El castell de Mir (en bielorús, Мірскі замак) és un conjunt arquitectònic i un palau ubicat en la ciutat de Mir, en el districte de Karelichy, província de Goradnia (Bielorússia). El complex va ser declarat Patrimoni de la Humanitat de l'Unesco en 2000.[1] El castell de Mir es troba a 29 quilómetros al noroest del castell de Nesvizh, també declarat Patrimoni de la Humanitat.

Erro al crear miniatura:
Castell de Mir

Història

La construcció del complex va escomençar a finals del XV, en estil gòtic. L'obra va ser acabada pel duc Ilínich a principis del XVI prop del poble de Mir (anteriorment de la gubérniya de Minsk). Al voltant de 1568 el castell de Mir va passar a mans de Mikołaj Krzysztof Radziwiłł «l'orfe», qui va acabar de construir-ho en estil renaixentiste. Es va construir un palau de tres plantes junt als murs este i nort del castell. Les fronteres revocades en algeps varen ser decorades en portals de calcàrea, plaques, balcons i porches.

Erro al crear miniatura:
Dibuix de Napoleon Orda, 1876.

Despuix de ser abandonat durant casi un sigle i haver sofrit diversos danys durant el periodo napoleònic, l'edifici va ser restaurat a finals del XIX. En 1813, despuix de la mort de Dominik Hieronim Radziwiłł, va passar a mans de la seua filla Stefania, qui es va casar en Ludwig zu Sayn-Wittgenstein-Berleburg. El palau ho va heretar despuix la seua filla María, qui es va casar en el príncip Chlodwig de Hohenlohe-Schillingsfürst.

El seu fill, Maurice Hohenlohe-Schillingsfürst, ho va vendre a Nikolai Sviatopolk-Mirski, del clan Bialynia, en 1895. El fill de Nikolaj, Michail, va escomençar a reconstruir el palau d'acort en els plans de l'arquitecte Teodor Bursze. La família Sviatopolk-Mirski va ser propietària del palau fins a 1939. Durant la Segona Guerra Mundial, va passar a mans de la força d'ocupació nazi i va servir com gueto per a la població judeua local abans de la seua eliminació.

Vore també

Referències

  1. ↑ «Mir Castle Complex». UNESCO Culture Sector. Consultat el 29 de decembre de 2012.

Enllaços externs

Commons


Referències