Cala ANZAC
Cala Anzac (turc: Anzak Koyu, anglés: Anzac Cove) és una chicoteta cala en la península de Galípoli en Turquia. Es va fer famosa com el lloc del desembarc del ANZAC (Cos d'Eixèrcit d'Austràlia i Nova Zelanda) en la Primera Guerra Mundial el 25 d'abril de 1915, suponent el batisme de fòc d'abdós països en una lluita. La cala té 600 metros (1969 pies) de llarc i llimita en els promontoris de Arıburnu al nort i Little Arıburnu, conegut per als atacants com Hell Spit, al sur. Despuix del desembarc en Cala Anzac, la plaja es va convertir en la base principal de les tropes australianes i neozelandeses durant els huit mesos de la campanya de Galípoli.
Batalla de Galípoli (1915-1916)
El primer objectiu de les tropes que desembarcaven en territori enemic era establir una cap de plaja, una secció segura de costa protegida de l'ataque enemic a on es pogueren dur a terra suministraments i tropes adicionals de forma segura.
La plaja de desembarc sempre va estar a 1 quilómetro (3300 peus) de la llínea del front,[1] a l'alcanç de l'artilleria turca, encara que les estribaciones del terreny elevat del Replanell de Plugge, que s'elevava sobre Arıburnu, proporcionaven certa protecció. El general William Birdwood, comandant en cap del Anzac, va establir el seu quarter general en un barranc que dominava la cala, de la mateixa manera que els comandants de les divisions neozelandesa i australiana i de la 1.ª Divisió australiana. El 29 d'abril, el general Birdwood va recomanar que el lloc d'aterrisage original entre els dos promontoris es coneguera com Anzac Cove i que l'àrea circumdant, fins ara sense nom, ocupada pel seu cos es coneguera com Anzac.
La pròpia plaja es va convertir en un enorme depòsit de suministraments i es varen establir dos hospitals de campanya, un en cada extrem. Ràpidament es varen construir quatre espigones flotants per al desembarc de recaptes, que després varen ser reemplaçats en juliol per una estructura permanent coneguda com Watson's Pier. El volum de tendes es va desbordar ràpidament cap a les plages adjacents; primer a Brighton Beach, al sur de la cala, i després a la més extensa North Beach, més al nort d'Arıburnu. Es varen instalar tres estaciones de radi inalàmbriques en la plaja per a mantindre el contacte en la flota.
Si be la cala estava relativament protegida dels bombardejos de tota la península, els forts Chanak, aixina com els acorazar turcs Turgut Reis i Barbaros Hayreddin[2] ancorats en els Dardanelos, varen bombardejar les aigües circumdants de la cala i va quedar parcialment exposta a la vista des de Gaba Tepe al sur i completament obert a la vista des de Nibrunesi Point en l'extrem sur de la Baïa de Suvla al nort. Nibrunesi Point estava baix el fòc de la Royal Navy, per lo que mai es va usar per a disparar contra el Anzac; no obstant, la bateria turca ben amagada en Gaba Tepe, coneguda com Beachy Bill, era una amenaça constant.
El soldat Victor Laidlaw va escriure sobre els perills que planteja Beachy Bill en el seu diari:
2 de setembre de 1915: Este matí vaig baixar a les instalacions mèdiques, despuix d'açò vaig baixar en Harry a arreplegar racions i em vaig banyar al mateix temps. Just quan eixíem, Beachey Bill va obrir fòc en metralla, tots eixim apresuradamente per a cobrir-nos, pero un pobre menic va travessar a un just en el cor i va morir immediatament, era membre del 6º Batalló, tal és l'ironia del destí, este chicon estava viu i be fa un minut i ara està mort. Ho duem al refugi a on es guarda a tots els hòmens assessinats [generalment són enterrats el mateix dia per un capellà].[3]»
A pesar dels bombardejos i els francotirador turcs, Anzac Cove era una plaja popular per a nadar entre els soldats. En ANZAC era difícil conseguir suficient aigua per a beure i rara volta hi havia aigua disponible per a llavar. La majoria dels soldats varen fer cas omís de tots els bombardejos, llevat els més feroços, en lloc d'interrompre l'únic lux que tenien al seu alcanç.
