La cafetera[1] és un recipient utilisat per a servir café i l'aparat de cuina que permet preparar café com a beguda calenta.[2]

Cafetera italiana o cafetera moka.

Els primers aparats apareixen des de principis del XIX.[2] Abans, el café es mesclava directament en aigua bollint.

El complement de la cafetera és el molinet de café, en que es mol el grane a un tamany concret per a cada tipo de cafetera.


Tipos de cafeteras

 
Una cafetera de goteig.
 
Cafetera espresso.
 
Cafetera de émbolo.
 
Cafetera percoladora.
 
Cafetera de buit.

Existixen diversos tipos de cafetera, cada u en unes característiques[2]:


Cafetera de filtre (1961)

La cafetera de filtre (de goteig o percolador) consistix en un depòsit d'aigua que es calfa i es fa passar a través del café mòlt que està depositat sobre un filtre de paper o de malla d'alumini o acer. L'aigua passa llentament a través del café mijanament mòlt, i cau gota a gota per gravetat fins a una gerra. Usualment la gerra és de cristal i va sobre una base o placa elèctrica que ho manté calenta. Ideal per a preparar vàries tasses de café light o a l'americana. Funciona en energia elèctrica.

El principi de funcionament d'una cafetera de filtre sol basar-se en una bomba de bombetes. En este cas, l'aigua passa a través d'una vàlvula antirretorno incorporada en la mànega d'entrada a un tubo calentable en l'element calefactor de la placa. L'aigua freda entrante es calfa fins que es formen bombetes de vapor, acumulant una pressió que tanca la vàlvula antirretorno. L'aigua calenta puja per un tubo fins a un atre (normalment giratori) que termina damunt del filtre i fluïx sobre el café en pols del filtre. La pressió en la canonada de calefacció descendix fins que s'obri la vàlvula antirretorno i entra aigua freda nova en la canonada de calefacció. Este procés es repetix periòdicament. Açò i l'evaporament de l'aigua residual provoquen el típic sò de traqueteo. El "café de filtre" terminat s'acumula en la gerra baix del filtre i damunt de la placa calefactora.

Quan s'agota l'aigua freda del depòsit d'aigua, la temperatura del tubo calfador aumenta fins a aproximadament 130 a 150 °C; a esta temperatura, un interruptor de temperatura desconecta completament el calfament del tubo o, en el cas de les cafeteras en funció de manteniment de la calor de la gerra (en les que el tubo calfador es troba directament baix de la placa de manteniment de la calor), regula la temperatura de la placa conectant-la i desconectant-la cíclicamente fins que la cafetera es desconecta manualment. Ademés, un fusible de temperatura que respon a uns 180 °C garantisa que no puga produir-se un sobrecalentament en cas de defecte.

Les màquines que funcionen en un sistema de preparació directa funcionen de forma alguna cosa diferent. En este cas, l'aigua no es calfa pas a pas en un tubo, sino que tot el suministrament d'aigua es du a un burbujeante hervor en un depòsit d'aigua i despuix corre sobre el café mòlt, controlat per mig d'una vàlvula. Este procés és molt més semblat a la sobrealimentació manual tradicional. Per regla general, es conseguix una temperatura de cocció elevada i constant, superior a 90 °C. En l'actualitat, varis fabricants oferixen màquines d'este tipo, entre ells AEG, Krups, Melitta, Philips, Severin.

Les cafeteras necessiten més energia elèctrica que els hervidores d'aigua per a calfar l'aigua, ya que sempre s'escapa una certa cantitat d'energia en el vapor. Ademés, cal tindre en conte la potència necessària per a mantindre el café calent una volta preparat.

També existixen cafeteras de filtre en molinet integrat, que permet utilisar grans en lloc de café en pols. Els grans es molen directament en la màquina abans de la preparació, de forma similar a una cafetera automàtica.


Cafetera espresso (1901)

Artícul principal → Cafetera espresso.


 
Cafetera espresso domèstica
 
Cafetera espresso professional

La cafetera espresso o exprés fa passar aigua calenta, normalment a 90 °C, a una pressió de 8-15 atmòsfera durant 20 a 30 segons a través de café mòlt molt fi, extraent el seu sabor i essència. La preparació bàsica d'esta cafetera és el café expresse.


Història

L'invenció de la màquina de espresso moderna és obra de Angelo Moriondo, de Torí.[3]

El 16 de febrer de 1927, Angelo Torriani va presentar la primera palesa per a la fabricació industrial d'una màquina de espresso davant la Cambra de comerç de Milà (registrada el 19 de maig del mateix any).

