En botànica, un calibio és una formació de naturalea axial que rodeja i protegix, més o menys totalment, els fruts o infrutescències dels representants de la família Fagaceae. Aixina les bellotes, les castanyes i els hayucos. Cridat també cúpula.[1]

Infrutescència del castany: castanyes in situ en la seua calibio o cúpula.

El terme prové del neologisme llatí calybium, derivat del grec χαλύβιόν, barraca, cabanya, aludint a la seua funció protectora.

Vore també

Referències

  1. ↑ Font Quer, P.: Diccionari de botànica, pág. 161, Editorial Llabor, Barcelona, 9ª reimpres., 1985