L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Centre d'Art Walker

El Centre d'Art Walker és un centre multidisciplinario d'art contemporàneu en el veïnat Lowry Hill de la ciutat de Minneapolis, en l'estat de Minnesota (Estats Units). El Walker és un dels museus d'art modern i contemporàneu més visitats dels Estats Units i, junt en l'adjacent Minneapolis Sculpture Garden i el Cowles Conservatory, té una assistència anual d'al voltant de 700.000 visitants.[1][2] La colecció permanent del museu inclou més de 13 000 peces d'art modern i contemporàneu que inclouen llibres, vestimenta, dibuixos, obres audiovisuals, pintures, fotografies, gravats i escultures.[3]

Centre d'Art Walker

El Centre d'Art Walker va escomençar en 1879 com una galeria d'art personal en la casa del baró de la fusta Thomas Barlow Walker, oberta al públic a l'oest del Mississippi en la seua residència en Hennepin Avenue en el centre de Minneapolis.[4] Walker va establir formalment la seua colecció com Walker Art Gallery en 1927.[5] En el respal del Proyecte d'Art Federal de la Works Progress Administration, la Walker Art Gallery es va convertir en Centre d'Art Walker en giner de 1940. El Walker va celebrar el seu 75 aniversari com a centre d'art públic en 2015[6][7]

El nou edifici del Centre, dissenyat per Edward Larrabee Barnes i inaugurat en maig de 1971, va experimentar una gran expansió en 2005. L'adició dels arquitectes suïssos Herzog & de Meuron va incloure un espai adicional per a la galeria, un teatre, un restaurant, una tenda i un espai per a events especials.[8]

Programes

Arts visuals

El programa d'arts visuals ha segut part del Centre d'Art Walker des de la seua fundació. El programa inclou un cicle continu d'exposicions en les galeries, aixina com una colecció permanent d'obres adquirides, donades i encarregades. Des de la década de 1960, el programa d'Arts Visuals ha encarregat treballs d'artistes per a exhibir i va realisar residències per a artistes com Robert Irwin, Glenn Ligon, Barry McGee, Catherine Opie, Lorna Simpson i Nari Ward.[9]

La colecció del Centre representa obres d'art modern i contemporàneu, especialment enfocades despuix de 1960. Les possessions de Walker inclouen més de 13 000 peces individuals que inclouen llibres, vestimenta, dibuixos, obres audiovisuals, pintures, fotografies, gravats i escultures.[3] En 2015, Walker va celebrar el 75 aniversari de la seua fundació com a centre d'art públic en una exposició d'un any de duració, Art at the Center: 75 Years of Walker Collections.[10] Alguns aspectes destacats de la colecció inclouen:

  • Chuck Close, Big Self-Portrait (gran autorretrato)[11] Es va adquirir en 1968.
  • Franz Marc, Die grossen blauen Pferde (Els grans cavalls blaus) Va ser adquirit en 1942.
  • Edward Hopper, Office at Night (Oficina de nit) S'adquirix en 1948.
  • Yves Klein, Suaire de Mondo Cane (Sudario de Mondo Cane) [12]
  • Goshka Macuga, Lost Forty[13]
  • Geòrgia O'Keeffe, Lake George Barns (1926). Es va adquirir en 1954.
  • Andy Warhol, 16 Jackies[14] Adquirit en 1967.
  • Charles Ray, Escultura sense pintar (1997). Adquirida en 1998.

Arts escèniques

L'art escènic en viu és una part important de la programació del Centre d'Art Walker i es considera un líder en l'exhibició del mig.[15] En 1940, el Walker va escomençar a presentar danses locals, poesia i concerts, organisats principalment per voluntaris. Per a 1963, este grup s'havia convertit en Center Opera, el programa d'arts escèniques de Walker enfocat en exhibir noves obres que emfatisaren el disseny visual. En 1970, Center Opera es va separar de Walker i es va convertir en Minnesota Opera.[16] El mateix any, Arts escèniques va ser designat oficialment com un departament del Centre d'Art Walker.[17]

