Discretisació
En matemàtiques aplicades, la discretisació és el procés de transferir funcions, models, variables i equacions contínues a contraparts discretes.[1] Este procés generalment es porta a terme com un primer pas per a fer-los adequats per a l'evaluació numèrica i l'implementació en computadores digitals. La dicotomisació és el cas especial de discretisació en el que el número de classes discretes és 2, que pot aproximar una variable contínua com una variable binària (creant una dicotomia per a fins de modelació, com en la classificació binaria).[2]

La discretisació també està relacionada en les matemàtiques discretes, i és un component important de la computació granular. En este context, la discretisació també pot referir-se a la modificació de la granularidad de la variable o categoria, com quan s'agreguen múltiples variables discretes o es fusionen múltiples categories discretes.
Quan es discretizan senyes contínues, sempre hi ha una certa cantitat d'error de discretisació. L'objectiu és reduir la cantitat a un nivell considerat insignificant per als propòsits de modelació disponibles.
Els térmens discretisació i quantificació a sovint tenen la mateixa denotació, pero no sempre són connotacions idèntiques. (Específicament, els dos térmens compartixen un camp semàntic). Lo mateixa ocorre en l'error de discretisació i l'error de quantificació.
Els mètotos matemàtics relacionats en la discretisació inclouen el método de Euler-Maruyama i la retenció d'orde zero.
Discretisació de models d'espai d'estat llineal.
La discretisació també s'ocupa de la transformació d'equacions diferencials contínues en equacions de diferència discreta, adequades per a la computació numèrica.
Discretisació de característiques contínues
En estadístiques i aprenentage de màquina, la discretisació referix al procés de convertir variables o característiques contínues a discretes o característiques nominals.[3] Açò pot ser útil quàn creant funcions de massa de la probabilitat.[4]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: p. 215
Vore també
Referències
- ↑ Chi-Tsong Chen (1984). Linear System Theory and Design, Philadelphia, PA, USA: Saunders College Publishing. ISBN 978-0030716911.
- ↑ Robert Grover Brown & Patrick Y. C. Hwang. Introduction to random signals and applied Kalman filtering, 3rd edició (en en). ISBN 978-0471128397.
- ↑ Charles Van Loon(1978).«Computing integrals involving the matrix exponential».IEEE Transactions on Automatic Control.23 (3): 395–404.(en en)
- ↑ Raymond DeCarlo(1989).«Linear Systems: A State Variable Approach with Numerical Implementation».Prentice Hall.(en en)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Discretización» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.