Corbata
[1][https://hdl.handle.net/10803/671037 1]La corbata[2] és una penyora de vestir que servix com a complement de la camisa, que consistix en una tira, generalment feta de seda o un atre material que es nuga o enllaça al voltant del coll, deixant caure els seus extrems, en fins estètics.

Orige
El seu nom ve de l'italià corvatta o cravatta, derivat de «croata». L'orige data de l'any 1660, quan els ginets de l'eixèrcit croata usaven mocadors de color roig al coll.[3]
Existixen a lo manco dos tipos de corbates: la llarga, que és el tipo més usual actualment, i la curta o «de castanya». En l'actualitat, és complement de la camisa i el trage; aixina mateix, existixen les corbates de tipo estilisades o estretes, que també són conegudes com a cort «slim».
Història
La Revolució Francesa
La data de naiximent de l'actual corbata es remonta a la segona mitat del XVII, en l'arribada a França dels mercenaris croates. En el seu trage tradicional duyen un péntol de tela blanca, que cridaven 'hrvatska' (és dir: Croàcia en idioma croata). La nugaven formant una rosita i deixant penjar les extremitats damunt del pit. La croatta els va agradar molt als francesos que la varen adoptar i varen cridar cravate i despuix es va difondre per tot lo món.
Cap al final del XVII es va impondre la costum de nugar suaument la corbata al coll, en les dos extremitats enfilades en un ojal de la jaqueta o fixats en un fermall. Durant la revolució francesa, la corbata es va tornar un verdader símbol d'estatus i per primera volta va adquirir un valor polític: el revolucionari la duya negra, mentres que el contrarrevolucionario li la posava blanca.
1710-1800: corbates, solitaris, mocadors, corbates
En 1715 va fer la seua aparició un atre tipo de corbata, cridada «estocs». El terme es referia originalment a un collar de cuiro, nugat per darrere, que duyen els soldats per a favorir el manteniment del cap alt en actitut militar. La corbata de cuiro també protegia els principals vasos sanguíneus del coll dels atacs en sabre o bayoneta. El General Sherman apareix en una corbata de cuiro en vàries fotografies de l'época de la guerra civil nortamericana.
Inicialment, les corbates de estoque eren només un menut tros de muselina doblat en una estreta banda que es enrollaba vàries voltes al voltant del coll de la camisa i se subjectava per darrere en un alfiler. Estava de moda que els hòmens dugueren el pèl llarc, més allà dels muscles. Les puntes es ficaven en una bossa de seda negra que es duya en la nuca. Este pentinat es denominava «peluca bossa», i la penyora que es duya en el coll era el «cep».
El solitari era una variant de la peluca bossa. Esta forma duya cintes a joc coser al voltant de la bossa. Una volta colocada la coleta, les cintes es duyen cap a davant i es nugaven en un gran llaç davant de la persona que la duya.
En algun moment a finals del XVIII, els corbates varen començar a fer la seua aparició de nou. Açò pot atribuir-se a un grup de jóvens cridats els macaronis (com es menciona en la cançó «Yankee Doodle»). Es tractava de jóvens anglesos que retornaven d'Europa i duyen d'Itàlia noves idees sobre la moda. Els contemporàneus francesos dels macaronis eren els «petits-maîtres» i els incroyables.
Vi despuix el moment dels incroyables, gent elegant i extravagant la corbata de la qual tenia enormes dimensions i aplegava casi a amagar la barbeta i el llavi inferior. Va ser important en este periodo la persona de Beau Brummell que per a nugar-se la seua corbata necessitava l'ajuda de dos mossos. Ell mateixa va introduir l'ocupació de l'almidó per a que mantinguera la seua rigidea. En els primers anys del XIX la forma de la corbata va escomençar a acostar-se a l'actual, encara que fora més voluminosa i existiren solament tres colors: gris, negre i blanc. La moda havia escomençat a homologar-se en algunes excepcions com el tipo lavallière, caracterisada per dos parts iguals en ample i llarc, que es va tornar l'emblema dels artistes i dels revolucionaris.
