Cascada artificial
Una cascada artificial és una font d'aigua o font que imita una cascada natural.[1]
Les cascades artificials s'han presentat durant molt temps en els jardins japonesos tradicionals , a on poden servir per a resaltar una escena o per a enfocar. El manual de jardineria clàssic Sakuteiki, escrit a mediats i finals de el XI, enumera nou tipos diferents.[2][3] La Cascada de Marmore és un eixemple d'una cascada artificial creada pels antics romans.
Les cascades artificials varen ser populars en Europa a finals de el XIX i principis de el XX, inclosa la famosa cascada en Viktoriapark en Berlín.[1] Un eixemple primerenc en Estats Units són les catarates de Huntington en Golden Gate Park, en la ciutat de Sant Francisco, Califòrnia. En 1896, la revista Gardening Magazine va informar que era l'única cascada artificial en un parc públic en Amèrica del Nort.[4]
Cascades d'interior
editar
Les cascades artificials instalades dins dels edificis poden ser chicotetes o prou grans. Alguns dels beneficis de les cascades d'interior es consideren la seua producció de soroll blanc, humitat i sentiments naturalment pacífics engendrats pels espectadors.[5] Les Catarates de Jurong té 30 metros (98 peus) d'altura i està ubicat dins del Waterfall Aviary d'accés obert en el Parc d'aus de Jurong en Singapur.
Referències
editar- ↑ 1,0 1,1 Susan C. Anderson (Editor), Bruce Tabb (Editor), Water, Leisure and Culture: European Historical Perspectives, Berg Publishers, 2002, ISBN 1859735401, page 122
- ↑ Takei, Jiro et al. (2001). Sakuteiki Visions of the Japanese Garden: A Modern Translation of Japan's Gardening Classic, p. 3 n1
- ↑ David Young, Michiko Young, The Art of the Japanese Garden, Tuttle Publishing, 2005, ISBN 0804835985, page 30
- ↑ Gardening Magazine, 1896, page 363
- ↑ Zen & the Art of Pond Building, D. J. Herda, Sterling Publishing Company, Inc., 2008, ISBN 1402742746, page 9
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cascada artificial» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.