Defense Distributed és una organisació que desenrolla i publica dissenys d'armes de fòc de còdic obert, llests per a replicar-se per mig d'impressió 3D.[1] El proyecte actual de l'organisació és cridat "Proyecte Wiki Arma", el seu objectiu és desenrollar i publicar lliurement esquemes de disseny relacionats en armes de fòc que poden ser descarregats i reproduïts per qualsevol persona en una impressora 3D, conseguint fins al moment llançar la Liberator -la primera arma impresa en 3D.[2][3] Defense Distributed també planeja digitalisar dissenys descargables d'un atre tipo d'objectes com a pròtesis i medicaments.[4]

Erro al crear miniatura:
Defense Distributed

L'organisació va ser fundada en 2012, per Cody Wilson, un estudiant de lleis en l'Universitat de Dret de Texas qui s'identifica com criptoanarquista[5] i anarquiste de mercat,[6] i un grup d'amics i estudiants universitaris. Fins a la data, Wilson és l'únic portaveu de Defense Distributed, de la que es considera cofundador i director. Wilson ha segut nomenat com una de les 15 persones més perilloses en el món per la revista Wired pel seu proyecte.[7]

Proyecte Wiki Arma

Despuix de recaptar més de 20.000 dólars americans per mig de micromecenazgo,[8] de sofrir el confisc de la seua primera impressora 3D, i d'associar-se en empreses manufactureras privades, l'organisació va escomençar les proves en fòc real dels components d'armes imprimibles en decembre de 2012.[9]


Defense Distributed ha passat per varis obstàculs. En 2012 el fabricant d'impressores 3D Stratasys, Inc, despuix de conéixer els plans de Defense Distributed va amenaçar en accions llegals i va demanar a Cody Wilson la devolució de l'impressora 3D que els havia llogat.[10] El 26 de setembre de 2012, ans que l'impressora estiguera montada per a ser usada, Wilson va rebre un correu electrònic de Stratasys que li dia que estaven usant l'impressora "en fins ilícits".[10] Stratasys va cancelar immediatament el seu lloguer en Wilson i li va enviar a un grup de persones per a que li confiscaren l'impressora al sendemà.[10][11] Posteriorment, Wilson va ser interrogat per l'Agència d'Alcohol, Tabac, Armes de Fòc i Explosius (ATF) quan va visitar les seues oficines en Austin per a consultar la llegalitat i les regulacions existents relacionades en la fabricació casera d'armes.[10] Des de llavors ell posseïx una Llicència Federal d'Armes de Fòc, que li permet fabricar i distribuir llegalment les seues peces creades.[12]

Defense Distributed fins a la data ha produït un caixó de mecanismes imprés durable per a l'AR-15,[13] el primer carregador de capacitat estàndart imprés per al AR-15,[14] i el primer carregador imprés per a l'AK-47.[15] Estos archius estan disponibles per a la seua descàrrega en el lloc de publicacions de l'organisació, DefCAD.[16]


El 5 de maig de 2013, Defense Distributed va conseguir fabricar una pistola en la que afirmen es poden realisar una série de dispars sense que es trenque. L'arma va ser creada en una impressora 3D comprada en eBay. Defense Distributed fa públics els archius STL per a la primera arma completament imprimible en 3D del món, la Liberator, una pistola monotiro de 9 mm.[4] Si ben el proyecte d'armes imprimibles s'associa en el dret a posseir armes en debat en Estats Units,[17] el fundador de Defense Distributed afirma que el país en majors descàrregues de pistoles és Espanya.[18]

Referències

  1. ↑ Doherty, Brian. «What 3-D Printing Means for Gun Rights», Reason.com, 12 de decembre de 2012. Consultat el 15 de decembre de 2012.
  2. ↑ Impressores 3D desafien control d'armes en Estats Units. Vanguarda
  3. ↑ Poeter, Damon. «Could a 'Printable Gun' Change the World?», PC Magazine, 24 d'agost de 2012. Consultat el 27 d'agost de 2012.
  4. ↑ 4,0 4,1 ‘Liberator’, la pistola reproduïda en una impressora 3D. Tecnologia, El País
  5. ↑ News, A. B. C. (5 d'agost de 2018). «Meet the 'crypto-anarchist' behind 3D-printed guns» (en en). ABC News. Consultat el 16 d'agost de 2018.
  6. ↑ «The 15 Most Dangerous People in the World». Wired (19 de decembre de 2012). Consultat el 4 de giner de 2013.
  7. ↑ Greenberg, Andy. «'Wiki Weapon Project' Aims To Create A Gun Anyone Ca 3D-Print At Home», Forbes, 23 d'agost de 2012. Consultat el 27 d'agost de 2012.
  8. ↑ Beckhusen, Robert. «3-D Printed Gun Only Lasts 6 Shots», Wired, 3 de decembre de 2012. Consultat el 15 de decembre de 2012.
  9. ↑ 10,0 10,1 10,2 10,3 Beckhusen, Robert (1 d'octubre de 2012). «3-D Printer Company Seizes Machine From Desktop Gunsmith». Wired News. Consultat el 4 d'octubre de 2012.
  10. ↑ Coldewey, Devin. «3-D printed gun project derailed by llegal woes», NBC News, 2 d'octubre de 2012. Consultat el 15 de decembre de 2012.
  11. ↑ Farivar, Cyrus (17 de març de 2013). «3D-printed gun maker now has federal firearms license to manufacture, deal guns». Ars Technica. Consultat el 7 de maig de 2013.
  12. ↑ Beckhusen, Robert. «Watch the New and Improved Printable Gun Spew Hundreds of Bullets», Wired, 28 de febrer de 2013. Consultat el 12 d'abril de 2013.
  13. ↑ Greenberg, Andy. «Gunsmiths 3D-Print High Capacity Ammo Clips To Thwart Proposed Gun Laws», Forbes Online, 14 de giner de 2013. Consultat el 12 d'abril de 2013.
  14. ↑ Branson, Michael (8 d'abril de 2013). «Defense Distributed Releases Printable AK Magazine». The Fiream Blog. Consultat el 12 d'abril de 2013.
  15. ↑ Bilton, Ricardo. «3D-printing gun site DefCAD now attracting 3K visitors an hour, 250K downloads since launch», VentureBeat, 19 de febrer de 2013. Consultat el 12 d'abril de 2013.
  16. ↑ [enllaç trencat]. Diari El Sol
  17. ↑ Cody Wilson: “Espanya és el país en més descàrregues de pistoles”. Tecnologia, El País