Broncoscopia
La broncoscopia és una tècnica de visualisació de les vies aérees baixes usant un broncoscopi flexible o rígit, la qual pot ser utilisada en fins diagnòstics o terapèutics.
Esta tècnica s'utilisa per a l'examen de la via aérea, entre atres fins, per al diagnòstic de processos inflamatorios, infecciosos, tumorals, hemorrágicos i l'ubicació de cossos estranys.
Història
L'alemà, Gustav Killian, va realisar la primera broncoscopia en 1897. Killian va usar un broncoscopi rígit per a extraure un os de porc, realisant el procediment baix anestèsia local en cocaïna En la década de 1920 Nathan Faux va perfeccionar el broncoscopi, usant un tubo rígit per a visualisar la tráquea i els bronquis principals. El japonés, Shigeto Ikeda, va inventar el broncoscopi flexible en 1966. Inicialment amprava filaments de fibra òptica requerint una font de llum externa, tenia un diàmetro exterior d'aproximadament 5 a 6 mm, en una capacitat de flexionarse 180 graus i estendre's 120 graus, permetent-li entrar en els bronquis lobares i segmentarios. Més recentment, s'han reemplaçat estos dispositius originals per broncoscopis equipats en un dispositiu de video ubicat en el seu extrem distal.
Tipos
Existixen dos tipos de broncoscopis: flexible (fibrobroncoscopia) i rígit. La fibrobroncospia es realisa generalment baix anestesia local, en pacient despert. La broncoscopia rígida pot ser usada per a l'extracció de cossos estranys o la colocació de stents; este procediment es realisa generalment baix anestesia general.
Vore també
- Este artícul conté una traducció derivada de «Broncoscopia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.