construïda al voltant de l'any 1926, és de chicotett tamany i una sola nau.
- Casa de la Demanà o de la Campaneta: del sigle XVIII i reformada en l'any 1920, era el lloc a on se subastaven els llocs de caça i constituïa, junt en la desapareguda Casa dels Infants, el centre del poblat. Està conformada per dos edificis en L, de dos altures, un anex d'una planta i un corral. La frontera, asimètrica, és l'original.
Vore tambéEditar
ReferènciesEditar
- Ajuntament de Valéncia
- Diputació provincial de Valéncia
- Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [1]
- INE. Població de El Saler
- Instituto Valenciano de Estadística
BibliografiaEditar
- Cabanes Pecourt, María de los Desamparados, Herrero Alonso, Abelardo i Ferrer Navarro, Ramon. Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana (Valencia, 1981) VV.AA.
- Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
- Corbín Ferer, Juan-Luis (1995). «Capítulo II: El Saler». Ruzafa: La bien plantada (3ª edición). Valencia: Federico Domenech. p. 63-64. ISBN 84-85402-88-X
- Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
- Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
- Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
- Monravana, La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
Enllaços externsEditar
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre El Saler.