Banc d'Eslovènia
El Banc d'Eslovènia (en eslové: Banka Slovenije) és el banc central d'Eslovènia. És membre del Eurosistema i del Sistema Europeu de Bancs Centrals. És l'autoritat monetària d'Eslovènia, el banc era encarregat de falcar les monedes i billets de l'antic tólar eslové, hui substituït pel euro.
La seua missió principal és cuidar de l'estabilitat de preus locals i assegurar la liquidea dels pagaments del propi país i en els països estrangers. No és una organisació independent no-governamental i per això està obligat a informar de les seues operacions al Parlament d'Eslovènia. El Banc d'Eslovènia es va unir a l'Eurozona en 2007, quan l'euro va reemplaçar al tolar com a moneda de curs llegal en Eslovènia.
La sèu del banc es troba en un prestigiós edifici en el centre de Liubliana, construït entre 1920 i 1923 per al Banc de Crèdit de Liubliana.[1]
Història
El Banc Nacional d'Eslovènia es va establir entre 1973 i 1976 com a part del programa de descentralisació impulsat per Josip Broz Tito.[2] De 1976 a 1991, va operar dins del sistema bancari central federal, en el Banc Nacional de Yugoslàvia (BNY) com a institució central.
A principis de 1991, al començ de la desintegració de Yugoslàvia, el Banc Nacional d'Eslovènia va iniciar els preparatius per a l'introducció d'una moneda pròpia que reemplaçara al dinar, despuix de revelar-se que el BNY havia segut pres per polítics serbis.[3] La llegislació eslovena que va reorganisar i renombró el Banc Nacional com a Banc d'Eslovènia va entrar en vigor el 25 de juny de 1991, el mateix dia de la declaració d'independència d'Eslovènia, que va desencadenar la Guerra dels Dèu Dies. El tólar eslové es va introduir com a moneda nacional el 7 d'octubre de 1991.[4]
El Banc d'Eslovènia és una institució independent i no governamental que deu informar periòdicament sobre les seues operacions a l'Assamblea Nacional d'Eslovènia. La seua missió principal és garantisar l'estabilitat de la moneda nacional i la liquidea dels pagaments, tant a nivell nacional com a internacional. Aixina mateix, supervisa el sistema bancari.
Crisis bancària de 2011
A diferència dels països bàltics d'Europa de l'Est, Eslovènia va mantindre un control estatal molt fort sobre els seus bancs despuix d'unir-se a l'Unió Europea. Açò va crear un ecosistema de préstams creuats entre bancs públics i empreses vinculades al govern. Quan la crisis financera global de 2008 finalment va colpejar l'economia d'Eslovènia, el sistema va colapsar.[5] L'Estat eslové va tindre que injectar més de 3.000 millons d'euros en els seus propis bancs per a evitar la fallida tècnica en 2013. Molts bancs públics varen ser privatizar despuix de la crisis.[6]
El 22 de març de 2018, Boštjan Jazbec va anunciar que renunciaria al càrrec de governador del Banc d'Eslovènia alegant amenaces contra la seua vida.[7] Despuix de no acompanyar la decisió de poders polítics de recatar als banquers de la crisis de 2011 a través del banc central.
En octubre de 2019, Boštjan Vasle va tindre disputes en el parlament.[8] quan es va aprovar una llei que exigia al banc central a compensar a les forquetes d'abonaments dels bancs rescatats en decembre de 2013.[9]
Llista de Governadors
En giner de 2025, va finalisar el mandat de sis anys de Boštjan Vasle. Des de llavors, el vicegovernador Primerž Dolenc ha eixercit com a governador interí, sense dret a vot en el Consell de Govern del Banc Central Europeu.[10][11]
En maig de 2025, la presidenta eslovena Nataša Pirc Mušar va nominar a Simon Savšek, director de l'oficina del Banc Europeu d'Inversions en Eslovènia, com a pròxim governador, subjecte a l'aprovació parlamentària.[12]
| N.º | Nom | Mandat |
|---|---|---|
| 1 | France Arhar | 1991–2001 |
| 2 | Mitja Gaspari | 2001–2007 |
| 3 | Marko Kranjec | 2007–2013 |
| 4 | Boštjan Jazbec | 2013–2018 |
| 5 | Boštjan Vasle[13] | 2018–2025 |
| 6 | Primerž Dolenc | Des de 2025 |
Vore també
Referències
- ↑ «History of the Banka Slovenije building | Banka Slovenije» (en en). www. bsi. si. Consultat el 2025-11-10.
- ↑ «Slovenia: From Yugoslàvia to the European Union» (en en). documents1. worldbank. org.
- ↑ «[1]». Consultat el 2025-11-10 (en en-US).
- ↑ «Banka Slovenije Annual Report - Year 1991» (en en).
- ↑ «Dèu anys de l'intervenció de la troika en Espanya: aquell 2012 no és este 2022». infoLibre.
- ↑ «Cronologia dels principals fets de la crisis d'Eslovènia». La Vanguardia.
- ↑ «Slovenia’s central bank governor quits after death threats» (en en). Mostly Economics.
- ↑ «Slovenian law passes despite central bank calling it illegal - Central Banking» (en en). www. centralbanking. com.
- ↑ «State aid: Commission approves rescue or restructuring aid for five Slovenian banks». European Commission - European Commission.
- ↑ «Bank of Slovenia Acting Governor: Further Steps to Depend on the Current Situation» (en en). Econostream Media. Consultat el 2025-11-10.
- ↑ «[2]». Consultat el 2025-11-10 (en en).
- ↑ «Slovenia's president proposes new c-bank governor | Slovenia Politics News | SeeNews» (en en). seenews. com. Consultat el 2025-11-10.
- ↑ «ECB's Vasle to Seek Second Term as Slovenian Central-Bank Head» (en en). Bloomberg L. P..
- Este artícul conté una traducció derivada de «Banco de Eslovenia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.