Despectiu

El despectivo és un afijo per mig del com es forma una paraula derivada, usant derivació apreciativa, en significat negatiu, irònic o de despreci per a designar que alguna cosa o algú és mal, lleig, sense forma, sense gràcia, de mal gust, etc. Este tipo de derivació és típic de les llengües romançades; l'idioma espanyol és especialment ric en sufixos despectius i els utilisa tant en sustantius com en adjectius.

Sufixos despectius en espanyol

Algunes paraules poden usar més d'un sufix per a la seua forma despectiva, pero generalment la majoria només accepta un sufix específic. És de notar que una bona cantitat de paraules no fan us de cap sufix despectiu, per a la seua forma despectiva solen valdre's dels sufixos aumentativos o, en menor mida, dels diminutivos. Els principals sufixos despectius empleats en espanyol s'indiquen a continuació.

• -acho, -acha: populacho, ricacha.
• -aco, -aca: pajarraco, libraco, bellaca.
• -all, -aja: espumarajo, pequeñaja.
• -ango, -anga: dulzango, bullanga.
• -oix, -asca: azulasco, fulleram.
• -astre, -astra, -astre: politicastro, madrastra, pillastre.
• -nugue, -nuga: niñato, cegata.
• -ejo, -eja: tipejo, calleja.
• -orrio, -orria, -orro, -orra, -orio, -oria: villorrio, comidorria, tintorro, vidorra, vejestorio.
• -ucho, -ucha: feúcho, casucha.
• -uco, -uca: ventanuco, mujeruca.
• -ujo, -uja: blandujo, granuja.
• -uzo, -uza: pajuzo, gentuza.
• -zuelo, -zuela: leonzuelo, mujerzuela.

Alguns sufixos usats com aumentativos són molt usuals dins de l'us de despectius, sempre tenint en conte que depén de l'émfasis que se li done a la paraula en un moment concret i el significat que posseïxca dins del context, aixina i tot, en el Diccionari de la llengua espanyola de la Real Acadèmia Espanyola els trobem com a despectius pròpiament:

• -ote, -ota.
• -uelo, -uela.
• -ecezuelo, -ezuelo.
• -achuelo, -ichuelo.
• -olore.

Vore també

• Disfemismo
• Etnofaulismo
• Pijoratiu
• Reapropiación

Despectiu en el Viccionari. I també en atres idiomes.