Castel Gandolfo

Castel Gandolfo és una menuda localitat italiana situada en la regió del Làciu, a la vora del lago Albano, a 18 km al surest de Roma. El municipi és molt conegut per trobar-se allí la residencia de verano del papa.

Història

La Residencia Papal (Residenza Papale en italiano) és un edificio del XVII que va ser dissenyat per Carlo Maderno per al papa Urbano VIII. El Palau Papal i el chalet confrontant de Barbarini varen ser afegits al complex per Pío XI.

Estes edificacions han gojat de drets de extraterritorialidad des de la firma del Tratado de Letrán en 1929 en president de govern italià Mussolini en nom del Rei d'Itàlia. La menuda plaza situada en frente de la Residència va ser rebatejada com la Plaça de la Llibertat durant el movimiento por la unidad italiana, despuix de 1870. El Palau Papal va estar deshabitat des de 1870 fins a 1929.

La iglesia de la parròquia dedicada a Santo Tomás de Villanueva va ser dissenyada per Bernini per orde del papa Alejandro VII. Un dels edificis de la colina, conegut com el Castelli Romani, ocupa provablement el lloc a on estava l'antiga Alba Longa, que va ser la capital de la Liga Latina. El seu nom es deriva d'una fortalea de la família ducal de Gandolfi en el XII, i que va passar a la família de Savelli, a qui la Cámara apostólica la va comprar despuix en 1596 per la cantitat de 150 000 escudos.

El papa Clemente VIII va ser el primer pontífex en residir en Castel Gandolfo, pero la reconstrucció del vell castell va ser un proyecte del papa Urbano VIII quí va entrar en la residència en 1626. El lloc del Palau Papal, reconstruït sobre les ruïnes del castillo anterior, està en part sobre els fonaments d'una residència d'estiu del emperador romano Domiciano que ocupara 14 quilómetros quadrats.

En el pati interior del palau hi ha un bust romà que representa a Polifemo, que era el cíclope de qui va escapar Odiseo i que va ser trobat en el ninfeo dels jardines del chalet imperial, ademés el palau es distinguix per la gruta artificial construïda en la boca del cráter que forma el llac Albano.

Ací varen fallir els pontífexos Pío XII en 1958 i Pablo VI en 1978. Ací va residir per un temps el pontífex emèrit Benedicto XVI despuix de retirar-se del papat en febrer de 2013. Posteriorment es va traslladar al Monasterio Mater Ecclesiae.