La cova del Tesor o cova del Higuerón[1] és una de les tres úniques coves d'orige submarí que es coneixen en el món i l'única en Europa. Està situada en el municipi de Rincón de la Victoria, a uns 10 km de la ciutat de Màlaga. Es troba excavada en un promontori de naturalea calcàrea formant un penya-segat a la vora del mar Mediterrànea. Es creu que la seua formació es va produir entorn a l'época juràssica.

En posterioritat, i gràcies de nou als moviments isostàtics, varen emergir del fondo de la mar els terrenys calizos que es trobaven en els extrems de la plataforma de sedimentació i que no havien sofrit l'erosió, ya que havien quedat baix de l'aigua. Estos dos extrems són les escates (restants d'anteriors composicions geològiques) calcàrees del Cantal i de Comares. Abdós són l'últim reducte dels terrenys calizos en esta zona.

La plataforma d'abrasió, o escullera del Cantal actual es troba baix un penya-segat calizo que va emergir de la mar gràcies als moviments isostàtics als que es veu somesa la costa. En repetir-se vàries voltes este moviment, podem observar l'existència d'antics tallats i plataformes.

S'han trobat chafades humanes de fa 40.000 anys.[2]

Va ser declarat be d'interés cultural (BIC) en 1985.[3]

El seu nom procedix d'una llegenda sobre un tesor de la realea almoràvit, trobat segons es conta, en l'interior de la cavitat.

Història de la cova

Llegenda del tesor dels cinc reis

Esta llegenda fa referència al tesor dels cinc reis de la dinastia almoràvit, l'últim rei de la qual, Tesufín ibn Ali, hauria mort en la plaça d'Orà en l'any 1145, a mans dels almohades, despuix d'embarcar el tesor real rumbo a Al Ándalus. Els rastres d'este tesor es varen perdre, i va ser Fra Agustín de Milla i Suazo, natural d'Orà en época de sobirania espanyola, qui en el XVII va arreplegar la llegenda en el seu manuscrit, encara inèdit, titulat Història Eclesiàstica i Secular de Màlaga i el seu Bisbat, en el que senyala com a lloc d'enterrament del tesor a la cova del Higuerón. Esta història va ser arreplegada més tart en l'obra Conversacions Malaguenyes, publicada en 1789 per Cristóbal Medina Comte, baix el pseudónimo de Cecilio García de la Llenya. Segons esta obra, va ser utilisada la Cova del Higuerón (actual Cova del Tesor) en l'any 86 a. C. per Marco Craso per a refugiar-se durant 8 mesos en els que va ser perseguit per Mario i Cinna. Un grup format per 17 hòmens de reconegut valor es varen introduir en la cova per a buscar el famós tesor, i varen eixir aterrados, convençuts de haver vist “... Estampada la figura d'un animal extraordinari, que alguns a pesar de la seua por, i destorbament dels sentits, varen calificar de caimà, o un atre animal semblant”; i quan ya eixien “... Entre les chafades confuses dels seus calcers, varen advertir hi havia una com de peus nuets, que cada u d'ells ocupava més lloc que l'ample i llarc de dos peus dels nostres...” . En una de les sales laberíntiques de la gruta es pot observar una formació rocosa que, en imaginació, es podria identificar en la forma d'un jagantesc camalleó.


El professor Laza Palau va trobar durant les seues excavacions un candil de ceràmica en el que s'havien introduït 6 monedes d'or almoràvits, de l'época d'Alí ibn Yusuf. La seua interpretació, despuix de conéixer que per a algunes tribus saharauis, hereues de les tradicions almoràvits, el número 6 és de gran valor màgic i supersticiós, aquell tesor va ser ocultat intencionadament junt a una de les boques d'accés a la cova, com a part d'un ritual màgic d'ocultació del tesor.

La llegenda es completa en l'intervenció d'aquell personage, cridat Antonio de la Nari, natural de Suïssa, que va passar casi 30 anys buscant el llegendari tesor dels cinc reis mahometanos, obrint en dinamita galeries i passera, i que va morir en 1847 en una de les seues explosions.

Les senyes més antigues que tenim de la Cova del Tesor i de la llegenda dels Cinc Reis es remonten al XVIII.

Sales

 
Sala dels Lagos.
  1. Sala de la Verge.
  2. Zona de pintures rupestres.
  3. Galeries laberínticas.
  4. Sala del Volcà.
  5. Sala dels Lagos.
  6. Sala de Marco Craso.
  7. Sala de Noctiluca

Referències

  1. ↑ País, Edicions El. «Reportage | Misteris en la Cova del Tesor», EL PAÍS, 18 d'agost de 2011. Consultat el 12 de juny de 2017 (en es).
  2. ↑ «Troballa històrica en la Cova del Tesor de Racó: documenten chafades humanes de fa més de 40.000 anys» (en es). Consultat el 3 d'abril de 2025.
  3. ↑ «Base de senyes Patrimoni Immoble d'Andalusia» (en es). www.iaph.es. Consultat el 16 de febrer de 2017.

Bibliografia

  • Giménez Reyna, S. (1946). Memòria Arqueològica de la Província de Màlaga fins a 1946.
  • Laza Palaus, M. (1962). La Cova del Tesor.
  • Giménez Reyna, S. i Laza Palau, M. (1964). Informe de les excavacions en la Cova del Higuerón o Suís.
  • Pérez de Barradas, J. (1968). Els primitius pobladors de la Costa del Sol.
  • Laza Palaus, M. (1988). El home que creïa saber on hi havia un tesor.
  • Pérez Berrocal, J.A. i Moreno Wallace, L. (1988). Guia de les coves de Màlaga.
  • López Moreno, J.B. (1989). Proyecte interdisciplinar sobre la Cova del Tesor i el seu entorn.