Cascada de Marmore
.jpg)
La cascada de Marmore () és una cascada artificial de les més altes d'Europa, contant en una altura total de 165 metros, dividida en tres bots (el primer, el més alt, de 83 metros). Es troba a uns 7,5 km de Terni, en la regió d'Umbría (Itàlia), casi a on termina la Valnerina (vall del riu Nera). La cascada es forma pel riu Velino que, prop del poblat de Marmore, ix del llac de Piediluco i cau a la vall del Nora
Història
[editar | editar còdic]El riu Velino travessa una gran part del replanell que rodeja Rieti, i en aplegar a la vall queda atollat naturalment per la presència de massiços calcáreos i per l'absència d'un caixer adequat. Esta peculiar configuració geològica ha dut, a lo llarc del temps, a la formació d'una ciènaga estancada, perjudicial per a la salut d'estos llocs. En el 271 a. C., el cònsul romà Manio Curio Dentato va ordenar la construcció d'un canal (el Cave (talle) Curiano) per a que fluïren les aigües cap a el "bot" natural de Marmore: des d'allí, l'aigua caïa directament en el riu Nera, afluent del Tíber.
No obstant, la solució a este problema comportava un atre: en les riada del Velino, l'enorme cantitat d'aigua transportada pel Nera amenaçava directament a la ciutat de Terni. Est va ser motiu d'un pleit entre abdós ciutats, el qual inclús es va aplegar a discutir en el Senat Romà en el 54 a. C.: Terni estava representada per Quint Hortensio i Rieti per Cicerón. El pleit no es va solucionar, i les coses varen quedar aixina durant els sigles següents.
La falta de manteniment del canal va provocar la disminució del fluix de les aigües i va aplegar a crear un àrea estancada en la planura de Rieti. Despuix de moltes peripècies, en el 1422, va ser construït un nou canal per a restablir el cabal original del riu (Cave Reatino o Cave Gregoriano, per l'intervenció del papa Gregorio XII).
El papa Pablo III, en 1545, va manar Antonio dona Sangallo el Jove per a que construïra un atre canal, la Cava Paolina, pero que no va durar més de cinquanta anys. En conseqüència, es va pensar ampliar la Cava Curiana i construir un pont regolatore, una espècie de vàlvula d'escape que permetera controlar el fluix de les aigües. Esta obra va ser inaugurada en el 1598 per Papa Clemente VIII, i òbviament el canal es va cridar Cava Clementina.
En els dos sigles següents, l'obra va crear prou problemes a la vall, obstaculisant el fluix del Nera i provocant l'inundació del camp circumdant. Per orde del Papa Pio VI, en el 1787, el ternano Andrea Vici va treballar directament en els bots de la cascada, donant-li l'aspecte actual i solucionant finalment la majoria dels problemes.
En el XIX les aigües de la cascada varen començar a ser utilisades per la la seua força motriu: en el 1896, les recent fundades Acciaierie vaig donar Terni s'alimentaven explotant les aigües del Cave Curiano. En els anys següents, la cascada va escomençar a ser explotada intensament per a la producció d'energia hidroelèctrica.
Una mirada panoràmica de la cascada es pot admirar des del poble medieval de Torreorsina, l'únic de la Valnerina que aguaita directament cap a ella.
La cascada hui
[editar | editar còdic]Hui en dia, les aigües de la cascada estan explotades per a la producció d'energia elèctrica. Açò comporta que la cascada mateixa no estiga sempre activa i que la majoria del temps es minve a les dimensions d'un torrent. Per a vore la cascada en funcionament és necessari acodir en horaris precisos, que varien segons l'estació. Des de fa cinc anys és possible pujar a tots els miradors i realisar una preciosa passejada pel parc de la cascada comprant una entrada. Quan està en funcionament, l'efecte és espectacular: una senyal acústica avisa de l'obertura de les sangraderas de regulació, i el chicotet torrent es transforma en un riu desbordant.
Visitants ilustres
[editar | editar còdic]Les obres d'ingenieria i la naturalea que la rodeja, sempre han cridat un gran número de turistes i visitants, fins que es varen crear llocs d'observacions segurs i estables (la Specola dalt, plaça Vasi avall, i uns quants miradors). Entre ells, es poden citar personages ilustres: Plinio, Cicerón, un gran número de papes, Galileo Galilei, Vittorio Alfieri, Ferdinando II de les Dos Sicilias, la Reina de Nàpols, Salvator Rosa, Corot, Gioacchino Belli, Lord Byron i molts més. La cascada, en els sigles XVIII i XIX, representava a sovint una jornada de visita del Grand Tour cap a Roma.
Enllaços
[editar | editar còdic]Bibliografia
[editar | editar còdic]- T. Moretti Antonucci, "La Cascata delle Marmore i i suoi dintorni", Livoni Edizioni Turistiche, Terni
- Este artícul conté una traducció derivada de «cascada de Marmore» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.