La costa Shackleton (en anglés, Shackleton Coast) és un sector de la costa del mar de Ross, sobre la barrera de gèl Ross en l'Antàrtida. S'estén des del cap Selborne (Coordenades no vàlides</noinclude>) en la boca sur del glaciar Byrd en la seua desembocadura en l'ensenar Barne, llímit en la costa Hillary, i el pico Airdrop (Coordenades no vàlides</noinclude>) en el costat este del glaciar Beardmore, llímit en la costa Dufek.[1]

Costa Shackleton
Vista Aérea en alguns glaciars al fondo
Localisació de la costa Shackleton

El sector de la costa Shackleton a l'est dels 160° Est és reclamat per Nova Zelanda com a part de la Dependència Ross, mentres que a l'oest d'eixe meridià s'estén el Territori Antàrtic Australià, pero abdós reclamacions solament són reconegudes per uns pocs països i des de la firma del Tractat Antàrtic en 1959, lo mateix que atres reclamacions antàrtiques, han quedat subjectes a les seues disposicions, per lo que Nova Zelanda i Austràlia eixercixen actes d'administració i sobirania sobre els seus respectius sectors antàrtics sense interferir en les activitats que realisen atres estats en ells.

La costa Shackleton es troba a l'orient dels massiços de les montanyes Transantárticas, llímit entre els dos grans sectors en que es dividix el continent, per lo que es troba en l'Antàrtida Occidental. Entre eixos massiços destaquen les montanyes Churchill, les cordilleres Regna Elizabeth, Regna Alexandra i Holland.

El nom va ser donat pel New Zealand Antarctic Plau-Names Committee en 1961 en honor a Ernest Shackleton, qui va acompanyar a Robert Falcon Scott en l'Expedició Discovery (1901–1904) i despuix va liderar tres expedicions a l'Antàrtida. Durant l'Expedició Nimrod (1907–1909) Shackleton va descobrir l'àrea d'esta costa entre l'ensenar Shackleton, en la boca del glaciar Nimrod, i el glaciar Beardmore.

Atres glaciars que destaquen en esta costa són el Nursery, el Starshot, el Dickey, el Robb, l'Hewitt, i el Lennox-King.

Referències