L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Colutea arborescens

El espantalobos (Colutea arborescens) és un arbust de la família de les leguminosas.

espantalobos (Colutea arborescens)


Descripció

Arbusto d'1 a 3 m d'altura. Fulls composts imparipinnadas en 5 a 11 foliolos. Flors amariposadas grogues en chicotetes arracades colgantes. Frut en llegum gran hueca i inflada, de 3 a 6 cm de llongitut i 3 d'esgambi, de superfície papirácea, en les llavors en l'interior d'a on li ve el nom popular. Florix en primavera i inclús en estiu.[1]

Hàbitat

Terrenys calizos de l'entorn de carrascales, coscojares i quejigares; normalment en les ales seques i solejades, inclús en les molt pedregosas, des de casi el nivell de la mar fins a uns 1700 m d'altitut.

Distribució

En l'entorn de la regió mediterrànea i aplega a Europa central. En la península ibèrica s'estén, més o menys abundant, per casi tota la mitat oriental, centre i sur, de manera que no aplega a Portugal.

Subespècies

Taxonomia

Colutea arborescens va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 2: 723. 1753.[3]

Citologia

Números cromosomáticos de Colutea arborescens (Fam. Leguminosae) i táxones infraespecificos: 2n=16.[4][5]

Etimologia

Colutea: nom genèric que procedix del grec koloitía (koilo¯´tea, koloitéa = en Teofrasto, nom per de sobte de dos arbres en les llavors tancades en una baïna, un segons pareix el espantalobos (Colutea arborescens L. –kolytéa), l'atre, endèmic de les Illes Eòliques, segurament el Cytisus aeolicus Lindl. (koloitía), més el d'un sauce del monte Anada, potser la Salix caprea L. (salicàcees –koloitéa).[6]

arborecens: epítet llatío que significa "com un arbre".

Sinonímia
  • Baguenaudiera arborea Bubani, Fl. Pyren. 2: 513 (1899), nom. illeg.
  • Colutea melanocalyx auct.[5]

Noms comuns

  • Castellà: pedorreta de llop, espantalobos, espantazorras, garbancillo, sonajas[5], aorno, arbre espantalobos, espanta llops, fresnillo loco, matalobos, sietesayos, sonajas (5), arbre com sena.[7]

Referències

  1. ↑ Oria de Roda (2003). , Palència: Cálamo. ISBN 84-95018-46-2.
  2. ↑ López González, Ginés A. (2002). , Madrit:Mundi-Prensa. ISBN 84-8476-312-9.
  3. ↑ «Colutea arborescens». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 9 d'agost de 2014.
  4. ↑ Chromosome atles of flowering plants. Darlintong, C. D. & A. P. Wylie. * (1955).
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 «Colutea arborescens». Real Jardí Botànic: Flora Ibèrica. Consultat el 7 de decembre de 2010.
  6. ↑ En Flora Vascular
  7. ↑ «Colutea arborescens». Real Jardí Botànic: Proyecte Anthos. Consultat el 9 d'agost de juliol de 2014.

Bibliografia

  1. Cronquist, A.J., A. H. Holmgren, N. H. Holmgren, Reveal & P. K. Holmgren. 1989. Vascular Plants of the Intermountain West, O.S.A., FABALES. 3B: 1–279. In A.J. Cronquist, A. H. Holmgren, N. H. Holmgren, J. L. Reveal & P. K. Holmgren (eds.) Intermount. Fl.. Hafner Pub. Co., New York.
  2. Fernald, M. 1950. Manual (ed. 8) i–lxiv, 1–1632. American Book Co., New York.
  3. Gleason, H. A. 1968. The Choripetalous Dicotyledoneae. vol. 2. 655 pp. In H. A. Gleason Ill. Fl. N. O.S.. New York Botanical Garden, New York.
  4. Gleason, H. A. & A.J. Cronquist. 1991. Man. Vasc. Pl. N.I. O.S. (ed. 2) i–910. New York Botanical Garden, Bronx.
  5. Hickman, J. C. 1993. The Jepson Manual: Higher Plants of Califòrnia 1–1400. University of Califòrnia Press, Berkeley.
  6. Zuloaga, F. O., O. N. Morrone, M. J. Belgrano, C. Marticorena & I. Marchesi. (eds.) 2008. Catàlec de les plantes vasculars del Con Sur. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 107(1–3): i–xcvi, 1–3348.
  7. Flora of China Editorial Committee. 2010. Flora of China (Fabaceae). 10: 1–642. In C. I. Wu, P. H. Raven & D. I. Hong (eds.) Fl. China. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis.

Enllaços externs

Commons

Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Colutea_arborescens&oldid=1468319»