El banc Chinchorro és una barrera de secs de coral que forma part de la reserva de secs de Mèxic, la segona més gran del món. Es troba en l'estat de Quintana Roo, en el municipi d'Othón P. Blanco, i és part dels atractius naturals del mar Carib, particularment dels que es troben en la península de Yucatán, i del gran sistema de secs mesoamericà, o reserva de secs de Belize. Aixina mateix, el banc Chinchorro és el major atoló de Mèxic, i el segon més gran del planeta. Declarat Àrea Natural Protegida (ANP), el 19 de juliol de 1996, per decret de la comissió d'àrees naturals protegides (CONANP) i declarat lloc Ramsarel 02-02-2004 .[1]

Banc Chinchorro

Descripció

Front a la península de Yucatán, més o menys a l'altura de Chetumal, a 24 km en direcció este, es troba Chinchorro, un sec (o atoló) en la forma d'un gran collar coralino de 43 quilòmetros de llarc, per 28 d'ample, que va obtindre la categoria de reserva de la biosfera en 1996 i és també un museu marítim.[2]

Ho rodeja una gran barrera de coral de 20 metros de gruixa, que permaneix totalment sumergida encara que casi a nivell de la superfície: només 60 centímetros medien entre esta i el mant de coral de dit cinturó. Darrere d'este es forma una sòrt de piscina de molt poca profunditat (de dos a sèt metros) el fondo dels quals és, en gran part, arenenc.

 
Àrea geogràfica

Està reserva és un àrea d'atenció prioritària per al conte, protecció i preservació d'espècies endèmiques i migratòries, ademés de ser un ric ecosistema proporcionat per la riquea dels corals que en els seus 20 metros de gruixa generen les condicions adequades per a la vida marina.

Context històric.

A lo llarc de la barrera hi ha algunes boques d'entrada en dimensions diverses, per a on els barcos tendien (i tendixen) a buscar refugi en temporals forts. Una chicoteta secció d'este sec va ser, fins a no fa molt, camp d'activitats per a una original forma de pirateria.

Només dos parts de l'atolón descollen formant chicotetes illes Cayo Nort i Cayo Centre. En la primera, sense dubte de posició molt més estratègica per a la navegació, es troba un far que va ser construït cap a fins del XIX per a orientar als barcos i evitar el choc contra el coral. Sabedors de que els capitans de bucs mercants es guiaven pel far per a conduir a les seues naus entre Chinchorro i la costa, els pirates que encara en eixos temps merodeaban per la zona, solien dirigir-se cap a l'illa per a apagar el far i reemplaçar-ho per una llanterna montada sobre alguna bassa o barril. El nou artefacte era colocat molt més al ponent que el far, casi sobre la mar, de manera que al vore la llum i fer la maniobra per a ficar-se entre el sec i la costa, els barcos calcularen mal les distàncies i encallaren. Llavors els abordaven i saquejaven. Terminada l'operació, apagaven la llanterna, tornaven a encendre el far i s'alluntaven en rumbo desconegut.cita requerida

Temps despuix retornaven a Cayo Nort, en l'interior del qual tenien un depòsit a on almagasenaven els productes dels seus fechorías. Encara és factible trobar restants d'aquells botins.

Biodiversitat

D'acort al Sistema Nacional d'Informació sobre Biodiversitat de la Comissió Nacional per al Coneiximent i Us de la Biodiversitat (CONABIO) en la Reserva de la Biosfera Banc Chinchorro habiten més de 870 espècies de plantes i animals de les quals 41 es troba dins d'alguna categoria de risc de la Norma Oficial Mexicana NOM-059  i 18 són exòtiques, per lo que el maneig d'esta àrea està subjecta a vàries normes, les quals són un programa de maneig especial que busca el desenrollar estratègies que promoguen la conservació i conte dels recursos naturals,[3][4]

Entorn marí

Conta en una àmplia varietat d'espècies, entre les que destaquen:

  • Corals
  • Algues
  • Caragols
  • Raer
  • Tortugues
  • Esponges marines
  • Delfins
  • Varietat d'espècies de peixos
Espècies baix amenaça
Classe Espècies Nom comú Preocupació
Au Patagioenas leucocephala Paloma corona-blanca Casi amenaçat
Au Melanoptila glabrirostris Maullador Negre Casi amenaçat
Au Vermivora chrysoptera Chipe ala dorada Casi amenaçat
Au Passerina ciris Colorin sèt colors Casi amenaçat
Reptil Caretta caretta Tortuga caguama En perill
Reptil Chelonia mydas Tortuga blanca / tortuga verda de l'Atlàntic En perill
Reptil Eretmochelys imbricata Tortuga carey En Perill
Reptil Crocodylus acutus Cocodril americà Subjecte a protecció especial
Gastropodo Strombus gigues Caragol rosat o closca regna / caragol blanc Regulat per vulnerabilitat
Flora Thrinax radita Palma chit Amenaçada
Mangle Rhizophora mangle Mangle roig Protecció especial
Mangle Laguncularia racemosa Mangle blanc Protecció especial
Mangle Avicennia germinen Mangle negre Protecció especial
Fauna costera Conocarpus erectus Botoncillo Protecció especial
Coral Acropora palmata Coral banya d'alce Protecció especial
Coral Acropora cervicornis Coral banya de cervo / banya de venado Protecció especial
Coral Plexaura homomalla Coral bla / palmito de mar Protecció especial
Coral Plexaura dichotoma Coral bla / gorgonáceo Protecció especial
Peixos cartilaginosos Carcharhinus leucas Taburó bou Vulnerable
Peixos cartilaginosos Ginglymostoma cirratum Taburó nodriça / taburó gata Casi amenaçat
Peixos cartilaginosos Rhincodon typus Taburó ballena Amenaçat

Forma una espècie d'estany de la que descollen a la superfície numerosos cayos en els que abunda el mangle, la palmera i arbusts. Els cayos més importants són: Cayo Centre, Cayo Nort i Cayo Llops. En ells s'aprecien aus migratòries i endèmiques. També es poden trobar reptils, entre els que es conten les tortugues marines, actualment en perill d'extinció, i una gran varietat d'espècies certificades en perill, protecció, entre unes atres baix les espècies migratòries i locals en Mèxic.[5]

Activitats turístiques i locals

En El Chinchorro existixen barcos afonats que en el temps s'han convertit en un floreciente ecosistema ple de vida en el que abunden diverses espècies de coral, aixina com peixos de vívidos colors. També conta en una configuració coralina que forma un estany o barrera arrecifal en profunditats que oscilen entre els 2 i els 8 metros, fent d'este lloc un destí atractiu per als entusiasta del buceig i el snorkel de tot lo món, sent aixina també un àrea per a la peixca de captura i lliberació d'espècies, i sent un atractiu turístic per a l'observar espècies de flora i fauna.[6]


Referències

  1. ↑ H. Ajuntament Othón P. Blanco. «Turisme. Rutes. Circuit Costa Maya». Archivat des de l'original, el 28 de setembre de 2007. Consultat el 23 d'agost de 2019.
  2. ↑ INAH TV (28 de novembre de 2012). «Banc Chinchorro Patrimoni Cultural Sumergit». Institut Nacional d'Antropologia i Història. Consultat el 23 d'agost de 2019.
  3. ↑ Comissió Nacional per al Coneiximent i Us de la Biodiversitat. «Enciclovida (2022). Reserva de la Biosfera Banc Chinchorro.». Consultat el 19 d'agost de 2022.
  4. ↑ Comissió Nacional per al Coneiximent i Us de la Biodiversitat. «Naturaliste (2022). Reserva de la Biosfera Banc Chinchorro, MX.». Consultat el 19 d'agost de 2022.
  5. ↑ Naturals, Secretaria de Mig ambient i Recursos. «Espècies migratòries, visitants distinguides de Mèxic» (en es). gob.mx. Consultat el 2025-11-29.
  6. ↑ Protegides, Comissió Nacional d'Àrees Naturals. «Reserva de la Biosfera Banc Chinchorro» (en es). gob.mx. Consultat el 2025-11-28.

Enllaços externs