Des de la década de 1960, Arts escèniques va realisar 265 obres de teatre.[18] Ademés, el departament programa una temporada de 25 espectàculs cada any que inclou actuacions que van des d'arts escèniques, teatre, dansa, paraula parlada i música.[19] És un dels programes d'arts escèniques més grans del seu tipo que es troba en un museu nortamericà. Varis artistes tenen una llarga trayectòria treballant i actuant en Walker, sobretot els coreógrafs Bill T. Jones, Meredith Monk i Merce Cunningham, per a els qui Walker va organisar la retrospectiva Life Performs Art en 1998.[20] Com associat des de fa molt temps de la Companyia de Dansa de Merce Cunningham, el Centre va poder adquirir 150 objectes d'art fonamentals per a l'història de la companyia de la Fundació Cunningham en 2011. L'acort va incloure escultures, decorats, vestuari i atres obres d'artistes com Robert Rauschenberg i Jasper Johns.[21]

Image en moviment

Els programes de películes i videos del Centre d'Art Walker presenten obres històriques i contemporànees. En la década de 1940, Walker va identificar les imàgens en moviment (principalment películes, pero també películes experimentals) com a part integral de la vida contemporànea. Els artistes d'eixa época estaven experimentant en les propietats formals del cine, com la llum, el moviment i el sò, al mateix temps que separaven l'art cinematogràfic del cine narratiu convencional.

En 1973, es va formar oficialment el Departament de Cine / Video i es va establir la Colecció d'Estudis de Cine i Video d'Edmond R. Ruben, junt en una donació per a finançar el desenroll de l'archiu. Ruben, una figura destacada en l'exhibició de películes en el Upper Midwest, i la seua esposa Evelyn creïen en coleccionar películes com una forma de preservar la forma d'art. Conmás d'huitcents cinquanta títuls, la Colecció Ruben reunix cine clàssic i contemporàneu, aixina com documentals, películes de vanguarda i obres de video d'artistes. Conté obres d'artistes visuals que van des de Salvador Dalí, Marcel Duchamp i Fernand Léger fins a una extensa obra contemporànea de William Klein, Derek Jarman, Bruce Conner, Marcel Broodthaers, Matthew Barney, Nam June Paik, Wolf Vostell i artistes experimentals com Paul Sharits i Stan Brakhage.[22]

En 1990 va escomençar Regis Duialogues, una série de retrospectives de películes i entrevistes en destacats cineaste i actors, comença en Clint Eastwood i James Ivory

Des de 2012 organisa el primer Festival de videos de gats en Internet[23]

Dissenye

El Centre manté un departament professional de disseny intern i editorial per a satisfer les seues diverses necessitats de comunicació. El departament és responsable del disseny i edició de tots els materials impresos, inclosa la creació i planificació de publicacions com a catàlecs d'exposicions, revistes bimensuals i llibres, aixina com gràfica d'exposicions i events, programes de senyalisació i campanyes promocionals.

Ademés, el departament organisa proyectes i programes relacionats en el disseny, com a conferències, exposicions i comissions especials. A lo llarc dels seus més de 60 anys d'història, el departament va organisar moltes exposicions importants sobre arquitectura i disseny, i ha servit com un fòrum vital per a problemes de disseny contemporàneu, duent a centenars d'arquitectes, dissenyadors i crítics de renom mundial al Twin Cities (Ciutats bessones) a través de programes com el cicle de conferències de disseny Insights, que va celebrar el seu trigèsim any en 2016.[24] Durant la década de 1940, Walker va construir dos "cases d'idees" que exhibien lo últim en materials de construcció, mobiliari i tendències de disseny arquitectònic.[25]

Des de finals de la década de 1960 fins a principis de la década de 1990, la curadora de disseny del museu, Mildred Friedman, va ajudar a concebre i organisar exposicions sobre, entre atres temes, el moviment de vanguarda holandés De Stijl, el procés de disseny en l'empresa de mobles moderniste Herman Miller, l'història de disseny gràfic i arts, artesania i cultura japoneses tradicionals i contemporànees. Durant més de 30 anys, Walker també ha oferit la beca Mildred S. Friedman Design Fellowship, un programa d'un any per a jóvens dissenyadors.[26]

