Cap de moro és el nom d'un element iconográfico distintiu d'orige migeval i incorporat al còdic heràldic a on es correspon en la representació d'un cap humà, de perfil, generalment coloreada de color negre (sabre), pero també d'atres colors, i que pot estar adornada en una cinta, turbant o diferents accessoris.[1][2] El cap de moro, a pesar de la referència del seu nom, és representada generalment en les traces d'una persona d'ètnia subsahariana, sent també coneguda com a cap de negre[3] (caput Aethiopum en llatí) encara que esta denominació s'ampra també per a una representació específica.[4]

Cap de moro
Llaura heràldica polícroma, corresponent a les armes de la casa de Pucci, decorant un dels balcons renaixentistes del Palazzo Pucci, en Florencia, dissenyat per Bartolomeo Ammannati i construït entre 1528 i 1534. El cap de moro remet als estereotips iconográficos difosos en el món occidental des de l'Edat Mija, aixina com al fenomen propagandístic que va acompanyar als enfrontaments entre cristians i musulmans. La seua atribució simbòlica ha anat evolucionant intentant abandonar estes càrregues anacròniques.

El cap de moro va ser difosa com a icon heràldic en els emblemes de famílies de la noblea feudal occidental a partir del XIII, en el context de confrontació violenta entre entitats cristianes i musulmanes pel control d'Orient Mig i de la península ibèrica, adoptant un disseny visual corresponent en els estereotips ètnics i socials de llavors i, en alguns casos, en les necessitats per part de la propaganda polític-religiosa de «satanisació» de l'enemic i mostra de la seua derrota.

En época contemporànea, el cap de moro preval com a element incorporat als símbols representatius de diversos territoris, institucions, organisacions i personalitats de rellevància pública, en atenció al seu caràcter tradicional o històric, pero per a les quals, la seua atribució simbòlica ha segut deslligada de les seues càrregues originals, considerades anacròniques pel seu caràcter violent o discriminatori. Esta evolució cap a interpretacions de major universalitat, impulsada per fenomens complexos com el de l'immigració, no ha impedit el debat i controvèrsia sobre la conveniència de modificar o substituir símbols a on apareixen caps de moro, com en els casos de l'escut d'Aragó en 2004, el de l'emblema del papa Benedicto XVI en 2005, o el de la vila portuguesa d'Évora en 2001.

Blasones i representació

 
Conjunt heràldic en les armes de la família Schedel de Núremberg, segons el armorial de Johann Siebmachers, de 1605. Des del XIV, l'emblema de cap de moro ya estava difòs entre la noblea germana. En este cas, l'artiste representa dins del contorn de l'escut, el cap en colors clars “al natural”, sense cap accessori, apareixent també com cimera, és dir, com a ornament en la part superior externa del conjunt.

Els diccionaris d'heràldica definixen el cap de moro de manera convencional com una figura que representa un cap humà, posada de perfil mirant a l'esquerra de l'observador (destra heràldica), coloreada enterament de color negre (sabre), i que usualment es mostra en les traces d'una persona de raça negra. Sent el còdic visual heràldic el resultat d'un llarc procés d'evolució i estandardisació, subsistixen excepcions a esta representació, assentades en les tradicions heràldiques específiques de les diferents àrees culturals.


Aixina, en l'àmbit de la tradició ibèrica i unes atres, el cap de moro pot aparéixer també caracterisada com el cap d'un home de pell clara, referida llavors en el blasó com a cap “al natural”, mostrant també una preferència per representar a un home de porte barbado, i adornat per un turbant.

D'esta manera, en els diccionaris d'heràldica es distinguix cap de moro i cap de negre, encara que també abdós denominacions poden ser comunes, especialment en l'àmbit germà. Aixina, cap de negre correspon en un cap de perfil, de color sabre, en el pèl crespo, llavis de gules, i anellat en les orelles d'argent o d'or.

 
Un eixemple de blasó de cap de moro, específicament en llavis de color roig i anell, en l'antic escut d'armes de la ciutat alemana de Coburgo.

Des de l'àmbit italià, es va popularisar i va difondre cap al francés i els demés la representació del cap adornat per una cinta en lligaça posterior en la nuca, accessori denominat “tortil”, de manera que es denomina cap tortillada aquella que porta esta banda. El blasó deu llavors especificar el color i posició de la banda, que pot estar en la front o cobrir els ulls, posició per la que pot cridar-se també cap bandada. A voltes, el cap pot aparéixer adornada en la seua part inferior d'una mocador.

En l'àmbit del heràldica germànica, es va popularisar la representació del cap de moro adornada en una corona, si be esta representació també pot referir-se com a cap de rei more o cap de rei negre. Esta última figura apareix associada a les representacions de rei more, difoses en el heràldica ibèrica, algunes en caràcter evocativo específic, com les denominades del rei Boabdil que abunden en el heràldica municipal andalusa.[5]

En alguns casos, el cap és representat ensanguinada, per lo que es dibuixa simbolisant la d'una persona decapitada, en gotes de sanc en la seua part inferior.

Orige i significats

A image d'atres elements heràldics, no es coneix orige precís o significat concret d'este emblema, si ben les seues manifestacions documentades remonten al XIII, en anar sent incorporat com a element distintiu en els escuts d'armes de numeroses famílies de la noblea feudal, que havien intervingut en episodis bèlics durant les guerres que per llavors ocorrien entre cristians i musulmans en disputa pel control en general del Mediterràneu, i en particular, d'Orient Mig i la península ibèrica. En el temps i alvanç en la consolidació del còdic heràldic, la representació adquirix major caràcter convencional i cap al XV és ya un element difòs en les armerías de tota Europa, sent en l'auge artístic de la Renaixença, incorporat com a element decoratiu en tot tipo d'objectes.