En 1936, en Milà, Antonio Cremonese va presentar la palesa n.º 343 230, que certificava el mètoto conegut com a «aixeta de émbolo per a màquines de espresso». Eixe mateix any, Antonio Cremonese va fallir prematurament, i Achille Gaggia, cambrer del negoci familiar, el bar Achille, situat en Viale Premuda, en el centre de Milà, va adquirir la palesa de la seua viuda, Rosetta Scorza, millorant-la en paleses posteriors pròpies, i iniciant aixina la producció industrial de la màquina de espresso, les característiques tècniques de la qual fonamentals es mantenen inalteradas fins a l'actualitat.

La seua difusió massiva va començar despuix de la guerra, encara que la cafetera tal com la coneixem hui ya havia segut inventada i posada en us en 1902 pel milanés Luigi Bezzera.[4]


Variacions

Hui en dia existixen diferents categories com la manual de palanca, hidràuliques i automàtiques de erogacó contínua.

És molt comú en restaurants i cafens, encara que també s'ha estés últimament a la llar. Usualment consten d'un portafiltro, filtre, filtre per a desbromar la llet i lo més important, la bomba de pressió. La pressió és la clau i determina la cremosidad del café. La preparació és ràpida, menys de dos minuts (d'ahí el seu nom expresse), i s'obté un café aromàtic, en cos i gran sabor. Funciona en energia elèctrica.


Cafetera italiana (1933)

 
Ilustració del funcionament d'una cafetera moka.
Artícul principal → Cafetera moka.


La cafetera italiana o moka consta de dos cossos que es enroscan per la part central.[5] La part inferior és el depòsit d'aigua, que té una vàlvula de seguritat per un costat i a on es posa un receptàcul en forma d'embut en forats a on es deposita el café mòlt. La part superior és el depòsit que rebrà el café preparat. L'aigua en hervir llibera vapor, que aumenta la pressió dins del depòsit inferior, fent que el vapor puge pel tubo del receptàcul-filtre i passe a través del café mòlt extraent la seua essència i sabor. En aplegar a la part superior el vapor en el café es licúa, i ix borboteando per una menuda torre en un capell i forats en la punta superior, i la forma de la qual és per a evitar que es retorne el café preparat i ahí es manté fins que tot el café haja eixit. Estes cafeteras normalment es fabriquen en alumini o acer inoxidable. S'usa un café més be fine regular. És una manera cómoda, ràpida i fàcil de preparar café espresso. Funciona sobre els cremadors de la cuina a fòc moderat, i per tant en qualsevol tipo d'energia.


Cafetera de émbolo (1850)

Artícul principal → cafetera de émbolo.

La cafetera de émbolo, de pistó, francesa o prensa francesa, permet preparar café en forma senzilla i mantenint tots els olis del café, fent-ho molt suau i deliciós. Esta cafetera pese a que va ser una invenció italiana, va ser popularisada pels francesos, d'ahí el seu nom. El café requerix ser mòlt en gra gran per a que no traspasse el filtre. La preparació és relativament ràpida i senzilla; només s'aboca aigua calenta sobre el café mòlt i s'espera 4 minuts. Despuix es comprimix llentament en la prensa o pistó. També servix per a preparar té o atres infusions d'herbes.


Cafetera percoladora (1819)

Erro al crear miniatura:
Diagrama de secció d'una cafetera percoladora.

La seua denominació prové de «percolar», que significa fer passar una substància soluble a través d'una substància permeable, especialment en el propòsit de crear un compost soluble.[6] En el cas de l'elaboració de café, la substància soluble és aigua, la substància permeable és el café mòlt i el compost soluble és el café elaborat.

Una cafetera percoladora prepara el café fent circular contínuament el café mòlt, ya siga hervir o casi hervir, per gravetat fins que s'alcança l'intensitat requerida. El café mòlt s'almagasena en una canastra de filtre de metal perforada.[7]

Les cafeteras de percolador varen gojar de gran popularitat en el passat, pero varen ser suplantades a principis dels anys 70 per les cafeteras automàtiques de goteig. Les cafeteras de percolador solen expondre el café mòlt a temperatures més altes que atres métodos de preparació i poden fer recircular el café ya preparat a través dels grans. Com a resultat, el café preparat en una cafetera percoladora és particularment susceptible a la sobreextraccó. No obstant, els entusiasta de les cafeteras percoladoras sostenen que els possibles inconvenients d'este mètoto de preparació es poden eliminar per mig d'un control cuidadós dels procediments de preparació.


