El cas elatiu (del llatí efferre, "dur o traure") és un case locatiu de lloc "d'on" que significa «(fora) de», indicant moviment cap a fòra del lloc indicat pel sustantiu. Es podria traduir al llatí per mig de la preposició "ex". Pot tindre atres significats figurats derivats d'este significat original.

En finés, el elatiu se sol formar afegint «sta/stä», en estonio s'afig «st» a la raïl en genitiu i en hongarés s'ampra el sufix «ból/ből».

«(Fora) de la casa» es diu:

  • Finés: «talosta» (tale: casa)
  • Estonio: «majast» (maja: casa)
  • Hongarés: «házból» (fes: casa)

Els atres casos locatius en finés són:

Atres significats

El terme elatiu també pot referir-se a la forma d'un sustantiu que expressa el conjunt dins del com un atre sustantiu posseïx en major grau que els demés la qualitat expressada per un adjectiu superlatiu, per eixemple «la persona més estranya del món».

Enllaços externs

  Cas elatiu en el Viccionari.