Balestrate

Balestrate és una municipi italiana de la província de Palermo, regió de Sicília, en 6216 habitants.

Ubicación de la ciudad de Balestrate dentro de la província de Palermo.

Evolució demogràfica

Evolució demogràfica

Any	1861	1871	1881	1901	1911	1921	1931	1936	1951	1961	1971	1981	1991	2001
Població	1623	1851	2606	3931	4237	4075	4693	4707	5686	5546	4753	5162	5651	5693

Fuente ISTAT - Elaboración gráfica por parte de Wikipedia

Balestrate és també coneguda com Sicciara, de l'siciliano "siccia" (seppia, en italià), perque en les costes d'eixe poble existien abundants cantitats d'eixa família de calamars. Posteriorment adquirix el nom de Balestrate degut a que els llímits d'eixa població varen ser marcats per tirs de ballesta (balestra). Les seues costes s'estenen per 5 quilómetros, que formen part del Golf Vaig donar Castellammare el llitoral del qual comprén des de Trappeto fins al Cape Vaig donar Sant Vito, en l'extrem noroest de l'illa.

Balestrate, és també coneguda com Sicciara, de l'siciliano "siccie" i seppie (italià), perque en les costes d'eixe poble existien abundants cantitats d'eixa forma de calamars. Posteriorment adquirix el nom de Balestrate degut a que els confines d'eixa població varen ser senyalats per tirs de ballesta (Balestra). Forma part del Golf Vaig donar Castellammare que s'estén des de Trappeto fins al Cape Vaig donar Sant Vito en l'extrem noroest de l'illa.

Segons el professor Angelo Lo Piccolo, croniste de Balestrate, l'història oficial del lloc es remonta a un decret del Rei Federico d'Aragó, en l'any 1307, les terres del qual passen a domini de la cort espanyola fins que el rei Alfonzo, "El Magnánimo", en l'any 1456 cedix la localitat a Carmelengo Nicoló Leofante i d'allí passa a la família Leto, despuix a Santoro, a Maltese, a Graffeo i a Gesugrande. Baixe l'imperi dels borbones, el 29 de març de 1820, el monarca Fernando I de Borbón, decreta que els pobles de Sicciara i Trappeto seran un sol municipi, que es denominarà Balestrate. Convertit en municipi autònom, Balestrate inicia el seu ascens i progrés social i econòmic. Pocs anys despuix el sacerdot, filòsof, economiste, mege, escritor i membre del Parlament Sicilià, Filippo Evola (18212-1887) fa possible l'edificació de l'iglésia "Chiesa Mare", que domina la plaça principal (que du el seu nom) i funda vàries institucions importants en Palermo, entre elles la Biblioteca Nacional.

A pocs quilómetros de Balestrate existix una necròpolis grega en centenars de tombes que daten del sigle IV A.C, i en les afores també s'han descobert restants de la cultura àrap. Més alvance, recorrent la carretera aledaño a la mar, es troba Castellammare del Golfo i en les montanyes que la circundan es troba Segesta, una de les principals metes turístiques de Sicília, centre arqueològic dels més importants i sugestius de l'illa, en el que es destaca el seu famós temple, calificat per experts com un dels més perfectes i millor conservats, digne eixemple de la cultura dorica.

Allí, en Segesta, varen habitar els Élimi, població mixta d'indígenes "sicani" i emigrants de Anatola, ademés de pobladors grecs iònics.La seua excelent ubicació geogràfica i la seua abundància en productes agrícoles i peixquers va fer que Segesta fora disputada per atenienses i pobles guerrers provinents de Cartago. Posteriorment, l'imperi romà va prendre possessió de la zona duent prosperitat i riquees, fins que els "sarracenos" i els vàndals varen destruir gran part dels seus monuments i poblacions. No obstant, va quedar intacte el temple i l'amfiteatre, que hui dia és visitat per mils de turistes.

