La capa leucocítica és la fracció d'una mostra de sanc anticoagulada que conté la majoria dels glòbuls blancs i les plaquetes despuix de la centrifugación en gradient de densitat de la sanc.[1]

Components de la sanc despuix de la centrifugación.
Sanc humana fraccionada per centrifugación. Poden vore's la capa plasmática (capa superior), capa leucocítica (capa mija de color blanc) i eritrocits (glòbuls rojos) (part inferior).

Descripció

Despuix de la centrifugación, es pot distinguir una capa de líquit transparent (el plasma), una capa de decorregut roig que conté la majoria dels glòbuls rojos i una capa prima en el mig. Composta per menys del 1% del volum total de la mostra de sanc, la capa leucocítica conté la majoria dels glòbuls blancs i les plaquetes. La capa leucocítica s'utilisa, per eixemple, per a extraure ADN de la sanc dels mamífers perque els glòbuls rojos dels mamífers són anucleados i no contenen ADN.

La capa leucocítica sol ser de color blanquecino, pero a voltes és vert si la mostra de sanc conté grans cantitats de neutrófilos, que són rics en mieloperoxidasa de color vert. La capa baix de la capa leucocítica conté granulòcits i glòbuls rojos

Usos diagnòstics de la capa leucocitaria

  • La capa leucocítica quantitativa (QBC) és una prova de laboratori per a detectar infeccions en malaria o uns atres paràsits sanguíneus. Es pren la sanc en un tubo capilar de QBC que es recobrix en taronja de acridina (un colorant fluorescent) i es centrifuga; els paràsits fluorescents es poden observar baix llum ultravioleta en la mostra entre els glòbuls rojos i la capa leucocítica. Este examen és més sensible que el frotis de sanc convencional i en més del 90% dels casos, també es pot identificar l'espècie del paràsit.
  • En casos de conteo de glòbuls blancs extremadament baix, pot ser difícil donar un reconte diferencial dels distints tipos de glòbuls blancs, i pot ser virtualment impossible obtindre un diferencial automàtic. En tals casos, el tecnólogo mèdic pot obtindre una capa leucocitaria, a partir de la qual es realisa un frotis de sanc. Este frotis conté una cantitat molt major de glòbuls blancs que la sanc completa.

Referències

  • Marieb, Elaine N. (2007). Fisiologia d'Anatomia & humana (Sèptim ed.). Sant Francisco: Pearson Benjamin Cummings. Marieb, Elaine N. (2007). Human Anatomy & Physiology, Seventh edició, Sant Francisco: Pearson Benjamin Cummings. ISBN 0-8053-5910-9.
  1. ↑ Villatoro, Luis Morán (2001). Obtenció de mostres sanguínees de calitat analítica: milloria contínua de l'etapa preanalítica (en és), Ed. Mèdica Panamericana. ISBN 9789687157917.