Bergantes
El Bergantes al seu pas pel santuari de La Balma en Sorita.

Llongitut: 60 km.
Altura del naiximent: 1293msnm.
Cabal mig: n/d
Superfície conca: n/d
Conca hidrogràfica: Confederació Hidrogràfica de l'Ebre
Països que travessa: Espanya
Desembocadura: Riu Guadalope
Ample desembocadura: 100-200 m.


El Bergantes és un riu de la Comunitat Valenciana que naix en la comarca d'Els Ports, en la província de Castelló. És l'únic riu de la Comunitat Valenciana que pertany a la conca del Ebre.

GeografiaEditar

Encara que el seu curs no és molt llarc (uns 60 km aproximadament) i la seua conca és relativament reduïda, el seu cabal és abundant durant l'hivern, principalment degut a la major pluviositat de la zona montanyosa de les capçaleres, que s'orienta cap al nort, és dir, cap a les ales de montanya d'ombria, on l'evaporació de les aigües és molt menor. Seria molt més llarc si considerarem com el verdader Bergantes al riu Cantavieja i, sobre tot, el riu Calders (abdós rius procedents de la província de Terol), pero els noms dels rius (com ho mostren els casos del Miño o del Mississippi) no és una qüestió de llongitut dels afluents, sino de simple toponímia. Estos 3 rius (Bergantes, Cantavieja i Calders), s'unixen prop de Forcall, el seu nom nos recorda, precisament, la forca trident, formada per les tres valls. Atres poblacions per a on passa el Bergantes son, ademés de Forcall, Morella (un quilómetro al nort del riu) Palanques, Sorita i Aguaviva, ya en la província de Terol. Desemboca en el riu Guadalope just abans del pantà de Calanda (Terol).

EcologiaEditar

Este riu, a pesar de lo irregular del seu cabal, manté una fauna i flora molt interessant, encara que és veritat que les últimes creixcudes afectaren molt la seua fauna autòctona (truites, carrancs, llúdries, etc.).

 
La conca hidrográfica del Bergantes i els núcleus i municipis que abarca.



ReferènciesEditar

Enllaços externsEditar

Commons