Mijos digitals

El grup Walker's New Mija Initiatives (rebatejat Digital Mija en 2017) supervisa mnartists. org, una base de senyes en llínea d'artistes i organisacions de Minnesota que proporciona un lloc de reunió digital per a la comunitat artística local. Per mig d'una associació en l'Institut d'Art de Minneapolis, Walker administra ArtsConnectEd, un recurs en llínea per a educadors d'art que es basa en els recursos de la colecció permanent d'abdós institucions.

En 1998, el Centre va adquirir äda'web, un dels primers llocs web de net art comisariado per Benjamin Weil i dissenyat per Vivian Selbo.[27] El primer proyecte oficial de äda'web es va posar en marcha en maig de 1995, encara que hi havia estat actiu informalmente des de febrer del mateix any.[28]

En 2011, el lloc web de Walker es va rellançar com un lloc web d'estil de notícies que presenta ensajos, entrevistes i videos tant del personal de Walker com d'escritors invitats, aixina com enllaços de notícies seleccionats sobre l'art i la cultura global. El rellançament va ser rebut en crítiques positives en tot lo món de l'art.[29][30][31]

Programes educatius i públics

L'aprenentage s'emfatisa com una experiència central en Walker a través d'una combinació de programes educatius, esforços de construcció de la comunitat i proyectes interpretatius. El departament porta a terme programes comunitaris, familiars, interpretatius, públics, escolars, per a adolescents i de gires, aixina com mnartists. org. Cada divisió oferix programes i activitats en arts visuals, arts escèniques, cine / video, nous mijos, disseny i arquitectura. Per a informar estes iniciatives, el personal treballa en els curadores del Centre i socis d'organisacions locals, artistes, escoles i grups comunitaris. Els grups assessores com el Walker Art Center Teen Arts Council, el Tour Guide Council i el Parent Advisory Group també s'implementen en el departament per a que Walker construïxca més i millors relacions en públic.

Publicació

La llarga trayectòria editorial de Walker inclou la producció de catàlecs d'exposicions, llibres i publicacions periòdiques, aixina com la publicació digital. De 1946 a 1954 va publicar el Everyday Art Quarterly; en 1954, la publicació va canviar el seu nom a Design Quarterly[32] i "va canviar el seu émfasis de consumir disseny a comprendre l'impacte del disseny en la societat i els seus processos i métodos de pràctica i investigació".[33] Pioner en l'àmbit de les publicacions el Centre és qui va escomençar a publicar la primera revista de disseny d'un museu d'EE. UU. Va ser descontinuado en 1993. L'estudi de disseny intern de Walker[34] va crear innumerables catàlecs d'exposicions dedicats a l'art de Marcel Broodthaers, Trisha Brown, Huang Yong Ping, Kiki Smith, Kara Walker, Andy Warhol i Krzysztof Wodiczko, entre molts uns atres, aixina com llibres sobre disseny, arquitectura, pràctica social i atres temes de l'art contemporàneu. En 2011, Walker va redissenyar la seua pàgina d'inici com un "centre d'idees", un format de revista de notícies que presenta entrevistes originals, videos, ensajos comissionats, escrits acadèmics i enllaços de notícies. La pàgina d'inici de publicació va ser aclamada com un "canvi de joc, el lloc web que tot museu d'art deurà considerar a partir d'este moment" ( Tyler Green, Modern Art Notes)[35] i "un model per a atres institucions de tot tipo "( Alexis Madrigal, The Atlantic).[36] El lloc va guanyar els premis Best of the Web en la conferència Museums and the Web de 2012, inclosos "Millor sitie en general" i "Millor lloc innovador / experimental".[37] També va guanyar un premi MUSE d'or per "Presència, mijos i tecnologia en llínea" de l'Aliança Nortamericana de Museus.[38] En 2017, es va redissenyar la pàgina d'inici i la publicació digital del Centre es renombró baix el títul Walker Reader,[39] una pàgina d'inici de revista que agrega contingut original de les cinc eixos del Centre d'Art Walker.