En la reducció de les dimensions del coll de la camisa, per a nugar la corbata es feya un sol gir al voltant del mateix. Varen ser aquells els anys en els quals la corbata es va difondre en tot lo món. Les més típiques eren el nuc (o corbata llarga), la galla (o papillón) i el plastron (ascot, o tovalleta a l'anglesa).
En época de Napoleón, est duya sempre corbata negra en vora blanca, fins que el matí del 18 de juny de 1815 va decidir canviar-se de corbata, perdent eixe dia la batalla de Waterloo, segons indica el senyor Beausset, prefecto de palau. A partir d'este moment, l'art de nugar-se al coll un péntol de tela s'ha convertit en el signe més elegant de vestir de l'home. Ya en L'Art des mettre la cravatte, publicat en París en 1827 i atribuït a Honoré de Balzac, es posa de manifest l'importància d'eixa penyora, en la descripció de vintidós maneres distintes de nugar-se la corbata; per eixemple, Windsor (anglés), mig Windsor (espanyol), four-in-and (americà), etcétera.
Les precursores de les corbates tal i com li les coneix hui dia són les que s'usaven en clubs i coleges. Per eixemple, en 1880, els membres de l'Universitat d'Oxford es nugaven les cintes dels capells al voltant del coll. Aixina, el dia 25 de juny de 1880, es va crear la primera corbata del club, que confeccionara est a penyora en els colors corresponents. D'esta manera, l'idea es va ser propagant en els atres clubs, universitats i coleges.
La corbata moderna existix, en la seua forma actual, des de 1924, ya que algú cridat Jesse Langsdorf va trobar una manera de tallar la corbata en el menor desperdici possible de tela, i la solució va ser traçar un àngul de 45 graus en la trayectòria del dibuix. Ademés, la seda no la va tallar en una sola peça, sino en tres, que s'coser despuix en un atre procés. Va patentar el seu invent i més tart ho va vendre en tot lo món. Hui en dia, la majoria de les corbates es confeccionen d'esta manera. A partir de l'any 2018 s'ha començat a utilisar corbates més informals, ya que les polítiques de vestimenta en les oficines han canviat.
Actualitat
La corbata en l'actualitat és utilisada segons l'àmbit. Per eixemple, en empreses relacionades en la tecnologia o empreses liderades per persones jóvens no sol utilisar-se, mentres que en atres àmbits, com la justícia, és la regla. Per eixemple, un cas que crida l'atenció és que en la província de Chubut (Argentina) el Tribunal Superior de Justícia va determinar l'obligatorietat de l'utilisació de corbates en audiències judicials.[4]
Principis de fabricació
Teixit de confecció
Totes les corbates es confeccionen en un teixit.
El teixit de confecció s'elegix per la seua calitat estètica, la funció principal de la qual és proporcionar els motius de la corbata: motius geomètrics i figuratius, colors, reflexos.
Ademés dels motius, també es pot preferir un teixit per les seues qualitats tàctils (mà), el seu preciosidad o la seua facilitat de neteja.
Els teixits més utilisats són la seda, la llana, el lli, el polièster i el cuiro.
Per a obtindre patrons s'utilisen tres processos. Estos processos poden combinar-se per a obtindre els patrons, en el cas dels quals és l'últim procés utilisat per a confeccionar els patrons de teixit el que generalment determina els patrons obtinguts i, en concret, dona nom a la corbata.
Corbates teixides
Les corbates teixides són corbates els dibuixos de les quals es formen durant el teixit per mig de l'entrellaçat de fils prèviament seleccionats pel seu material, textura i el color en el que han segut teñir. El teixit és el mètoto preferit per a obtindre els dibuixos de les corbates de llana i lli. També s'utilisa en el polièster per a obtindre un efecte moaré. En la seda, la lluentor pot ajustar-se per a obtindre contrasts que varien en el moviment de la corbata i l'exposició a la llum, o inclús per a obtindre un efecte metàlic, una especialitat de la casa Charvet.