Balestrate hui

Balestrate, hui, és un balneari turístic, molt apreciat pels habitants de la capital siciliana, Palermo, que en l'época d'estiueig caramullen les seues plages i els seus hotels. En a penes 20 minuts, la "autostrada", permet aplegar de Palermo a Balestrate, ademés conta en una estació del ferrocarril que recorre la costa des de la capital fins a Balestrate, aplegant a la ciutat de Trapani, la més occidental de l'illa.

Balestrate conta en un modern port per a llanches, yates i peñeros i també és un important centre agrícola en la seua part nort o montanyosa, frutales, verdures, oliveres i vinyes, de les quals s'extrauen olis molt fins i vins d'excelent calitat. En époques passades també va ser un important emporio vinícola de la família Florio i centre d'exportació del preciós líquit, especialment el tipo zibibbo i el "nero Dávola", ademés dels blancs, d'alta graduació, secs o dolços de suau sabor frutal. El notable impuls del menut poblat, va ser possible gràcies a tres grans mamprenedors de l'época (al voltant de l'any 1827), Beniamino Ingham, Giovanni Woodhouse i Vincenzo Florio. L'indústria vinícola, segons un fullet editat per l'alcaldia de Balestrate, va conseguir amprar a més de la mitat dels seus habitants i expandir la sembra de vinyes d'alta calitat. També important va ser la contribució de Balestrate en la causa garibaldina per a lliberar-se de les tropes i dominació borbònica. Giuseppe Garibaldi va iniciar la lliberació d'Itàlia, justament per Sicília i va ser hoste d'honor en una de les vivendes aristrocráticas de la "vella Sicciara".

Durant la Primera Guerra Mundial alguns centenars d'habitants varen emigrar cap a Argentina, Brasil i EE. UU., posteriorment en finalisar la Segunda Guerra Mundial, la situació econòmica va obligar a moltes famílies a escapar de la misèria i ubicar-se en Veneçola i en vàries zones de Norteamérica; més alvance, en la reconstrucció d'Europa, gràcies al Pla Marshall, unes atres tantes famílies varen emigrar cap a Alemània i Bégica. Estos emigrats, en conseguir alguna prosperitat, varen contribuir enormement en la prosperitat de Balestrate, en enviar divises, producte del seu treball, als seus familiars del poble, que varen poder conseguir una vida cómoda i sense sobresalts.

Hui, Balestrate és un poble cosmopolita. Durant l'estiu el lloc es caramulla de turistes, descendents de "balestratesi", provinents dels racons més alluntats, especialment d'Estats Units, Veneçola, Alemània i Bégica, lo que es transforma en una "menuda torre de Babel" per la cantitat d'idiomes diferents que s'escolten en els carrers. Inclús, un dels seus principals "lidos", té el nom de Oricao, una plaja situada en el llitoral de l'estat Vargas, Veneçola, en que el seu "club" es pot gojar rom veneçolà i en atres llocs es conseguixen fins a les famoses arepas. A l'Oest del poble es percep la cridada "Macchia Meditarranea", un bosc ple de pins marins i eucaliptos, en un clima de pau i serenitat.

Festes i folklore

Les creències religioses estan presents en la cultura "sicciarota", entre les seues manifestacions és important acotar la "Festa dell´ascensione". Hi ha un mit popular, que l'aigua de la mar es torna dolça en la nit de la data en la que es commemora l'ascensió de la verge María i si alguna persona malalta mossega eixe dia un ram de durazno (peixque), es cura miraculosament.Per això, en la vesprada, decenes de peñeros s'allunten de la costa fins a avistar la creu de la cúpula de l'iglésia mare i allí permaneixen fins a entrada la nit, gojant ademés del bon vi i les comídas típiques a bordo de l'embarcació.