Instalacions

 
Walker Shop memoriam per a Prince en el primer aniversari de la seua mort

Ubicat en un campus urbà de 17 acres, l'edifici de 8 pisos i 260 000 peus quadrats del Centre d'Art Walker comprén 10 galeries d'art junt en un cine, teatre, tenda, restaurant i cafeteria, ademés d'atres espais per a events especials i sales de conferències.[40]

L'edifici original va ser dissenyat per l'arquitecte neoyorquí Edward Larrabee Barnes i es va inaugurar en maig de 1971. Barnes va dissenyar l'edifici en l'estil minimaliste de l'época en un exterior de rajola modular senzill i amplis espais en blanc en l'interior.[41] L'estructura és una disposició única de galeries que ascendixen en espiral al voltant d'una escala central i s'òbrin a terrats en el terrat. L'arquitectura del Centre va guanyar elogis de la crítica en la seua inauguració i Barnes va rebre el premi del Institut Americà d'Arquitectes pel seu treball.[42][43]

En 2005, l'edifici original de Barnes es va sometre a una expansió de 67 millons de dólars dissenyada pels arquitectes suïssos Jacques Herzog i Pierre de Meuron.[8] L'adició es va construir en un concepte de "plaça de la ciutat" destinat a obrir l'edifici en forma de caixa de Barnes a través d'espais de reunió accessibles.[44] El seu element central és una torre geomètrica abstracta feta de panels de malla d'alumini, construïda per a Herzog & de Meuron per la firma de Minnesota Spantek,[45] i finestres de vidre que alberguen els espais de teatre, restaurant i tenda. Els passadiços en finestres que contenen galeries ampliades i espais d'atri conecten la torre en l'estructura original.[46]

En l'estiu de 2015, Walker va anunciar un pla per a unificar el Centre d'Art Walker i el Minneapolis Sculpture Garden circumdant. Les característiques clau de la renovació inclouen un nou pabelló d'entrada per al Walker, un nou espai vert en l'ala, el Upper Garden i la reconstrucció del Minneapolis Sculpture Garden de 26 anys, en associació en el Minneapolis Park and Recreation Board. El proyecte també implementa tecnologia de sostre vert, sistemes de recuperació d'aigua de pluja en el jardí i l'adició de centenars d'arbres nous en tot el campus. La renovació de Walker es va completar en novembre de 2016, i el jardí va tornar a obrir al públic en la primavera de 2017.[47]

