Casa Hollyhock
La casa de Aline Barnsdall Hollyhock o casa Hollyhock (en anglés Hollyhock House) és una residència situada en el barri d'East Hollywood de Los Àngeles, en l'estat de Califòrnia (Estats Units). Va ser dissenyada per Frank Lloyd Wright originalment com a residència per a l'hereua del petròleu Aline Barnsdall i construïda entre 1919 i 1921. L'edifici és ara la peça central del parc d'art Barnsdall de la ciutat. En juliol de 2019, junt en atres sèt edificis dissenyats per Wright en el XX, es va agregar a la Llista del Patrimoni Mundial de l'Unesco. Es destaca per una estètica arquitectònica influent, que combinava espais de vida interiors i exteriors.[1] És la primera volta que l'arquitectura nortamericana moderna ha segut reconeguda en la Llista del Patrimoni Mundial.[2]

Història
Aline Barnsdall originalment tenia l'intenció de que la casa fora part d'un complex d'arts i teatre en viu en una propietat coneguda com Olive Hill, pero el proyecte més gran mai es va completar.[3] Est va ser el segon proyecte de Wright en Califòrnia (el primer va ser George C. Stewart House, 1909, en Montecito). Atípicamente per a Wright, no va poder supervisar personalment gran part de la construcció per la seua preocupació per dissenyar l'Hotel Imperial en Japó en eixe moment. Va delegar moltes de les responsabilitats involucrades en completar la casa al seu assistent, Rudolph Schindler, i el seu fill, Lloyd Wright. Wright va ser despedit del proyecte en 1921 per costs excessius en el proyecte.[4]
Desilusionat pels costs de construcció i manteniment, Barnsdall donó la casa a la ciutat de Los Àngeles en 1927[5] baix l'estipulació de que s'otorgaria un contracte d'arrendament de quinze anys al Califòrnia Art Club per a la seua sèu. El club va estar allí fins a 1942 quan la casa casi va ser demolida.[6] La casa s'ha utilisat com a galeria d'art i com instalació d'Organisacions de Servici Unides (USO) a lo llarc dels anys. A partir de 1974, la ciutat va patrocinar una série de restauracions, pero l'estructura va resultar danyada en el terremot de Northridge de 1994. Va ser novament restaurat i va estar obert al públic en juny de 2005.
El Departament de l'Interior d'Estats Units va designar a la casa Hollyhock com Monument Històric Nacional en 2007.[7] Va ser el sèptim lloc en la ciutat de Los Àngeles en rebre eixa designació. La casa es va incloure en una llista de les "dèu millors" cases de Los Àngeles de tots els temps en una enquesta d'experts de Los Angeles Claves.[8]
En 2005, Project Restore va iniciar un proyecte de restauració de 10 anys. Project Restore és una organisació sense fins de lucre dedicada "a la restauració històrica i la preservació de l'integritat cívica de la ciutat de Los Àngeles".[9] La restauració va incloure treballs en el pis de l'edifici, fusta, portes, finestres, pedra d'art i algeps.
En 2007 l'American Institute of Architects va realisar una enquesta per a determinar la llista America's Favorite Architecture en els 150 edificis favorits en Estats Units; la casa Hollyhock ocupa el lloc 131.[10]
En giner de 2015 es va anunciar que, despuix d'extenses renovacions, la casa tornaria a obrir per a visites el 13 de febrer.[11] L'event de 24 hores va atraure a grans multituts durant la nit, i molts varen esperar en fila durant més de tres hores per a ser admesos.[12]
En 2015 el Servici de Parcs Nacionals va presentar la casa Hollyhock junt en atres nou propietats de Frank Lloyd Wright a una llistatentativa per a la seua designació com Patrimoni de la Humanitat.[13] En 2018 es varen presentar propostes revisades[14] Finalment, huit propietats es varen inscriure en la Llistadel Patrimoni Mundial com a part d'una presentació anomenada "L'arquitectura del sigle XX de Frank Lloyd Wright" en juliol de 2019.[1][15] Quan la casa Hollyhock junt en els atres sèt edificis en Estats Units es varen agregar a la Llista del Patrimoni Mundial de la UNESCO, va ser la primera volta que eixa organisació va reconéixer l'arquitectura nortamericana moderna.[2][16][17]
Característiques
Com ocorre en moltes de les residències de Wright, té un exterior "introvertit" en finestres que semblen estar amagades des de l'exterior i no és fàcil de decodificar des de l'exterior. La casa s'organisa al voltant d'un pati central en un costat obert per a formar una espècie d'escenari teatral (mai utilisat com a tal), i un complex sistema de nivells dividits, escalons i terrats al voltant d'eixe pati. El disseny presenta parets exteriors que estan inclinades cap a arrere a 85 graus (lo que ajuda a proporcionar una apariència "maya" a voltes coneguda com l'estil neomaya), vidre artístic en plom en les finestres, un gran fumeral en un gran bajorrelieve abstracte i un fos. Se supon que l'aigua fluïxca des d'una piscina en el pati a través d'un túnel fins a este fos interior i novament cap a una font.
Les portes d'entrada es escalonen de manera similar a l'entrada. Les portes dividides descansen sobre passadors i s'òbrin fàcilment a pesar del seu enorme pes. L'ull del pany està amagat en una solapa decorativa.
La malvarrosa (la flor favorita de Aline Barnsdale) s'utilisa com a tema central de la casa, en moltes decoració simètriques que adapten l'apariència general de la planta.[6] Els tests estan decorats en el motiu i plenes de les pròpies plantes, i les vidrieres de Wright presenten un patró de malva molt estilisat. Una característica interessant són els cantons de vidre en inglete en les finestres; una idea primerenca que Wright va usar més vesprada en Fallingwater.