Dins d'eixe context històric-artístic europeu, les llínees d'investigació senyalen principalment dos tendències simbòliques relacionades: una, marcada per estereotips culturals traslladats al món de l'art que varen terminar per afiançar-se en l'época de la Renaixença i del Classicisme,[6][7] una atra, associada a les necessitats de la propaganda de tipo religiós i polític.


En l'Edat Mija i la Renaixença, les representacions artístiques de persones de pell negra es corresponien en la visió prejuzgada que les mostrava, entre atres traces tòpiques, com a sers nuets, en cossos mutilats per escarificació, pírsines i tatuages. També, sent la presència de poblacions africanes en Europa generalment relacionada en el tràfic des d'antic d'esclaus per a treballs de servitut o d'índole artística, la propietat d'esclaus negres pels membres de les corts era un signe social de prestigi i distinció, que adquirix inclús un caràcter polític, en simbolisar la busca de poder cosmopolita o d'un imperi universal, pero que en qualsevol cas es corresponen en visualisacions a on les persones de color apareixen com a objectes.

L'ocupació d'esta simbologia de caràcter cosmopolita es remonta a les corts de la dinastia Hohenstaufen, titulars del Sacre Imperi entre 1138 i 1254. Despuix de l'incorporació a les seues possessions del regne de Sicília, Enrique VI (1165-1197) i el seu fill Federico II (1194-1250), varen mostrar consideració cap als seus súbdits d'orige africà o musulmà, en atribuir-los funcions dins de la seua cort no únicament serviles, sino de caràcter artístic i inclús de seguritat personal. Moltes famílies associades als Hohenstaufen varen adoptar despuix el cap de moro en els seus blasones contribuint a la seua difusió en el nort d'Europa, mentres l'ideal simbòlic de caràcter expansionista va ser adoptat per la corona d'Aragó en el regne de Nàpols, i per les poderoses famílies italianes de Ferrara, Mantua, o Milà. En les corts de Portugal i Castella, en els seus anys d'expansió colonial, també apareix la connotació universal, com ejemplifican els retrats de Juana d'Àustria realisats per Cristóvão de Morais. Cap al XV, el moro o negre és un element comú en les armerías europees i la seua representació es fa més convencional. Eixemples de gran valor artístic apareixen en gots, gerres i llànties d'oli realisats en Alemània com el fabricat en 1600 en Núremberg per l'orfebre Christoph Jamnitzer, objectes que, no obstant, són contemplats en certa càrrega simbòlica negativa en ser amprats en un àmbit opost al de la llitúrgia religiosa.

En Itàlia, l'ús de l'icon va tindre particular difusió entre les famílies del nort i centre peninsular relacionades en les creuades o els combats navals en el Mediterràneu, sent especialment usat com a figura parlante, i aixina, apareix associat als noms de llinages com els Saraceni de Siena, els Morandi de Gènova, els Morese de Bolonya o els Negri de Vicenza. També és usat pels Pucci de Florencia, com a provable reivindicació com a descendents de Jacopo Sarracín, en les seues armes a on el cap apareix tortillada d'argent, és dir, en una cinta de color blanc, costum diferenciada en la forma difosa en l'àmbit germànic, a on apareix coronada. També, en el heràldica italiana s'adopten lemes i divises variats, relacionats en el refraner associat a la visió religiosa tradicional sobre el color negre i blanc. L'orige del cap de moro en el heràldica és certament dels sigles XII i XIII i en relació en la dinastia Hohenstaufen. No obstant, el seu orige i significat es relaciona més directament -sense descartar atres significats- en la veneració de les relíquies dels Reis Macs, que Federico I Barbarroja va traslladar des de Milà fins a Colónia en 1165, en el seu intent de consolidar la seua idea de restaurar l'imperi romà i cristià inaugurat per Carlemany. La creixent devoció als tres Reis i la seua expansió per tota Europa, dona lloc a que famílies de noblea feudal tant germànica, com a francesa i inclús italiana busquen la seua ascendència en un dels reis macs, en concret el Rei Baltasar que l'iconografia anterior ya havia escomençat a representar de color negre. De fet tant l'escut de la ciutat de Colónia, aixina com l'escut de Benedicto XVI tenen eixe orige, i no té connotacions belicosas.

Notes i referències

  1. ↑ Cap de moro. Glossari heràldic en armoria.info
  2. ↑ Glossaire en blason-armoiries.org
  3. ↑ [L.-A. Duhoux d'Argicourt, Alphabet et figures de tous els termes du blason Paris, 1899. Citat en http://www.blason-armoiries.org/heraldique/m/maure.htm]
  4. ↑ En heràldica, cap de negre correspon a un cap de perfil, de color sabre, en el pèl crespo, llavis de gules i anellat en les orelles d'argent o d'or.
  5. ↑ Jaime Rodríguez Barroso, ‘‘El rei Boabdil en el heràldica malaguenya’’. Illa de Arriarán, XXVI, decembre 2005, pp. 73-39
  6. ↑ «Black Africans in Renaissance Europe. Thomas F. Earle and Kate J. P. Lowe. University of Oxford and Queen Mary, University of London. Ed. [[Cambridge University Press]], 2005, ISBN 978-0-521-81582-6». Archivat des de l'original, el 30 de juny de 2012. Consultat el 7 d'abril de 2010.
  7. ↑ Heraldry: The Moor's Head


Referències