Referències

  1. ↑ «[1]», Avistar Capital Partners. Consultat el 2016-04-14.
  2. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  3. ↑ 3,0 3,1 Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  4. ↑ «».
  5. ↑ Huber, Molly. "Walker, Thomas Barlow (T. B.), (1840–1928)", Minnesota Historical Society, 8 de juliol de 2015. Consultat el 14 d'abril de 2015.
  6. ↑ «[2]». Consultat el 2015-06-21.
  7. ↑ «Walker Art Center Marks 75th Anniversary with Major Institutional Advancements Including Campus Renovation, New Staff Appointments, and Expanded Cross-Disciplinary Programming». Walker Art Center. Archivat des d'el original, el 9 de setembre de 2016. Consultat el 2015-06-20.
  8. ↑ 8,0 8,1 Ouroussoff, Nicolai. "An Expansion Gives New Life to an Old Box", The New York Claves, Minneapolis, 15 d'abril de 2005. Consultat el 14 d'abril de 2016.
  9. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  10. ↑ Abbe, Mary. "Walker Art Center throws itself a 75th anniversary party", Star Tribune, 16 d'octubre de 2014. Consultat el 26 d'abril de 2015.
  11. ↑ «Big Self-Portrait» (en en-us). walkerart. org. Consultat el 2021-01-11.
  12. ↑ «Suaire de Mondo Cane (Mondo Cane Shroud)» (en en-us). walkerart. org. Consultat el 2021-01-11.
  13. ↑ «Lost Forty» (en en-us). walkerart. org. Consultat el 2021-01-11.
  14. ↑ «Sixteen Jackies» (en en-us). walkerart. org. Consultat el 2021-01-11.
  15. ↑ La Rocco, Claudia. "Museum Shows With Moving Parts", The New York Claves, 31 d'agost de 2012. Consultat el 5 de maig de 2016.
  16. ↑ "History", Minnesota Opera, 2016. Consultat el 5 de maig de 2016.
  17. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  18. ↑ Sheets, Hilarie. "When the Art Isn’t on the Walls: Danse Finds a Home in Museums", The New York Claves, 22 de giner de 2015. Consultat el 5 de maig de 2016.
  19. ↑ Royce, Graydon. "Philip Bither: Getting 'Out There' with the ultimate insider", The Star Tribune, 8 de giner de 2015. Consultat el 5 de maig de 2016.
  20. ↑ Weber, Bruce. "ARTS IN AMERICA; Taking a Long View Of Temporal Danse", The New York Claves, 5 d'agost de 1998. Consultat el 5 de maig de 2016.
  21. ↑ Kennedy, Randy. "From the Backdrop to Their Own Stage", The New York Claves, 16 de març de 2011. Consultat el 5 de maig de 2016.
  22. ↑ «Wolf Vostell» (en en-us). walkerart. org. Consultat el 2021-01-11.
  23. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  24. ↑ Nelson. «Insights 2016 Design Lecture Séries». Walkerart. org. Consultat el 2016-03-30.
  25. ↑ «The Walker Idea Houses». Hennepin County Library Tumblr.
  26. ↑ William Yardley (8 de setembre de 2014), Mildred Friedman, 85, Dies; Curator Elevated Design and Architecture New York Claves.
  27. ↑ Dietz, Steve (2005). "äda'web." In Bits & Pieces Put Together to Present a Semblance of a Whole: Walker Art Center Collections, edited by Joan Rothfuss and Elizabeth Carpenter (en en), Minneapolis: Walker Art Center.
  28. ↑ Weil. «A Brief History of Äda'web» (en en). Walkerart. org. Archivat des d'el original, el 13 d'agost de 2018. Consultat el 11 de giner de 2021.
  29. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  30. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  31. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  32. ↑ «[3]». Consultat el 20 de juny de 2018.
  33. ↑ «[4]». Consultat el 20 de juny de 2018 (en en).
  34. ↑ «[5]». Consultat el 20 de juny de 2018 (en en).
  35. ↑ «[6]». Consultat el 20 de juny de 2018 (en en).
  36. ↑ «[7]». Consultat el 20 de juny de 2018.
  37. ↑ «[8]». Consultat el 29 de juny de 2018 (en en).
  38. ↑ «[9]». Consultat el 20 de juny de 2018 (en en).
  39. ↑ «[10]». Consultat el 20 de juny de 2018.
  40. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  41. ↑ Baluvelt, Andrew. "Edward Larrabee Barnes", Walker Art Center, 1 April 2005. Consultat el 21 d'abril de 2016.
  42. ↑ Boniface, Russell. http://info.aia.org/aiarchitect/thisweek06/1208/1208n_gold.htm "Edward Larrabee Barnes, FAIA, Selected for 2007 AIA Gold Medal"], American Institute of Architects, 2007. Consultat del 21@i d'abril de 2016.
  43. ↑ Caniglia, Julie. "From the Archives: 1971 and 'everything that is farthest out on the current art scene'", Walker Art Center, 23 de decembre de 2011. Consultat el 21 d'abril de 2016.
  44. ↑ Herzog & de Meuron. "Walker Art Center, Expansion", Herzog & de Meuron, 2001. Consultat el 21 d'abril de 2016.
  45. ↑ «Walker Art Center». Spantek/ UMI Company, Inc.. Consultat el 2018-12-08.
  46. ↑ Ryan, Raymund. "Herzog & de Meuron. The Walker Art Center", Domus, 11 de maig de 2005. Consultat el 21 d'abril de 2016.
  47. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Centre_d%27Art_Walker&oldid=1426613»