Botifler
Botifler és el malnom en que es va nomenar en el Regne de Valéncia als partidaris de Felip V durant la Guerra de Successió Espanyola i que s'oponia al de «Maulets» o «Imperials», els malnoms que reberen els partidaris de Carles III. De la mateixa manera que en Valéncia, també en els atres estats de la Corona d'Aragó els partidaris i detractors de la Casa d'Àustria o de la Casa de Borbó reberen diferents renoms.
Des de llavors i fins a l'actualitat el malnom botifler encara és amprat en Valéncia per referir-se als "valencians traïdors", tots aquells que colaboren en els enemics de Valéncia. L'etimologia del malnom botifler prové de l'expressió francesa «beauté fleur» —bella flor— en referència a la flor del lliri —flor de lis—, dorada sobre fondo blau que compon l'escut d'armes de la Casa de Borbó.[1]
Esta facció lluità pels interessos dels nobles en una nova Espanya centralisada en la que s'eliminaren els drets sobre la terra que tenía el poble. El seu distintiu era una veta groga nyugada al braç.
Ús durant la Guerra de Successió EspanyolaEditar
Durant la Guerra de Successió Espanyola el malnom «botifler» es va amprar en el Regne de Valéncia per a referir-se als valencians partidaris dels Borbons.
Vore tambéEditar
ReferènciesEditar
- ↑ Palma a través de la cartografía (1596-1902)
- ↑ Castellví, Francisco de: Narraciones históricas, vol.1; pp.420-421
BibliografiaEditar
- Sales, Núria; Els Botiflers (1705-1714); Ed. Dalmau