També està la festa de Sant Pedro, protector dels peixcadors que tenen la seua antiga iglésia en la zona més antiga del poble. És el dia 29 de juny quan els peixcadors realisen les seues activitats cristianes i la processó del Sant a bordo d'uns dels peñeros millor adornat i seguit de moltes embarcacions. Una atra data digna de celebrar és el dia de la "Madonna del Posa't", festa i processó que els "balestratesi" es disputen en tres pobles aledaño: Partinico, Trappeto i Alcamo, considerant que el retaule de la verge va ser trobat justament en una cova que és la frontera dels 4 pobles. Allí acodixen els habitants creents d'eixos pobles, festejant, fent barbacoes en cada escampit i libando el millor vi, fins que aplega l'hora (mijanit) de dur a la patrona a la seua iglésia.

Tampoc es pot deixar de costat el Divendres Sant i la processó que acompanya a Jesús al Calvari, la part més alta del poble. La festa de Sant Josep (San Giuseppe) és una atra de les grans manifestacions cristianes, de gran caràcter popular en la que moltes famílies construïxen altars en les seues cases en honor al Sant, Eixos altars estan acompanyats d'una gran taula en la que s'exhibixen els principals productes de la gastronomia del lloc que són consumits pels "visitants", l'afició del qual eixe dia és precisament recórrer els altars, saludar a les famílies, rendir honors al Sant i prendre un mòs, tot això acompanyat per la bendició de l'arquebisbe que recorre el poble. Al sendemà, com a signe d'humiltat i altruisme, cada família invita a tres persones pobres per a que almuerzen en les delícies que allí es troben. La festa dels pastors i el carnestoltes tanquen el cicle de les activitats patronals de Balestrate.

La geografia

Els arqueòlecs i historiadors tenen la certea que el territori de Balestrate estava cobert per la mar fins a varis quilómetros terra adins i posseïx un orige molt antic, prehistòric. Com a prova d'això, es troben grutas el trayecte de la qual no ha segut totalment explorat i en el que els pocs que s'han arriscat han conseguit estanys i rius subterràneus, closques marines de tots els tamanys, fòssils de peixos i necròpolis, l'orige de les quals no ha segut del tot certificat. Es parla de temps molt remots, despuix de fenicios, perses, grecs, entre atres civilisacions que varen habitar el lloc, restants arqueològics que estarien enterrats baix d'una arena molt fina, semblant a la del Sahara, que s'expandix per varis quilómetros en les plages de Balestrate i de Castellammare del Golf.

L'hivern és suau i l'estiu pot superar els 38 graus centígrats en el més d'agost, quan aplega el "scirocco" un vent ardent que prové de les costes africanes.

Gastronomia

Un dels plats típics del poble són les tomates deshidratados pel sol (pumaroru siccu), farcidures en pa rallado, all, jolivert, formage, oli d'oliva, sal i pebre. Les tomates s'estenen, obrint-los per la mitat, en l'época de collita, salant-los i exponent-los al sol d'estiu. Hi ha carrers sancers teñir de roig, esperant el secat de les tomates. Es coloquen en aigua en la nit per a lliberar-los de la sal marina i despuix es deixen colar i secar de nou. Es reblixen en els ingredients abans dits i es frigen en oli d'oliva. És un excelent antipasto. Inclús es conserven per a l'época hivernal, quan s'acompanyen en un bon pa llaurador recent horneado i un tinto.

Un atre plat tradicional és la pasta en sardines (pasta cu li sardi), els ingredients de la qual són les sardines, netes d'espines, extracte de tomata, fenollera salvage, pa rallado fregit, oli d'oliva. sal, pebre, ceba, all i pasta (maccheroni o bucatini); ademés es pot agregar brocoli, raïms passes i "pinoli". Primer cal sofreir la ceba, tallada molt fina, en all, agregar l'extracte de tomata, abocant una miqueta d'aigua calenta i deixar cuinar. Despuix, una volta cuit i colat la fenollera salvage se li agrega a el "succo" junt a pedacitos de sardines, "pinoli" i raïm passa, salar i dur a fòc mig. En aigua hervir se li agreguen els brocolis i una volta llests s'incorpora la pasta fins que estiga "al donen-te". Una volta llesta la pasta i agregats els ingredients en una cacerola, es espolvorea en el pa rallado fregit i s'introduïx al forn per a completar la cocció.