Catedral de Echmiadzin
El gran complex monàstic d'Echmiadzin (, Ēǰmiatsni mayr tačar) en Armènia, que actualment és la sèu del catolicós d'Armènia i va ser la primera catedral del cristianisme, es compon de varis edificis o grups d'edificis que daten dels sigles IV, V, VI, VII i XVII. Des de l'any 2000, el complex religiós de Echmiadzin i el jaciment arqueològic de Zvartnóts es troben en el Patrimoni de l'Humanitat.[1]
Hui dia, la sèu de l'Iglésia apostólica armènia abriga la cancelleria, un seminari major i un museu.
Catedral matriu de Echmiadzin
Esta catedral és l'edifici cristià més antic d'Armènia. La seua primera construcció data del 303, pero posteriorment va ser reconstruïda en 484. Durant els següents sigles l'edifici ha segut reformat vàries voltes, i solament les parets sur i oest daten del sigle quart. El XVII és el periodo en el que el monument ha segut reformat en més freqüència, donant-li el seu aspecte actual a la catedral: la construcció de la cúpula en 1627, la torre de dos pisos en 1658, la llanterna en 1683 i les fresca interiors d'un estil curiosament persa.
La catedral té els millors eixemples de l'escultura armènia cristiana, com un baix relleu que representa a Sant Pablo i a Santa Tecla, aixina com unes aus i una creu. Santa Echmiadzin té en la seua poder tres relíquies: la Llança de la Passió, la mà de sant Gregorio i fusta del Arca de Noé.
Iglésia de Santa Hripsime
L'iglésia de Santa Hripsime data del 618. Encara que ha segut, com la catedral de Santa Echmiadzin, restaurada en el XVII, conserva el seu aspecte original, testimoni clar de l'arquitectura armènia. Durant esta restauració es va construir el pòrtic en 1653, rodejat per una muralla construïda molt més vesprada, en 1776. Té un gavit (una espècie de narthex) i coronant tot una cúpula.
Referències
- ↑ «Cathedral and Churches of Echmiatsin and the Archaeological Site of Zvartnots». UNESCO Culture Sector. Consultat el 29 de decembre de 2012.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Catedral de Echmiadzin» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.