Bíblia Parva
La Bíblia Parva (parva té un significat de chicoteta o menuda) de Sant Pere Pasqual, és un dels documents més antics de la Llengua Valenciana, datada del sigle XIII. La Bíblia Parva fon escrita en romanç valencià en l'objectiu d'adoctrinar als mossàraps valencians.
Sant Pere Pasqual naixqué onze anys abans de l'entrada de Jaume I a la ciutat de Valéncia.
Fra Joaquín Millán Rubio, frare mercedari aragonés, diu que:
....los manuscritos más antiguos y más numerosos están en valenciano y se remontan a fechas cercanas a los tiempos del santo. De modo que habló y escribió en valenciano.... Aunque sabía griego, hebreo, latín, árabe, romance castellano, utiliza la lengua de su infancia, porque la prefería y porque la entendían los más a que se dirigía.
La Bíblia Parva demostra, en paraules del P. Joan Costa, estudiós d'ella, que:
... és evident que una llengua implantada totalment de nou en una població absolutament ignorant d'ella no podria donar mai en tan poc temps uns resultats tan espectaculars, i menys encara si esta llengua, supostament importada, carira totalment de producció lliterària en el lloc del seu supost orige.
BibliografiaEditar
- Costa i Català, Joan. Introduccio a la Biblia Parva de Sant Pere Pasqual. Revista de filologia valenciana, ISSN: 1135-1896, Nº. 3, 1996, pàgs. 39-72.