Cafetera de buit (1830)

 
Una cafetera de buit.
 
Ilustració del sistema d'una cafetera de buit i el procés que fa que l'aigua passe de la part inferior a la cambra superior. La font de calor (A) calfa l'aigua en la cambra inferior i produïx vapor i aumenta la pressió (perque el vapor ocupa més espai que l'aigua per la densitat dels molècules) (B). Per a controlar la pressió en la cambra inferior, l'aigua s'impulsa cap a dalt pel tubo (C) (cap a dalt) fins a la cambra superior, a on és mescla en el café mòlt (D).

Coneguda pel nom de cafetera de buit o també com cafetera cona o cafetera de sifón. Va ser inventada en la década de 1830 per Loeff de Berlín.[8]

Una cafetera de buit prepara el café utilisant dos cambres a on la pressió del vapor i la gravetat produïxen el café. Estos dispositius s'han utilisat durant més d'un sigle en moltes parts del món. [9] El disseny i la composició de la cafetera de buit varien. El material de la cambra és vidre de borosilicato, metal o plàstic, i el filtre pot ser una vareta de vidre o una pantalla feta de metal, tela, paper o nailon. La màquina de buit Napier de James Robert Napier, presentada en 1840, va anar un eixemple primerenc d'esta tècnica.[10] Si be les cafeteras de buit generalment eren excessivament complexes per a l'ús diari, eren apreciades per produir un café clar i varen ser prou populars fins a mediats del XX. Les cafeteras de buit seguixen sent populars en algunes parts d'Àsia, inclosos Japó i Taiwan.[11] L'interpretació Bauhaus d'este dispositiu es pot vore en la cafetera Sintrax de Gerhard Marcks de 1925.[12][13]


Confusió

Els sifones funcionen per espente (l'aigua està baix pressió; vejau pressió hidrostàtica), no per tensió. És la variació de la pressió de vapor en el recipient inferior, combinada en la pressió atmosfèrica constant en el recipient superior, lo que activa el sifón. A mida que l'aigua es gela, la pressió en el recipient inferior disminuïx a mida que el vapor es condensa en aigua densa, ocupant menys volum i, per lo tant, disminuint la pressió.


Sifón d'equilibri

Una variant primerenca d'este principi es denomina sifón d'equilibri. Esta implementació consistix que les dos cambres estan dispostes una junt a l'atra en un dispositiu similar a una balança, en un contrapeso unit a la cambra calfada. A mida que el vapor expulsa l'aigua calenta, l'contrapeso activa un regulador de pressió accionado per resort que extinguix la flama i permet que la cambra inicial es gele, disminuint aixina la pressió (creant un buit) i provocant que el café preparat es filtre a l'interior.


Vore també

Referències

  1. ↑
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 «History of the cafetiére». retrowow.co.uk. Consultat el 2 May 2023.
  3. ↑ (2014) Il ritorno alla competitività dell'espresso italiano. Situazione attuale e prospettive future per le imprese della torrefazione di caffè: Situazione attuale e prospettive future per le imprese della torrefazione di caffè (en italiano), FrancoAngeli. ISBN 978-88-204-9000-3.
  4. ↑ Bezzera, Luigi(1903-04-28).«Coffee-making machine».(US726793A)Consultat el 2022-03-28.(en en)
  5. ↑ Ambrogio Fumagalli, Macchine da caffè = Coffee makers, Milano, BE-MA, 1990, ISBN 88-7143-099-9.
  6. ↑ «percolate». Merriam Webster (2008). Consultat el 9 de enero de 2008.
  7. ↑ «About Coffee: Coffee percolator». Ara Azzurro (2007). Archivat des de l'original, el 2007-12-26. Consultat el 2008-01-09.
  8. ↑ Harris, Brian. «The historical development of the vacuum coffee pot» (en inglés). Consultat el 15 de febrero de 2011.
  9. ↑ Baharris: history
  10. ↑ The Napier Vacuum Machine
  11. ↑ «Ground Rules», Wall Street Journal, 2009-11-06. Consultat el 2020-01-11 (en en-us).
  12. ↑ Sintrax Coffee Maker, Jenaer Glaswerk
  13. ↑ Sintrax Coffee Maker

Enllaços externs