El Castell Blau és un edifici localisat en Sant Josep, Costa Rica. És una de les quatre edificacions que pertanyen a l'Assamblea Llegislativa de Costa Rica i alberga la presidència del congrés. Es troba ubicat en Costera de Mores, entre Avinguda Central i carrer 17, sobre el bulevard Ricardo Jiménez Oreamuno. És un elegant immoble de dos plantes en arquitectura d'estil neocolonial i mediterràneu, lo que, sumat a la seua importància històrica i política, ho convertix en un dels edificis més emblemàtics d'esta capital centroamericana. En el passat va servir de Casa Presidencial i també va ser sèu de l'Embaixada dels Estats Units. Va ser declarat monument nacional i patrimoni històric-arquitectònic de la nació costarricense en 1976.

Castell Blau
Per a l'edifici homònim en Tarija vore Castell Blau (Bolívia).

Història

El Castell Blau va ser construït en 1911 pel grup d'ingeniers "Andreoli i Induni", per encàrrec de Màxim Fernández Alvarado, líder del Partit Republicà, qui aspirava a la presidència de la República i planejava utilisar-ho com a Casa Presidencial i residència personal, d'allí la seua ubicació propenca al Quarter Bellavista, el principal quarter d'armes de Sant Josep. Les eleccions de 1914, no obstant, varen quedar sense guanyador i d'acort a la constitució vigent, va ser cridat a eixercir el llicenciat Alfredo González Flores, diputat i membre del mateix partit, qui va ocupar la mansió. Durant 1917, el president González Flores va ser derrocat pel seu Ministre de Guerra, Federico Alberto Tinoco Granados, qui va prendre el poder de facto. D'esta manera, la casa va ser ocupada per ell i la seua esposa donya María Fernández Li Cappellain. Durant el curt govern dels Tinoco, la casa va ser testic dels més elegants balls i recepcions que la primera dama oferia a l'agraïda oligarquia de la capital, els qui havien recolzat el colp d'Estat. La casa va ser desmantellada en 1919 quan els Tinoco s'exilien en França. El següent governant, el president provisional Francisco Aguilar Barquero, va decidir no residir en el Castell Blau i únicament ho va utilisar com el seu despaig, mentres que el seu successor, Juliol Acosta García, es va negar a viure baix el mateix sostre a on va residir alguna volta la família Tinoco.

La Casa va ser adquirida novament pel seu propietari original, Màxim Fernández Alvarado, qui va vendre l'edifici al Departament d'Estats dels Estats Units per a colocar allí una llegació que servira d'embaixada. Els funcionaris nortamericans varen decidir modificar la construcció per raons de seguritat i varen colocar doble pis de fusta, un sistema contra incendis i enormes voltons antisísmiques que "amarren" tot l'edifici i que encara complixen el seu comés. També varen modificar la distribució de les sales per a fer oficines i estudis, i varen colocar en els reixats de les finestres les lletres USA.

En 1932, un grup de militars rebels es va apoderar del Quarter Bellavista per a donar un colp d'Estat. Els contingents lleals varen realisar la defensa des de la Penitenciaría Central (actual Museu dels Chiquets) i un tir errat va derribar la torre blava de l'embaixada. Com a anècdota, l'embaixador Roy Tasco Davis va enviar una carta a Washington D.C en la que relatava que el fet no va passar de ser "un gran esglai" i que inclusivament va tindre la virtut de dur-se al sol un enorme panal que hi havia en la torre, per lo que "va poder dispondre de mel fresca per molts mesos".

No obstant, lo ocorregut va motivar als nortamericans a posar en venda l'edificació. Va ser aixina com la propietat va passar a mans del Dr. Carlos Manuel Gutiérrez Canyes, qui va invertir una suma important en reacondicionarla en les seues formes originals i amoblar-la. En esta época es va baixar el cel ras en algunes habitacions per a tapar el voltó antisísmica que varen posar els nortamericans, es va canviar el pis del vestíbul puix no corresponia sobre arquitectura en el restant de la casa, es varen remodelar els banys i es va tancar el balcó del front, entre atres coses. Una chicoteta edificació en la part posterior va ser demolida.


Durant una de les administracions del controvertit expresident José Figueres Ferrer, va ordenar la destrucció del històric Palau Nacional (sèu del congrés) per a construir en el seu lloc el Banc Central. L'Assamblea Llegislativa es va traslladar a un complex d'edificis entre ells esta mansió. En 1989, com a part de la celebració del Centenari de la Democràcia Costarricense, el Govern de la República va adquirir l'edifici per a que formara part de l'Assamblea Llegislativa.

Arquitectura

 
El Castell Blau.

El Castell Blau deu el seu nom a l'insígnia política de Màxim Fernández, una bandera de color blau. Els plans i les especificacions tècniques varen ser fets per la Casa Hennebique de París, França, per l'ingenier P. Falsimagne, i els treballs dirigits pel contractiste Alfredo Andreoli. És una mansió d'uns mil metros quadrats construïda en concret armat, en bases de granit criollo, fusta moldurada en les portes i finestres, en l'estructura del sostre.

La seua arquitectura combina l'estil neocolonial en elements moderns, lo que l'assembla a una mansió mediterrànea. Presenta elements d'estil italianizante: arcs de mig punt, balaustradas, ménsulas i columnes. Té una bona jerarquia volumètrica, en predominancia de la massa sobre el va, propi de l'arquitectura romànica. Posseïx sis salons en pisos decorats en granit italiano dins i mosaics andalusos per fòra, amoblats en fins mobles europeus. El menjador, en el seu moment, es va dir era el més gran de la ciutat.

La construcció original posseïa una torre en el costat oest, la qual tenia vidres rojos, blancs i blaus, sobretot d'este últim color. Existixen versions de que esta torre va ser destruïda per un sisme. També contava en un balcó per a donar discursos.

En el seu interior, el Castell Blau posseïx un pati d'estil espanyol, en arcs de caràcters mudéjar i en una font central, obra de l'arquitecte català Luis Llach. Segons una publicació del desaparegut diari L'Informació, en 1914 el Castell Blau posseïa una escalinata interna feta de marbre, dos amplis salons en grans finestrals d'estil moderniste, en batientes d'alt relleu de figures dorades, i una atra gran escala de marbre prop del menjador, la qual en el descans es dividia en dos i ascendia als pisos superiors que donen als balcons que miren a la ciutat, a l'est i oest de l'edifici.

La seua última restauració data de febrer de 2013.

Vore també

Referències

  • «Castell Blau». Pàgina web oficial de l'Assamblea Llegislativa de Costa Rica. Archivat des de l'original, el 23 de setembre de 2015. Consultat el 17 de setembre de 2014.