Bernardo Ferrándiz
Bernardo Ferrándiz Bádenes (Canyamelar, 21 de juliol de 1835 - † Màlaga, 3 de maig de 1885), fon un pintor valencià. És considerat un dels pintors valencians més importants de la seua época, junt en Sorolla o Degrain.
BiografiaEditar
Naixcut el 21 de juliol de 1835 en el Canyamelar, un dels Pobles Nous del Mar, en el el Grau, al nort del port de Valéncia.
Ferrándiz inicia la seua formació pictòrica en la Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de Valéncia, com a discípul de Francisco Martínez. Les seues creacions evidencien la seua inclinació pels assunts de gènero, quotidians. En este sentit un dels seus quadros més impactants és El Viàtic donat a un pobre moribunt, gràcies al qual és premiat per la Diputació de Valéncia en una pensió per a continuar la seua formació fora d'Espanya. Va viajar per Àfrica i Itàlia, més concretament en Roma, i va participar en diverses exposicions, obtenint menció honorífica en l'Exposició Nacional de Belles Arts de 1860, va rebre la segona medalla de l'Exposició de 1864 per la seua obra Un alcalde de monterilla i fon medalla d'argent en la de Madrit, de l'any 1866.
S'incorpora a l'Academia de San Fernando en Madrit, 1876, a on va assistir al taller de Madrazo. Havia arribat a Màlaga en 1868 prenent possessió de la càtedra de Colorit i Composició de la Real Acadèmia de Bellas Artes de San Telmo, despuix d'unes dures oposicions desenrollades en Madrit, i va romandre formant part d'esta escola malaguenya fins a que en 1878 fon nomenat el seu director. Fon amic inseparable de Muñoz Degrain, a qui va atraure a Màlaga. Entre els seus molts discípuls varen destacar Moreno Carboner, José Anouers, Blanco Coris, Enrique Simonet, José Denis Belgrano o Pedro Sáenz Sáenz, entre atres.
Va estudiar pintura també en Paris a on la seua educació artística culminaria devall dels consells de Duret.
Els seus retrats de Ciscar i Joan de Joanes es poden vore en la Palau de la Generalitat de Valéncia. Els quadros de Ferrándiz estan àmpliament repartits per Espanya, França, Itàlia i coleccionistes particulars d'atres nacions. Encara que la major part de la seua producció es troba en l'estranger (Colecció Goupil), hi ha tretze obres seues en el Museu de Màlaga. Destacant-se entre la seua producció obres com El charrador polític, i Eixida dels picadors de la posada, entre atres. La seua obra més coneguda és "El Tribunal de les Aigües" (El Tribunal de les Aigües , de 1865), de la que n'hi han dos versions, la primera es troba en el Museu de Burdeus i fon adquirida per Napoleó III, i la segona es troba en Valéncia.
Ferrándiz va viure 17 anys en Màlaga, fins a la seua mort el 3 de maig de 1885, a on havia pintat el sostre del Teatre Cervantes i a on hi ha un monument en el seu honor en el parc de Màlaga.
ReferènciesEditar
Enllaços externsEditar
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Bernardo Ferrándiz.