Corbates estampades
Les corbates estampades són corbates els motius de les quals s'obtenen sometent una tela, generalment teixida en fils teñir d'un color, o un material a la tècnica d'estampació dels motius. Este mètoto permet produir corbates en motius figuratius, motius més fins que els obtinguts per teixit, o en colors molt diversos i complexos. El resultat sol ser mat o uniformemente lluent. És el mètoto preferit per l'empresa italiana Marinella.
Corbates teñir
Les corbates teñir són corbates els dibuixos de les quals s'obtenen sometent un teixit o material a la tècnica del teñir. Utilisada principalment para cuiro, també pot amprar-se per a obtindre un efecte de núvols o boira de colors.
Processos de montage
Existixen dos processos principals de montage de corbates: el procés d'ensamblage i el procés de 7 capes.
El procés de montage
En l'actualitat, tant les corbates artesanals com les industrials es fabriquen generalment ensamblando tres teles principals: una tela de acolchado envolta en dos teles; la tela de recobriment en el costat expost i a lo llarc de la part destinada a quedar pegada al cos ; la tela de forre en els extrems de la part destinada a estar pegada al cos.
El teixit de acolchado és un teixit llauger pero relativament gros. La seua funció és donar gruixa, subjectar i mantindre la forma de la corbata. mantindre la forma de la corbata. Este teixit sol ser de cotó. Les indicacions sobre el teixit utilisat (100 % seda, 80 % seda i 20 % lli...), en les etiquetes de les corbates, són generalment únicament les del teixit exterior.
La tela de l'apòsit es talla de modo que simplement envolga per complet la tela de acolchado i es tanca en puntadas. La tela del forre es talla de modo que simplement cobrixca els extrems de la corbata, sense que la tela de acolchado quede amagada per la tela del forre; el forre s'coser al forre.
La corbata de sèt plecs
.
El nom de corbata de sèt plecs es referix a les corbates fetes en una sola peça de tela que forma la gruixa de la corbata.
L'orige del nom «sept plis» es referix al procés de montage: la tela (ya siga només de vestir, o forrada finamente sense farcidura) es talla en una forma específica. A continuació, este tros de tela es dobla sèt voltes per a donar-li la forma, la gruixa i la subjecció adequats. la forma, la gruixa i la subjecció de la corbata. El plec es enrolla sobre sí mateix i es tanca en puntadas.
També existixen corbates de nou plecs basades en el mateix principi.
Per últim, existixen corbates falses de sèt plecs. L'apariència d'estes corbates falses es basa en el fet de que, des de l'exterior, sense desmontar la corbata, l'única forma de comprovar el procés de fabricació de sèt plecs és vore sis (el 7.º més allà de la puntada) o sèt dels plecs en els extrems de la corbata. Basant-se en este mig falible de comprovació, algunes empreses han tingut per tant l'idea de fabricar i vendre corbates en el nom de sèt plecs» en les que han realisat plecs en l'extrem ample o en abdós extrems, pero, més allà d'este doblez, havent fabricat esta corbata seguint el mètoto de montage descrit anteriorment: en desmontar estes corbates es descobrix llavors que els plecs es detenen just per damunt de la costura, i que l'interior de la corbata està farcidura de guata. La fabricació d'una corbata de sèt plecs en una gran cantitat de tela de tapisseria, a sovint seda, al mateix preu o a un preu inferior que les corbates confeccionades per montage és un indici de que es tracta d'una corbata de sèt plecs falsa.
Vore també
Referències
- ↑ «Batallé Canal, Mateu. (2020). El valor simbòlic de la corbata en la construcció de la image de l'home. Tesi doctoral. Universitat Autònoma de Barcelona.».
- ↑
- ↑ Moreda, Pelayo (2012). «¿Es la corbata un símbolo de sumisión?». Archivat des de l'original, el 2 de abril de 2015. Consultat el 2 de marzo de 2015.
- ↑ ««En Chubut, la corbata será obligatoria para los abogados.»». Archivat des de l'original, el 2014-07-14. Consultat el 2014-06-07.
Enllaços externs
- «corbata». Diccionari General de la Llengua Valenciana . Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).
Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "https://hdl.handle.net/10803/671037", pero no es trobà una etiqueta <references group="https://hdl.handle.net/10803/671037"/>