Begudes alcohòliques
Les begudes alcohòliques són begudes que contenen etanol (alcohol etílic).
Atenent a l'elaboració es poden distinguir entre begudes produïdes per fermentació alcohòlica (vi, cervesa, hidromel, sake) en les que el contingut en alcohol no supera els 18-20 graus, i les produïdes per destilació, generalment a partir d'un producte de fermentació (licors, aiguardents, etc.)
Segons GIL (2008) són les espècies alcohòliques aptes per al consum humà, provinent de la fermentació, destilació, preparació o mescla de productes alcohòlics d'orige vegetal, excepte les preparacions farmacèutiques, eixarops o semblants. Entre elles es troben begudes de molt variades característiques, i que van des dels diferents tipos de brandi i licor, fins als de whisky, anís, tequila, rom, vodca, cachaça i ginebra entre atres.
La cantitat d'alcohol d'un licor o una atra beguda alcohòlica es medix be pel volum d'alcohol que continga o be pel seu grau d'alcohol.
La dependència de les begudes alcohòliques es denomina alcoholisme.
Els excessos en les begudes alcohòliques no solen llevar directament la vida a qui els comet, pero afecten la seua salut. “L'alcohol pot causar danys en tots els òrguens —senyala el psicoterapèuta Jerome Levin—. Els seus blancs favorits són el sistema nerviós, el fege i el cor.” Per la seua banda, la revista Discover puntualisa: “Estudis recents indiquen que el bevedor jove juga en foc. Degut a que el cervell contínua en desenroll durant la tercera década de vida, els chics que abusen d'esta substància s'exponen a patir minves significatives en la seua capacitat intelectual”. El consum crònic també està lligat als factors següents: agravament del acné, envelliment prematur de la pell, aument de pes, lesions internes, alcoholisme i toxicomania.[1]
En Espanya se celebra el Dia sense alcohol el 15 de novembre.
Vore tambéEditar
ReferènciesEditar
- Anderson, Kym; David Norman y Glyn Wittwer (julio de 2003). «Globalisation of the World's Wine Markets». World Economy (en inglés) (Blackwell Publishing Ltd) 26 (5): 659 - 687. ISSN 0378-5920. doi:10.1111/1467-9701.00541
- Lobert, S. (1 de diciembre de 2000). «Ethanol, isopropanol, methanol, and ethylene glycol poisoning». Critical Care Nurse 20 (6): 41-47. ISSN 0279-5442. PMID 11878258
- Super, "Alcoholic Beverages", pp. 45–46
BibliografiaEditar
- Bagnardi, V.; Rota, M.; Botteri, E.; Tramacere, I.; Islami, F.; Fedirko, V.; Scotti, L.; Jenab, M. et al. (3 de febrero de 2015). «Alcohol consumption and site-specific cancer risk: a comprehensive dose–response meta-analysis». British Journal of Cancer (en inglés) 112 (3): 580-593. ISSN 0007-0920. doi:10.1038/bjc.2014.579
- Corominas, J. y J. A. Pascal: Diccionario crítico etimológico castellano e hispánico. ISBN 84-249-1362-0
- Ortiz, Francisco García; Muela, Mario Gil; Ortiz, Pedro Pablo García (2003-01). Bebidas. Editorial Paraninfo. ISBN 9788497322003