Chovinisme
El chovinisme o chauvinisme (adaptació del llinage del patriota francés Nicolas Chauvin, un personage històric condecorat durant les guerres napoleòniques), i conegut coloquialment com patrioterisme; és la creença narcisista pròxima a la paranoia i la mitomania de que lo propi del país, o regió, al que ú pertany és lo millor en qualsevol aspecte. El nom procedix de la comèdia La cocarde tricolore dels germans Cogniard, en la que un actor, de nom Chauvin, personifica un patriotisme exagerat, que ralla l'histrionisme.
El chovinisme és un raonament fals o paralògic, i per tant és una falàcia de tipo etnocèntric o de ídola fori . En retòrica, constituïx un dels arguments ad hominem usats per a persuadir en sentiments en lloc d'en raons a les persones més viscerals que racionals, i en este sentit és usat frecuentement per polítics i empresaris per a manipular a les mases. Ademés, està íntimament relacionat en el romanticisme i la creença en els "caracteres nacionals" o volkgeist (espirit del poble en alemà), si be els grecs ya es burlaben de qui dia que la lluna d' Atenes era millor que la d' Éfeso. Psicológicament, es tracta d'un sistema delirant que oculta una neurosis d'inferioritat en forma paranoica (deliri de grandea), molt asentat en la naturalea humana. Està relacionat en la mania persecutoria de culpar dels mals propis ad atres pobles, regions, països o raçes. Erich Fromm, León Poliakov i Jon Juaristi han estudiat les manifestacions més perverses i perilloses del chovinisme, i que poden associar-se a les ideologies totalitàries, la xenofòbia, el racisme o inclús el sexisme.
Vore ademésEditar
BibliografiaEditar
- Jon Juaristi, El bosque originario (2000).
- Erich Fromm, El miedo a la libertad.
- José Ortega y Gasset, La rebelión de las masas.