La casa Hollyhock conta en una sala d'entreteniment immediatament a la dreta de l'entrada. Esta sala conté possiblement el primer centre d'entreteniment incorporat, complet en gabinets de tamany LP a lo llarc del pis. Atres habitacions notables inclouen un àrea de jocs per a chiquets, aixina com una cuina modernista, que durant molt temps va albergar la tenda de regals del museu.
Com a moltes cases dissenyades per Wright, va resultar ser millor com a obra estètica que com a vivenda habitable. L'aigua tendia a fluir sobre l'herba central i cap a la sala d'estar, i els terrats de sostre pla varen ser concebudes sense comprendre les pluges de Los Àngeles. El formigó en voladizo tampoc va resistir be els terremots de la zona.
Va haver un número considerable de revisions. Dos estructures més menudes, cridades Studio Residence A i B, es varen construir en el terreny. La residència A seguix en peu. El client també va encarregar un jardí d'infància privat que mai es va construir. La propietat també inclou un edifici més chicotet dissenyat per l'arquitecte moderniste Richard Neutra.[4]
Us en producció cinematogràfica
La casa i els terrenys es varen utilisar com a temple de les Dònes Piraña en Cannibal Women in the Avocado Jungle of Death de 1989.[18]
Amics de Hollyhock House (FOHH)
El FOHH proporciona una major consciència pública sobre Frank Lloyd Wright, Aline Barnsdall i la casa Hollyhock a través de recorreguts públics, events especials i la biblioteca de Friends of Hollyhock House. La biblioteca és una chicoteta biblioteca d'investigació que conté llibres i artículs sobre Frank Lloyd Wright i Aline Barnsdall. Tots els docents són membres de Friends of Hollyhock House.
Galeria
-
Entrada en forma de túnel en talles de malva
-
Sala d'estar de Hollyhock House, en fumeral i tragaluz (cap al surest, 1965)
-
Vista sobre la piscina redona, en el pati central i la sala d'estar més allà (2005)
-
Vista sobre la piscina redona, en el pati central i la sala d'estar més allà (1921)
-
Piscina redona despuix de la restauració (2015)
-
Part del pati central i eixint en escala que conduïx al terrat, 1921
-
Hollyhock House des de costera avall en chiquets jugant en la piscina, 1921
-
Hollyhock House des de costera avall, 1921
-
Hollyhock House en àmplia herba plana, piscina quadrada ornamental, que mostra parts del disseny de les ales, 1921
-
Hollyhock House i piscina quadrada ornamental, Los Àngeles, 1921
-
Els dissenys de vidre de Wright recorden el tema de la malvarrosa
-
Talles de malva decoren esta jardinera exterior
Vore també
Referències
- ↑ 1,0 1,1 «The 20th-Century Architecture of Frank Lloyd Wright». UNESCO World Heritage Centre. Consultat el 2019-07-07.
- ↑ 2,0 2,1 «[1]». Consultat el 2019-07-08.
- ↑ Friedman (2006). Women and the Making of the Modern House, Yale University Press, p. 35. ISBN 0300117892.
- ↑ 4,0 4,1 Barragan. «Frank Lloyd Wright’s Hollyhock House now a UNESCO World Heritage site» (en en). Curbed LA. Consultat el 2020-08-26.
- ↑ Marantos. «Want to see more of Frank Lloyd Wright's Hollyhock House? Now you ca» (en en-us). Los Angeles Claves. Consultat el 2019-08-10.
- ↑ 6,0 6,1 «[2]». Consultat el 2020-02-24 (en en-US).
- ↑ «Interior Secretary Kempthorne Designates 12 National Historic Landmarks in 10 States». U.S. Department of the Interior. Archivat des d'el original, el 2007-10-27. Consultat el 2008-05-12.
- ↑ Mitchell. «The best houses of all clave in L.A.». Consultat el 2008-12-27.
- ↑ «About» (en en). Project Restore LA. Consultat el 2020-08-26.
- ↑ «Survey - The People's Architecture - AIA polls Americans on their 150 favorite U.S. structures». www.architectmagazine.com. Consultat el 2021-03-06.
- ↑ «[3]».
- ↑ «[4]».
- ↑ «New US World Heritage Tentative List». Nps.gov. Archivat des d'el original, el 2012-10-26. Consultat el 2012-08-15.
- ↑ «Eight Buildings Designed by Frank Lloyd Wright Nominated to the UNESCO World Heritage List». Frank Lloyd Wright Foundation.
- ↑ Forgione. «Frank Lloyd Wright's Hollyhock House becomes L.A.'s first UNESCO World Heritage Site» (en en-us). Los Angeles Claves. Consultat el 2019-08-10.
- ↑ Axelrod. «UNESCO Adds 8 Frank Lloyd Wright Buildings To Its List Of World Heritage Sites». NPR.
- ↑ «[5]». Consultat el 2019-07-08.
- ↑ «Frank Lloyd Wright's Hollyhock House Reopens to Public After $4.4M Restoration» (en en). The Hollywood Reporter. Consultat el 2021-04-05.
Enllaços externs
- Lloc web oficial
- Vídeo documental de 30 minuts sobre la restauració de la casa
- «[6]», KCET. Consultat el 2019-09-05 (en en)., en video pas a pas de KCET de 2018.
- Sitie web de Project Restore
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «casa Hollyhock» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.