Commemoracions
El Dia del Anzac en 1985, el govern turc va reconéixer oficialment el nom "Anzac Cove".[4] El servici de l'amanecer del Dia d'Anzac es va portar a terme en el cementeri d'Arıburnu dins de la cala fins a 1999, quan el número de persones que varen assistir va superar la capacitat el lloc. Es va construir un "Lloc Commemoratiu d'Anzac" especialment prop de North Beach a temps per al servici de 2000.
A lo llarc dels anys, la plaja de Anzac Cove ha segut degradada per l'erosió, i la construcció de la carretera costera de Kabatepe a Suvla, iniciada originalment per ingeniers australians just abans de l'evacuació d'Anzac en decembre de 1915, va donar com a resultat que la plaja es reduïra i delimitara encara més. per un empinat terraplé de terra. L'única forma d'aplegar a la plaja era a través dels cementeris CWGC (Commonwealth War Greus Commission) en cada promontori, el cementeri Arıburnu i el Beach Cemetery.
En 2003, el governe australiano va anunciar que estava negociant en Turquia per a colocar Anzac Cove en la Llista del Patrimoni Nacional, que incloïa llocs australians com els jardins Eureka Stockade. No obstant, esta solicitut va ser rebujada pel govern turc perque la península de Galípoli ya era parc nacional en el Sistema de Parcs Nacionals de Turquia. En 2004, la ministra australiana d'Assunts dels Veterans, Danna Val, va solicitar a les autoritats turques que es realisaren obres vials en la zona. En 2005, els esforços resultants per a ampliar la carretera per a proporcionar un àrea d'estacionament d'autobusos per al lloc commemoratiu varen cobrir part de la plaja restant, lo que va fer impossible travessar-la, i varen tallar el Replanell de Plugge, fent intransitable el camí cap al cim i el cementeri del Replanell de Plugge.
El 18 d'octubre de 2005, la ministra federal d'Assunts dels Veterans, Danna Val, va demanar que es recreara el camp de batalla en Austràlia, afirmant que la similitut física entre l'extrem de la península de Mornington, en Victoria, i la cala Anzac, en Turquia, és "estranya ".[5]
Galeria d'imàgens
-
North Beach looking toward Suvla
-
Anzac commemorative site
-
North Beach with "sphinx" roc in the background.
._jpg)
Referències
- ↑ Australian Goverment. Departament of Veteran's Affairs. «Maps of Australian locations on Gallipoli 1915» (en en).
- ↑ El submarí britànic [[HMS I11]] afonaria el Barbaros Hayreddin el 8 d'agost de 1915
- ↑ «Diaris manuscrits del soldat Victor Rupert Laidlaw, 1914-1984» (en en). find. slv. vic. gov. au. Consultat el 2024-06-09.
- ↑ Commonwealth Record, 1985, p. 335.
- ↑ «It's a long way to Gallipoli - baix create one here» (en en). The Sydney Morning Herald. Consultat el 2024-06-09.
Bibliografia
- Commonwealth Record(1985).Commonwealth Record.Australian Government Publishing Service.Canberra:10ISSN 0313-5136.
Enllaços externs
- Este artícul conté una traducció derivada de «Anzac Cove» de Wikipedia en inglés publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Cala ANZAC.- [[Archiu:{{#switch:Austràlia|20px|Vore el portal sobre Austràlia]] Portal:Austràlia. Contingut relacionat en Austràlia.
- [[Archiu:{{#switch:Turquia|20px|Vore el portal sobre Turquia]] Portal:Turquia. Contingut relacionat en Turquia.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cala ANZAC» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.